El Nadal es distingeix com una de les principals festes mundials, celebrades per nacions d’arreu del món. Les celebracions nadalenques estan plenes de música, menjar, decoracions i regals, mentre que la manera exacta de celebrar-ho varia de nació a nació. Però en el seu nucli històric, el Nadal celebra el naixement d’un nen jueu pobre nascut fa poc més de 2000 anys.
L’essència única del Nadal esdevé irònica quan ens adonem que els únics que ignoren les celebracions nadalenques són els jueus; el mateix poble del qual va néixer aquest nen jueu, que va donar origen a la tradició. Només aquesta intriga fa que valgui la pena explorar la història del Nadal, que és el que farem aquí.
La història del naixement jueu: Millor que el Pare Noel
Gairebé tots els personatges que componen el drama que envolta el naixement d’aquest nen eren jueus. Un dels dos historiadors que han documentat la història també era jueu.
La intriga, el suspens i la celebració que envolten el naixement d’aquest nadó jueu, enregistrat per un levita jueu, fan que els complements nadalencs posteriors, com el Pare Noel, el Pol Nord i els elfs del taller del Pare Noel, siguin pàlids en comparació.
Leví, també conegut com a Mateu, volia que sabéssim del cert que el nadó sobre el qual va escriure era jueu. Així doncs, va començar el seu relat amb aquesta frase, la primera frase del seu evangeli i del Nou Testament.
1Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham.
Mateu 1:1
Herodes va viure en el moment del seu naixement.
No només era fill d’Abraham com tots els jueus, sinó que també era descendent del famós rei David! Quin altre tema podria evocar més expectació? Certament no el Pare Noel.
Jesus’ Birth Recounted
Quines van ser les circumstàncies que van envoltar el naixement de Jesús? Mateu ens ho explica amb un detall sorprenent.
18Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant. 19Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l’acord matrimonial. 20Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
– Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha engendrat ve de l’Esperit Sant. 21Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
22Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:
23La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d’Emmanuel, que vol dir «Déu amb nosaltres».
Isaïes 7:14
24Quan Josep es despertà, va fer el que l’àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa. 25No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.
Mateu 1:18-25
The Virgin Birth
Mateu ens introdueix ràpidament en una profunda controvèrsia, ja que ens diu amb certesa que Maria era verge quan va donar a llum. Lluc, un altre escriptor de l’Evangeli, proporciona més detalls sobre l’esdeveniment.
26El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. 28L’àngel entrà a trobar-la i li digué:
– Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
29Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30L’àngel li digué:
– No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. 31Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. 32Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
34Maria preguntà a l’àngel:
– Com podrà ser això, si jo sóc verge?
35L’àngel li respongué:
– L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu.
Lluc 1: 26-35
Sorprenentment, les fonts jueves rabíniques revelen la seva creença en el naixement virginal . El tema del naixement virginal es remunta a Adam i Eva , i la seva naturalesa miraculosa es prefigurava en el naixement d’Isaac .
Detalls de Lluc sobre el naixement de Jesús
Lluc continua els esdeveniments del naixement de Jesús:
1Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi. 2Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. 3Tothom anava a inscriure’s, cadascú a la seva població. 4També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la casa i la família de David. 5Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, que estava compromesa amb ell en matrimoni. Maria esperava un fill.
6Mentre eren allà, se li van complir els dies 7i va infantar el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal.
Pastors al naixement de Jesús
8A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9Un àngel del Senyor se’ls presentà i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10Però l’àngel els digué:
– No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
13I de sobte s’uní a l’àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
14– Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
15Quan els àngels els deixaren i se’n tornaren cap al cel, els pastors es deien entre ells:
– Anem a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.
16Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d’aquell infant. 18Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que explicaven els pastors. 19Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat
Lluc 2:1-20
Els Reis Mags visiten Betlem
La visita dels Reis Mags sol incloure’s a la història del Nadal. Mateu escriu:
1Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, 2pregunta-ven:
– On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist sortir a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo.
3Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. 4Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. 5Ells li respongueren:
– A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:
6 »I tu Betlem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
de les principals viles de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble.
(Miquees 5:2)
7Llavors Herodes cridà en secret els savis i va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella; 8després els encaminà a Betlem dient-los:
– Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.
Els Reis Mags troben el nen Jesús
9Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. 10L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. 11Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.
