El naixement d’Isaac és un dels esdeveniments més esperats i llargs de la Bíblia. Déu va prometre a Abraham, que aleshores tenia 75 anys, una “gran nació” a Gènesi 12. Obeint la promesa de Déu, Abraham va deixar Mesopotàmia cap a Canaan, la Terra Promesa, i va arribar-hi uns mesos més tard.
Però abans que Abraham pogués engendrar “una gran nació”, necessitava un fill, però el fill promès no havia arribat. Abraham va esperar 10 anys sense engendrar cap fill ni hereu . Tanmateix, Déu el va tranquil·litzar amb un jurament vinculant; en confiar en Déu, a Abraham se li “atribuïa” la justícia . Abraham va obtenir Ismael com a fill, mitjançant un acord semblant a un substitut, però Déu va declarar que Ismael no era el fill promès.
Van passar els anys mentre Abraham i Sara continuaven esperant, amb les perspectives de tenir un fill que s’esvaïen a mesura que envellien. L’esperança semblava perduda fins que Abraham va tenir una trobada única als noranta-nou anys.
El Senyor s’apareix a Abraham
1El Senyor s’aparegué a Abraham a les Alzines de Mambré. Abraham seia a l’entrada de la tenda, quan la calor del dia era més forta, 2i va veure tres homes drets a prop d’ell. Tan bon punt els veié, corregué a trobar-los des de l’entrada de la tenda, es va prosternar fins a tocar a terra 3i digué:
– Senyor, si m’has concedit el teu favor, et prego que no passis de llarg sense aturar-te aquí amb el teu servent. 4Permeteu que portin aigua per a rentar-vos els peus i reposeu a l’ombra d’aquest arbre. 5Entretant aniré a buscar alguna cosa per menjar, i refareu les forces abans de continuar el camí. És per això que heu passat prop del vostre servent.
Ells li van respondre:
– Fes tal com has dit.
6Abraham entrà de pressa a la tenda i digué a Sara:
– Corre, pren tres mesures de farina blanca, pasta-la i fes-ne panets.
7Després va córrer cap al ramat, trià un vedell tendre i gras i el donà al mosso perquè el preparés de seguida. 8Quan l’animal ja era a punt, va prendre mató, llet i la carn del vedell, els ho serví i es quedà dret al costat d’ells a l’ombra de l’alzina, mentre ells menjaven.
.jpg){kind=link}
La promesa de Déu per a un fill
9Llavors li van preguntar:
– On és Sara, la teva esposa?
Abraham va respondre:
– És dintre la tenda.
10Un dels hostes va afegir:
– L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill.
Sara ho sentia des de l’entrada de la tenda, darrere d’Abraham.
11Abraham i Sara ja eren vells, carregats d’anys. Sara, que ja havia passat l’edat de tenir fills, 12es posà a riure per dins tot dient-se: «¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell?»
13El Senyor digué a Abraham:
– Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no pot tenir fills? 14Hi ha res impossible per al Senyor? L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill.
15Sara, mentint per por, va assegurar que no havia rigut, però ell va insistir:
– Sí que has rigut!
Gènesi 18:1-15
Podem culpar la Sarah per riure? Tenir un fill quan el pare té 99 anys i la mare en té 90 és absolutament impossible. Nosaltres també hauríem rigut.
El naixement d’Isaac
No obstant això, l’any següent, trobem que:
1El Senyor es va recordar de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia promès. 2Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat. 3Abraham va donar el nom d’Isaac al fill que li havia nascut de Sara. 4El dia vuitè, Abraham va circumcidar el seu fill, tal com Déu li havia manat.
5Abraham tenia cent anys quan li va néixer el seu fill Isaac. 6Sara digué:
– Déu ha fet que jo rigués. Tothom qui ho sàpiga riurà amb mi.
7I afegí:
– Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a les seves velleses!
Gènesi 21:1-7
Finalment, Abraham i Sara ja tenien el seu fill promès: Isaac. Els seus somnis es van tornar a fer realitat. Tot i això, el relat en general va plantejar una pregunta important.
