Moisès va escriure els primers cinc llibres de la Bíblia. Aquests llibres descriuen
el naixement de la nació israelita fa milers d’anys . La missió de Moisès era donar a llum aquesta nació per convertir-la en una llum per a les nacions veïnes. Va començar per treure els israelites (o jueus) de l’esclavitud a Egipte mitjançant un rescat conegut com a Pasqua jueva . A la Pasqua jueva, Déu va alliberar els israelites d’una manera que apuntava a una futura alliberació per a tota la humanitat.
Però la crida de Moisès no era només per treure els israelites de l’esclavitud egípcia. El seu mandat també era conduir-los a una nova forma de vida. Així doncs, cinquanta dies després de la Pasqua, Moisès els va conduir al Mont Sinaí, on van rebre la Llei.
Quins manaments va rebre Moisès? La Llei completa era força llarga, amb 613 manaments específics. Però Moisès primer va rebre un conjunt de 90 peces de pedra, conegudes com els
Deu Manaments . Aquests Deu formaven el resum de la Llei: els requisits morals previs a tots els altres. Els Deu Manaments (de vegades anomenats Decàleg) són el poder actiu de Déu per persuadir-nos de penedir-nos . Això és el que examinem en aquest article.
Autor desconegut, fotografia de Shai Halevi , domini públic, via Wikimedia Commons.
Els Deu Manaments
Aquí teniu els Deu Manaments tal com Déu els va escriure a la pedra. Després, Moisès els va registrar al llibre de l’Èxode de la Bíblia.
1 Déu va donar al poble d’Israel aquests manaments:
2 – Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau.
3 »No tinguis cap altre déu fora de mi.
4 »No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix. 5No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen. 6Però, per als qui m’estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions.
7 »No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom.
8 »Recorda’t de consagrar-me el repòs del dissabte. 9Tens sis dies per a treballar i fer totes les feines que calgui, 10però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni cap dels teus animals, ni l’immigrant que resideix a la teva ciutat. 11Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s’hi mou, però el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l’ha consagrat.
12 »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu.
13 »No matis.
14 »No cometis adulteri.
15 »No robis.
16 »No acusis ningú falsament.
17 »No desitgis la casa d’un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany.
Èxode 20: 1-17
L’estàndard dels Deu Manaments
Avui dia, de vegades oblidem que aquestes eren ordres , no suggeriments o recomanacions. Però, fins a quin punt hem d’obeir aquestes ordres? El següent vers arriba just abans de donar els Deu Manaments:
3i Moisès va pujar cap a Déu. El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué:
– Parla al casal de Jacob, comunica això als fills d’Israel:
Èxode 19:3
5Ara, doncs, si escolteu la meva veu i observeu la meva aliança, sereu la meva heretat preferida entre tots els pobles, ja que tota la terra és meva:
Èxode 19:5
Moisès va registrar el següent just després de donar els Deu Manaments.
7Després va prendre el document de l’aliança i el llegí al poble. Ells van respondre:
– Complirem tot el que ha dit el Senyor i l’obeirem.
Èxode 24:7
Deu ordres, no elecció múltiple
Pensem-hi. De vegades, en els exàmens escolars, els professors donen diverses preguntes (per exemple, 20). Però després demanen als estudiants que només responguin algunes de les preguntes. Per exemple, els estudiants poden triar 15 preguntes de les 20 per respondre. Cada estudiant triarà les 15 preguntes més fàcils per a ell/a. D’aquesta manera, el professor facilita l’examen.
Molta gent tracta els Deu Manaments de la mateixa manera. Pensen que Déu, després de donar els Deu Manaments, volia dir: “Intenta qualsevol sis que vulguis d’aquests Deu”. Pensem d’aquesta manera perquè instintivament imaginem Déu equilibrant les nostres “bones accions” amb les nostres “males accions”. Si els nostres mèrits bons superen o cancel·len les nostres imperfeccions dolentes, esperem que això sigui suficient per guanyar-nos el favor de Déu. O almenys potser aconseguir una entrada al cel. Per aquesta mateixa raó, molts de nosaltres intentem guanyar mèrits religiosos a través d’activitats religioses. Aquestes sovint inclouen anar a l’església, la mesquita o el temple, resar, dejunar i donar diners als pobres. Esperem que aquests actes compensin les vegades que desobeïm un dels Deu Manaments.
Tanmateix, una lectura honesta dels Deu Manaments mostra que Déu no els va donar així. La gent ha d’obeir i complir TOTS els manaments, tot el temps. La gran dificultat d’aconseguir això ha fet que molts es rebel·lin contra els Deu Manaments. El conegut ateu Christopher Hitchens va atacar els Deu Manaments per aquesta raó:
«… després vénen els quatre famosos ‘no ho faràs’ que prohibeixen rotundament matar, adulteri, robatori i fals testimoni. Finalment, hi ha la prohibició de la cobdícia, que prohibeix el desig dels ‘teus veïns’… béns mobles. … En lloc de la condemna de les accions malvades, hi ha una condemna estranyament formulada dels pensaments impurs… Exigeix l’impossible… Es pot restringir per la força a fer accions malvades…, però prohibir a la gent que les contempli és massa… Si Déu realment volgués que la gent estigués lliure d’aquests pensaments, hauria d’haver tingut més cura d’inventar una espècie diferent»
Christopher Hitchens. 2007. Déu no és gran: Com la religió ho espatlla tot. Pàg. 99-100
Per què va lliurar Déu els Deu Manaments?
