Aconseguir la justícia: l’exemple d’Abraham

Anteriorment vam veure que Abraham va obtenir la justícia simplement per 
creure . Aquesta frase tan important ho expressa així:

6Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia.

Gènesi 15:6

La creença no tracta sobre l’existència de Déu

Pensa què significa “creure”. Molta gent pensa que “creure” significa creure que Déu 
existeix . Nosaltres pensem que Déu només vol que creguem que Ell hi és. Però la Bíblia ho diu d’una altra manera. Diu,

 19¿Tu creus que hi ha un sol Déu? Fas bé; però també els dimonis ho creuen, i fins i tot se n’esgarrifen!»

Jaume 2:19

Aquí la Bíblia utilitza el sarcasme per dir que el simple fet de creure que Déu existeix ens fa tan bons com el Diable. És cert que Abraham creia en l’existència de Déu, però aquest no és el punt de la seva justícia. Déu havia promès a Abraham que li donaria un fill. Va ser aquesta promesa la que Abraham va haver de triar creure o no. Va haver de prendre aquesta decisió fins i tot quan tenia més de 80 anys i la seva dona en tenia més de 70. Confiava que Déu d’alguna manera li compliria aquesta promesa. Creure, en aquest relat, significa confiança . Abraham va triar confiar en Déu per tenir un fill.

Quan Abraham va decidir creure en aquella promesa d’un fill, Déu també li va donar –li va “acreditar”– justícia . Al final, Abraham va obtenir tant la promesa complerta (un fill del qual va sorgir una gran nació) com també justícia.

Justícia – no per mèrit o esforç

Abraham no es va “guanyar” la justícia. Déu li la va ” atribuir “. Quina diferència hi ha? Si guanyes alguna cosa, treballes per aconseguir-la: te la mereixes. És com rebre un salari per la feina que fas. Però quan alguna cosa se t’atribueix, se’t dóna. No te la guanyes ni te la mereixes, però sí que l’has de rebre.

Pensem que fer més coses bones que dolentes, fer bones accions o complir obligacions ens permet merèixer o merèixer la justícia. Abraham demostra que aquesta idea és falsa. No va intentar guanyar-se la justícia. Simplement va triar creure en la promesa que se li va oferir, i llavors també li va ser donada la justícia.

La creença d’Abraham: Hi va apostar la seva vida

Escollir creure en aquesta promesa de tenir un fill va ser senzill, però no fàcil. Quan li van prometre per primera vegada una “Gran Nació”, tenia 75 anys i havia deixat el seu país d’origen i havia viatjat a Canaan. Ja havien passat gairebé deu anys i Abraham i Sara encara no tenien un fill, i molt menys una nació!

«Per què Déu no ens ha donat ja un fill si ho hagués pogut fer?», s’hauria preguntat. 

Abraham va creure en la promesa d’un fill perquè confiava en Déu. Ho va fer tot i que no ho entenia tot sobre la promesa. Tampoc no va tenir respostes a totes les seves preguntes.

Creure en la promesa requeria una espera activa . Tota la seva vida va quedar interrompuda mentre vivia en tendes esperant la promesa. Hauria estat molt més fàcil posar excuses i tornar a casa a Mesopotàmia (l’actual Iraq). El seu germà i la seva família encara hi vivien. La vida era còmoda allà.

La seva confiança en la promesa tenia prioritat sobre els objectius normals de la vida: la seguretat, la comoditat i el benestar. Podria haver descregut en la promesa i, alhora, haver cregut en l’existència de Déu. Podria haver renunciat a la promesa i continuar amb les activitats religioses i les bones accions. Aleshores hauria mantingut la seva religió, però no se li hauria “atribuït” la justícia.

El nostre exemple

La resta de la Bíblia tracta Abraham com un exemple per a nosaltres. La creença d’Abraham en la promesa de Déu i en l’atribució de la justícia és un model per a nosaltres. La Bíblia conté altres promeses que Déu ens fa a tots. També hem de triar si hi confiarem.

Aquí teniu un exemple d’aquesta promesa.

12Però a tots els qui l’han rebut,

als qui creuen en el seu nom,

els ha concedit de ser fills de Déu.

13No han nascut

per descendència de sang,

ni per desig carnal,

ni per voler humà,

sinó de Déu mateix.

Joan 1:12-13

Avui sabem que la promesa feta a Abraham es va fer realitat. És innegable que el poble jueu existeix avui com aquella nació que va sorgir d’Abraham. Però, com Abraham, avui ens enfrontem a una promesa que sembla improbable i planteja alguns dubtes. Com Abraham, hem d’escollir si confiar en aquesta promesa o no.

Qui paga per la justícia?

Abraham va demostrar que Déu dóna la justícia com un regal. Quan reps un regal, no el pagues; altrament, no és un regal. El donant del regal és qui paga. Déu, el donant de la justícia, haurà de pagar per la justícia. Com ho farà? Ho veurem al nostre proper article .