Hem vist com la humanitat va caure des del seu estat original . La Bíblia ens diu que Déu tenia un pla basat en una promesa feta al principi de la història.
La Bíblia, una veritable biblioteca
Primer, alguns fets sobre la Bíblia. La Bíblia és una col·lecció de llibres escrits per molts autors. Es van trigar més de 1500 anys a escriure tots aquests llibres de principi a fi. Això fa que la Bíblia s’assembli més a una biblioteca i la diferencia d’altres grans llibres. Si només un autor, o un grup que es coneixia, escrivís els llibres de la Bíblia, la seva unitat no ens sorprendria. Però centenars i fins i tot milers d’anys separen els diferents autors de la Bíblia. Aquests escriptors provenen de diferents països, idiomes i posicions socials. Però els seus missatges i prediccions connecten entre si i amb els fets de la història registrats fora de la Bíblia. Les còpies més antigues dels llibres de l’Antic Testament (els llibres anteriors a Jesús) que encara existeixen avui dia són del 200 aC . Les còpies existents del Nou Testament daten del 125 dC i posteriors.
La promesa de l’Evangeli al Jardí
Al principi de la Bíblia veiem un exemple de com la Bíblia prediu el futur. Tot i que registra el principi, va ser escrita tenint en compte la fi. Aquí veiem una promesa quan Déu s’enfronta a Satanàs (que tenia la forma d’una serp ) amb una endevinalla just després que provoqués la caiguda de la humanitat .
15Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló.
Gènesi 3:15
Podeu veure que això és profètic per la repetició de “will” en futur. El text identifica específicament cinc personatges diferents. Són:
- Jo = Déu
- tu = serp o Satanàs
- La dona
- La descendència de la dona
- La descendència de la serp o Satanàs
La Promesa prediu com es relacionaran aquests personatges en el futur. El diagrama il·lustra les seves relacions futures.
No diu qui és “la dona”. Però Déu farà que tant Satanàs com la dona tinguin una “descendent”. Hi haurà “enemistat” o odi entre aquesta descendència i entre la dona i Satanàs. Satanàs “colpejarà el taló” de la descendència de la dona. Però la descendència de la dona “aixafarà el cap” de Satanàs.
Qui és el descendent ? – un ‘ell’
Hem fet algunes observacions, ara per a algunes deduccions. Com que el “fill” de la dona és un “ell”, podem descartar algunes possibilitats.
Com a “ell”, la descendència no és una “ella” i, per tant, no pot ser una dona.
Com a “ell”, la descendència no és un “ells”. Això descarta un grup de persones, o una raça, o un equip, o una nació. En diversos moments i de diverses maneres, la gent ha pensat que un “ells” resoldria la situació humana . Però la descendència, en ser un “ell”, no és un grup de persones, ja sigui una nació o aquelles d’una determinada religió com els hindús, els budistes, els cristians o els musulmans.
Com a “ell”, la descendència és una persona i no un “allò”. La descendència no és una filosofia, un ensenyament, un sistema polític o una religió, ja que tot això és “allò”. Un “allò” com aquests hauria estat la nostra opció preferida per solucionar la corrupció , ja que la gent sempre està pensant nous sistemes i religions. Déu tenia una altra cosa en ment: un “ell”, un sol ésser humà masculí. Aquest “ell” aixafaria el cap de Satanàs.
Fixeu-vos en el que no es diu. Déu no diu que aquesta descendència vindrà de la dona i l’home, sinó només de la dona. Això és especialment inusual, ja que la Bíblia gairebé sempre registra només els fills que provenen dels pares. Alguns veuen la Bíblia com a sexista perquè només registra pares de fills. Però aquí és diferent: no hi ha cap promesa d’una descendència (un “ell”) que vingui d’un home. Només diu que hi haurà una descendència que vindrà de la dona, sense esmentar un home .
Un profeta molt posterior basa aquesta promesa
Centenars d’anys més tard, un profeta de l’Antic Testament va afegir el següent:
14Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la noia que ha d’infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d’Emmanuel (que vol dir: “Déu amb nosaltres”).
Isaïes 7:14, 750 BCE
Més de 700 anys després d’Isaïes, Jesús va néixer (diu el Nou Testament) d’una verge , complint Isaïes. Però, aquesta escriptura preveu Jesús tan aviat, just al començament de la història de la humanitat? Això encaixa amb la descendència com un “ell”, no com una “ella”, “ells” o “allò”. Amb aquesta perspectiva, si llegiu l’endevinalla té sentit.
Imatges del llibre Internet Archive , sense restriccions, via Wikimedia Commons
_(14598485757).jpg){kind=link}
“Colpeja-li el taló”??
Però què vol dir que la serp li colpejaria “el taló”? Un any vaig treballar a les selves del Camerun. Havíem de portar botes de goma gruixudes a la calor humida perquè les serps jeien a l’herba alta i et colpejaven el peu, el taló, i et mataven. Després d’aquella experiència a la selva, tot va tenir sentit per a mi. L'”ell” destruiria Satanàs, la serp. Però “ell” moriria en el procés. Això prefigura la victòria obtinguda mitjançant el sacrifici de Jesús .