Però pensar que Déu pot acceptar un esforç del 50% o més, o que Déu va cometre un error en exigir l’impossible, és malinterpretar el propòsit dels Deu Manaments. Déu ens va donar els Deu Manaments per ajudar-nos a identificar els nostres problemes.
Il·lustrem-ho amb un exemple. Suposem que has caigut fort a terra i et fas mal al braç. Tanmateix, no estàs segur del dany intern. L’os del teu braç està trencat o no? No saps si millorarà o si necessites un guix al braç. Així que fas una radiografia del teu braç i la radiografia revela la situació real. Sí, efectivament, t’has trencat l’os del braç. La radiografia et cura el braç? El braç està millor gràcies a la radiografia? No, el braç encara està trencat. Però ara saps que sí que està trencat i que necessites posar-li un guix per curar-se. La radiografia no va resoldre el problema, sinó que el va exposar , de manera que ara el pots tractar correctament.
Els manaments revelen el pecat
De la mateixa manera, Déu ens va donar els Deu Manaments perquè poguéssim veure un problema molt profund dins nostre, el nostre pecat. Pecar significa “errar”en l’objectiu del que Déu espera de nosaltres en la manera com tractem els altres, a nosaltres mateixos i a Déu. La Bíblia diu que
2El Senyor guaita des del cel i observa els homes,
per veure si n’hi ha cap d’assenyat que cerqui Déu.
3Tots plegats s’han desviat, s’han pervertit;
no n’hi ha cap que faci el bé, ni un de sol.
Salms 14:2-3
Tots tenim aquest problema intern de corrupció del pecat . Això és tan greu que de les nostres “bones obres” (que esperem que cancel·lin els nostres pecats) Déu diu que:
6Ningú no invoca el teu nom
ni es desvetlla per recórrer a tu.
Ens amagues la teva mirada
i permets que ens fonguem
per les nostres culpes.
Isaïes 64:6
Els nostres mèrits justos en les observances religioses o en ajudar els altres només compten com a “draps bruts” quan es pesen contra els nostres pecats.
Però en comptes de reconèixer el nostre problema, tendim a comparar-nos amb els altres. En fer això, ens mesurem amb un estàndard equivocat. Alternativament, alguns s’esforcen més per obtenir mèrits religiosos. D’altres es rendeixen i només viuen per plaer. Per tant, Déu va instituir els Deu Manaments perquè:
20perquè ningú no és just davant de Déu en virtut de les obres manades per la Llei. La Llei, en efecte, només fa conèixer el pecat.
Romans 3:20
Examinar les nostres vides i veure els nostres pecats contra la norma dels Deu Manaments és com mirar una radiografia per veure l’os trencat del nostre braç. Els Deu Manaments no “solucionen” el nostre problema. En canvi, revelen el problema clarament perquè acceptem el remei que Déu ha proporcionat. En lloc de continuar en l’autoengany, la Llei ens permet veure’ns a nosaltres mateixos amb precisió.
El do de Déu donat en penediment
El remei que Déu ha proporcionat és el do del perdó dels pecats. El dóna gratuïtament a través de la mort i resurrecció de Jesucrist. L’article que trobareu aquí ho explica més completament. Déu simplement ens estén aquest Do de la Vida si confiem o tenim fe en la Seva obra.
16Sabem que ningú no és fet just davant de Déu en virtut de les obres de la Llei, sinó que ho és per la fe en Jesucrist. Per això nosaltres hem cregut en Jesucrist i així som justos, no per les obres de la Llei, sinó per la fe en Crist, ja que ningú no és just en virtut de les obres que mana la Llei.
Gàlates 2:16
Podem rebre justícia igual que Abraham, que va ser justificat davant Déu . Però això requereix que ens penedim . Penedir-se significa “canviar d’opinió” i implica allunyar-se del pecat i girar-se cap a Déu i el do que ofereix. Com explica la Bíblia:
19Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, perquè siguin esborrats els vostres pecats.
Fets dels Apòstols 3:19
La promesa per a tu i per a mi és que si ens penedim i acudim a Déu, els nostres pecats no ens seran imputats. En canvi, rebrem Vida.
Aquella primera Pasqua i la prova d’Abraham van revelar la signatura de Déu en el seu pla per a nosaltres. De la mateixa manera, el dia específic en què Déu va donar els Deu Manaments a Moisès també apunta a la vinguda de l’Esperit de Déu per habitar en nosaltres. L’Esperit Sant que habita en nosaltres ens dóna la capacitat de seguir a Déu d’una manera que no ho podem fer pel nostre compte.