Mateu 2:1-11
Els Reis Mags no jueus vénen de lluny per trobar-se amb el “Rei dels Jueus”. Mentrestant, l’establishment governant jueu, liderat per Herodes el Gran, es “pertorba” per la notícia del naixement del seu Rei. Això preveu un patró que ha estat intacte durant els darrers 2000 anys.
L’arribada de Jesús a través d’una lent jueva
De fet, el relat del naixement de Jesús per Nadal continua la narrativa que el representa com l’arquetip del jueu que beneiria tots els pobles, inclosos tu i jo. Dos mil anys abans, començant amb la història d’Abraham (l’any 2000 aC), Déu havia promès
3Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se.
Gènesi 12:3
Això va portar Abraham a un pelegrinatge a la Terra Promesa en la seva vellesa. Tanmateix, van passar molts anys abans que naixés el seu fill Isaac . El naixement d’Isaac durant els cent anys d’Abraham va ser tan miraculós com el naixement virginal de Jesús. El naixement de Jesús reflecteix el d’Isaac per tal de subratllar aquest arquetip de paper jueu.
Reiterat a través dels profetes jueus
L’esperança d’una benedicció futura per a tots els pobles va fer un gir definitiu segles més tard, quan Déu, a través del profeta Isaïes (700 aC), va cridar a totes les nacions a:
1Escolteu els qui viviu lluny, a les illes!
Isaïes 49:1
Déu va presentar llavors el seu “servent” que havia de venir com a Israel , l’arquetip o la personificació de la nació jueva.
3M’ha dit: «Ets el meu servent;
en tu, Israel, faig resplendir la meva glòria.»
Isaïes 49:3
Per portar aquesta benedicció a totes les nacions (gentils)
6M’ha dit: «És massa pocque siguis el meu servent
per a restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel.
Jo t’he fet llum de les nacions perquè portis la meva salvació
d’un cap a l’altre de la terra.»
Isaïes 49:6
Però alhora, aquest servent seguiria sent estranyament avorrit per a la seva pròpia nació.
7Això diu el Senyor, el Redemptor i Sant d’Israel, al menyspreat, a l’avorrit de les nacions, al servent dels opressors: «Els reis, en veure’t, s’aixecaran, els governants
es prosternaran davant teu per respecte al Senyor, que és fidel, al Sant d’Israel, que t’ha escollit.»
Isaïes 49:7
El Nadal revela el doble compliment d’aquesta “benedicció”, ja que les nacions d’arreu del món celebren el Nadal mentre que el propi poble de Jesús no el reconeix.
A més, molts de nosaltres a les nacions ja no entenem la importància de Jesús ni la seva missió. Potser el recordem per Nadal, però altrament, simplement continua sent un vestigi cultural de l’era precientífica europea.
Explorant Jesús a través de la seva lent jueva
Potser una part del problema té a veure amb les nacions de la cristiandat que ja no perceben Jesús des d’una perspectiva jueva. Quan Mateu i Lluc van començar el relat del seu naixement, els quatre evangelis van procedir en aquesta representació completament jueva de Jesús.
En fer això, els evangelis proposen una hipòtesi audaç que Jesús encarna tota la nació d’Israel. Des de la seva perspectiva, Jesús és l’arquetip, el pla mestre, la realització o la finalització d’Israel.
Tot i això, pot trobar suport aquesta hipòtesi?
Quina diferència ens suposa?
Explorar Jesús a través d’aquesta lent jueva fa que la seva persona i missió siguin vívides, reals i personalment rellevants, en lloc de ser esvaïdes i remotes com sembla per a molts de nosaltres. Jesús destaca en el context d’un Pla Diví. Així, podem interactuar amb ell d’una manera que el fa gran i realista com ho era per als seus contemporanis, cosa que ens permet comprendre què significa la seva “benedicció” i “llum per a les nacions” promesa.
Així doncs, continuem explorant Jesús a través d’aquesta perspectiva jueva. Revisem el vincle entre el seu naixement i el del primer israelita, Isaac , suggerint el paper de Jesús amb la seva nació. Després continuem amb la seva fugida infantil per sobreviure, il·lustrada en la història d’Anna Frank , aprofundint encara més en el seu paper de beneir tothom.