Per què esperem tant el naixement d’Isaac?
Per què Déu espera 25 anys (Gènesi 21) per dur a terme el naixement promès d’Isaac (Gènesi 12)? Si Déu té el poder de fer qualsevol cosa en qualsevol moment, per què no dur a terme Isaac immediatament? No demostraria això millor el Seu poder? O hi havia alguna previsió especial en la manera indirecta de fer les coses de Déu?
A partir de resultats posteriors podem deduir diverses raons per a l’espera.
Primer, Abraham va aprendre lliçons valuoses sobre confiar en Déu durant aquesta llarga espera. En fer-ho, es va convertir en un exemple per a totes les persones que desitgen confiar en Déu. Aquells que vulguin conèixer Déu han de seguir el camí d’Abraham.
En segon lloc, en comptes de disminuir el poder de Déu, el relat l’amplifica. Potser és remarcable, però no miraculós, que una parella de mitjana edat tingui un fill. Esdeveniments improbables ocorren de manera natural. Si Abraham i Sara haguessin tingut Isaac de ben jove, podríem interpretar el relat d’aquesta manera. Tanmateix, una parella que tingui un fill a l’edat de 100 anys és o bé una història inventada o bé miraculosa. No hi ha cap altra explicació ni punt intermedi. O bé els esdeveniments del naixement d’Isaac no van succeir tal com es registra o bé hi va haver un miracle. Si és miraculós, aleshores tot el projecte, conegut com a Israel, que continua fins avui, es basa en el fonament del poder miraculós de Déu i les seves promeses completament fiables. En el naixement d’Isaac, tots els jueus al llarg de la història s’estableixen sobre un miracle. I si el fonament és miraculós, aleshores també ho és l’estructura construïda sobre ell.
El naixement miraculós d’Isaac comparat amb el naixement miraculós de Jesús
Per comprendre la tercera raó del retard en el naixement d’Isaac, hem de reconèixer un patró remarcable. Considerem que Abraham només va tenir un altre descendent amb un naixement igualment promès, esperat i miraculós: Jesús de Natzaret.
Durant els segles precedents, diferents profetes havien promès, de diverses maneres, en nom de Déu que el Messies vindria. Els Evangelis presenten Jesús com aquest Messies promès. El fet que naixés d’una verge és igualment, si no més, miraculós que el naixement d’Isaac. Exactament igual que amb el relat del naixement d’Isaac, només podem interpretar el naixement virginal de Jesús com una història inventada o com un miracle . No hi ha cap altra explicació, cap punt intermedi. Una petita reflexió posa clarament en relleu aquesta simetria entre els naixements de Jesús i Isaac.
Jesús com a arquetip d’Israel
Aquí teniu un exemple d’una sèrie que dibuixa un retrat general de Jesús com l’arquetip d’Israel. Com a arquetip, representa, compleix i és el compliment dels propòsits de Déu que es van pronunciar per primera vegada a Abraham fa 4000 anys. Per ser un arquetip, el naixement de Jesús havia de ser el model d’Isaac, el primer de la nació. En cas contrari, l’afirmació de Jesús de ser Israel es demostra falsa des del principi. Però com que la naturalesa miraculosa dels seus dos naixements coincideix, l’afirmació de Jesús de ser Israel roman intacta i, com a mínim, una qüestió oberta que val la pena investigar.
Comparant els seus naixements des d’aquesta perspectiva històrica, podem observar que el naixement d’Isaac va predir el de Jesús, que va venir molt més tard. Coordinar esdeveniments amb una previsió com aquesta, que abasta un immens període de temps en la història de la humanitat, recolza l’afirmació que Jesús és la pedra angular d’un projecte diví. Déu ens convida a tots a entendre aquest projecte per tal que puguem ser beneficiaris d’aquella promesa original que es va fer a Abraham fa tant de temps.
3Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se.
Gènesi 12:3
Continuem observant Jesús des d’aquest punt de vista, examinant com la seva fugida d’Herodes just després de néixer va reflectir la fugida d’Israel del fill d’Isaac . Concloem la nostra investigació aquí .