«La dona»: un doble significat
Així doncs, si aquesta Promesa del Principi fa referència a Jesús, aleshores la dona seria la dona verge que el va donar a llum: Maria. Però hi ha un segon significat. Fixeu-vos en com un altre profeta de l’Antic Testament es refereix a Israel.
17Des d’allí li tornaré les vinyes,
i la vall d’Acor
serà porta d’esperança.
Allà em correspondrà
com quan era jove,
quan pujà del país d’Egipte.
18»Aquell dia, em dirà “Marit meu”,
no em dirà més “Baal meu”.
Ho dic jo, el Senyor.
19Jo li trauré dels llavis
el nom de Baal,
no pronunciaran mai més
aquest nom.
20Aquell dia, a favor d’ells
jo faré una aliança
amb els animals feréstecs,
amb els ocells del cel
i les bestioles de la terra;
trencaré arcs i espases
i eliminaré la guerra del país.
Jo faré que tots ells
puguin descansar tranquils.
Osees 2:17-20. 800 aC
A la Bíblia, Israel és coneguda com l’esposa del Senyor, una dona. Després, l’últim llibre de la Bíblia descriu un conflicte que aquesta dona passarà amb el seu enemic.
1Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. 2Havia d’infantar i cridava afligida pels dolors del part.
3També aparegué al cel un altre senyal: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, 4i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra.
El drac es va aturar davant la dona que havia d’infantar per devorar-li el fill així que nasqués. 5La dona va posar al món un fill, un noi que ha de governar tots els pobles amb una vara de ferro. El fill de la dona va ser endut cap a Déu i cap al seu tron, 6i ella va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc, perquè l’alimentessin allà mil dos-cents seixanta dies.
7Aleshores va esclatar una batalla al cel: Miquel i els seus àngels combatien contra el drac. El drac també lluitava juntament amb els seus àngels, 8però no va poder guanyar, i perderen el lloc que ocupaven al cel. 9El gran drac, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya el món sencer, va ser llançat a la terra, i també els seus àngels hi foren llançats amb ell. 10Llavors vaig sentir al cel una veu forta que proclamava:
– Ara és l’hora de la salvació,
la força i el regnat del nostre Déu,
l’hora del poder del seu Messies,
perquè l’acusador dels nostres germans,
el qui els acusava nit i dia
davant el nostre Déu,
ha estat expulsat.
11Ells l’han vençut
per la sang de l’Anyell
i pel testimoniatge del seu martiri,
ja que no van estimar tant la vida
que els fes por la mort.
12Per això, alegreu-vos-en, cel
i tots els qui hi habiteu!
Ai de la terra i del mar,
perquè ha baixat cap a vosaltres
el diable, ple de fúria,
sabent que el temps se li acaba!
13Quan el drac es veié llançat a la terra, va perseguir la dona que havia infantat el noi; 14però la dona va rebre les dues ales de la gran àguila perquè volés fins al desert, al lloc que li corresponia, on havia de ser alimentada, lluny de la serp, un temps, dos temps i la meitat d’un temps. 15Llavors la serp va vomitar com una riuada d’aigua darrere la dona perquè el corrent se l’emportés. 16Però la terra va ajudar la dona: la boca de la terra s’obrí i va engolir la riuada que el drac havia vomitat. 17El drac, ple de ràbia contra la dona, se n’anà a fer la guerra contra la resta de la seva descendència, contra els qui guarden els manaments de Déu i mantenen ferm el testimoni de Jesús.
Apocalipsi 12:1-17, 90 dC
Com que Jesús era jueu, és alhora descendent de Maria, la dona, i d’Israel, la dona. La promesa es va fer realitat en ambdós sentits. L’ antiga serp està en enemistat amb Israel , “la dona”, i li ha declarat la guerra. Això explica els problemes únics que els jueus han patit al llarg de la seva llarga història, i va ser predit des del principi.
La descendència de la Serp?
Però qui és aquesta descendència de Satanàs ? A l’últim llibre de la Bíblia, moltes pàgines i milers d’anys després de la Promesa del Gènesi, es prediu una persona que vindrà. Fixeu-vos en la descripció:
8La bèstia que has vist era i no és, puja de l’abisme i se’n va a la perdició. Els habitants de la terra que des de la creació del món no tenen escrit el seu nom en el llibre de la vida, s’admiraran de veure que la bèstia era i no és i s’ha fet present. 9Aquí cal saviesa i intel·ligència! Els set caps són els set turons on la dona resideix i són també set reis.
Apocalipsi 17:8-9, escrit per Joan ca l’any 90 dC
Això descriu una lluita entre la descendència de la dona i la descendència de Satanàs. Però es revela per primera vegada a la Promesa del Gènesi, al principi de la Bíblia, amb els detalls completats més endavant. El compte enrere per a una lluita final entre Satanàs i Déu va començar fa molt de temps al Jardí. Gairebé podria fer-te pensar que la història és realment la Seva Història.
El relat bíblic continua
El drama d’aquell dia no acaba amb aquesta promesa. Déu s’esforça a vestir-los, un moviment ple de significat simbòlic .
El relat bíblic relata llavors el diluvi catastròfic que va destruir gairebé tota la humanitat, seguit de l’ origen de diferents llengües i races . Després d’aquests esdeveniments, Déu va fer el seu primer pas per completar aquesta promesa anterior. Ho va fer cridant un home a emprenedor un llarg viatge.