Els Evangelis ens diuen que immediatament després del seu baptisme , Jesús…
12Immediatament l’Esperit empenyé Jesús cap al desert. 13Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s’estava entre les feres, i els àngels l’assistien.
Marc 1:12-13
Potser ens sembla força estrany que Jesús anés directament al desert per posar-lo a prova/temptar-lo. I per què durant 40 dies? Però això no és aleatori. Jesús fa una afirmació sorprenent en fer això. Per veure-ho, necessitem conèixer la història israelita 1500 anys abans de l’època de Jesús.
Retrospectiva de les proves al desert d’Israel
Just després del baptisme d’Israel en la travessa del mar ,…
1Tota la comunitat dels israelites va partir d’Elim, i arribà al desert de Sín, entre Elim i el Sinaí, el dia quinze del segon mes després de la sortida d’Egipte. 2En el desert tota la comunitat va murmurar contra Moisès i Aaron. 3Els israelites els deien:
– Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir al país d’Egipte, quan ens assèiem vora les olles de carn i menjàvem pa fins a saciar-nos! Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot el poble mori de fam.
Èxode 16:1-3
Immediatament després del seu baptisme, van entrar al desert per afrontar la prova de la fam. I van acabar quedant-s’hi 40 anys!
13El Senyor, doncs, es va encendre d’indignació contra els israelites, i els féu anar errants pel desert durant quaranta anys fins que desaparegué tota aquella generació que amb el seu comportament havia ofès el Senyor.
Nombres 32:13
Jesús repeteix les proves d’Israel, passant-les en nom de la nació
Jesús va tornar a posar a prova Israel al desert. La seva prova al desert durant 40 dies va reflectir la prova d’Israel durant 40 anys. En fer això, simbòlicament afirmava representar Israel . Fixeu-vos en com el temptador va posar a prova Jesús.
1Aleshores l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. 2Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final va tenir fam. 3El temptador se li acostà i li digué:
– Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.
4Però ell li va respondre:
– L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Mateu 4:1-4
.jpg){kind=link}
El temptador va posar a prova Jesús amb gana just després del seu baptisme. Com es comportaria quan tingués gana? Aquesta va ser exactament la mateixa primera prova que va passar Israel.
La segona temptació va ser posar a prova la provisió de Déu.
5Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el posa al punt més alt del temple 6i li diu:
– Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
(Salms 91: 11-12)
7Jesús li contestà:
– També diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.
Matieu 4:5-7
En els seus 40 anys al desert, la nació d’Israel havia posat a prova Déu moltes vegades, incloent-hi: quan van posar a prova Déu perquè els proporcionés aigua a Massah , desitjant carn en comptes de pa , negant-se a entrar a la terra per por . Com a Israel, Jesús ara s’enfrontava a la mateixa temptació, però aquest Israel va superar la prova.
A qui es refereix el diable?
Fixeu-vos en com el diable cita el Salm 91 per temptar Jesús. Vegeu el passatge complet del qual només havia citat una part (que està subratllada).
10No et passarà res de mal
ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia,
11perquè donarà ordre als seus àngels
de guardar-te en tots els camins.
12Et duran a les palmes de les mans
perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres;
13trepitjaràs lleopards i escurçons,
passaràs sobre lleons i sobre dracs.
Salms 91:10-13
Tingueu en compte que aquest Salm es refereix a un “tu”, que el diable creia que es referia al “Fill de Déu”. Però el Salm 91 no diu “Fill de Déu”, així que com va deduir el diable “Fill de Déu” del Salm 91?
El Lleó – De tornada a Jacob
El Salm 91 declarava que aquest «tu» «trepitjaria » el « gran lleó » i la «serp » (v. 13). El «lleó» és una referència a la tribu de Judà dels israelites. Jacob havia profetitzat als inicis de la nació que:
8»Judà, els teus germans t’enaltiran. Agafaràs pel coll els enemics,
es prosternaran davant teu els teus germans.
9Judà, fill meu, ets un cadell de lleó que tornes de la caça.
Com un lleó t’ajeus i t’estires. Ets una lleona. Qui et farà aixecar?
10El ceptre no serà mai pres de Judà, no mancarà als seus fills
el comandament,fins que vindrà aquell a qui pertany
i a qui els pobles obeiran.
Gènesi 49:8-10
Jacob havia afirmat que la tribu de Judà era com un lleó del qual sortiria un «ell» i que aquest «ell» governaria. El Salm 91 havia continuat aquest tema. En declarar que «tu» trepitjaries el «lleó», el Salm 91 deia que ell seria el governant de Judà.
La Serp – De tornada al jardí
El Salm 91, que el diable va citar, també afirmava que “trepitjaria la serp “. Això és una referència directa a la Promesa al Jardí que la “descendència de la dona” aixafaria la serp. Repassem-ho amb un diagrama que mostri els personatges i les seves relacions en aquesta Promesa:
15Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló.
Gènesi 3:15
Com es discuteix amb més detall aquí , Déu havia fet aquesta promesa al Jardí, però no havia completat els detalls. Ara sabem que “La Dona” és Maria [i] perquè era l’única persona que va tenir descendència sense un home: era verge . Per tant, la seva descendència, el “ell” promès, ara veiem que és Jesús. L’antiga promesa preveia que Jesús (el “ell”) aixafaria la serp. El Salm 91, que Satanàs havia citat per temptar Jesús, havia reiterat la promesa amb
«Trepitjaràs el gran lleó i la serp. » (v13)
El diable va citar el Salm 91, que al seu torn feia referència a aquestes dues profecies anteriors d’un “ell” que vindria i també aixafaria el diable. Així, el temptador sabia que els versos que citava als Salms es referien al Fill de Déu (= governant) . El diable va temptar Jesús perquè complís aquestes promeses de la manera equivocada. Aquestes profecies no es complirien amb Jesús saltant del temple per cridar l’atenció, sinó amb Jesús seguint el pla revelat pels profetes precedents.
La tercera temptació : a qui adorar?
8Després el diable se l’enduu dalt d’una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria 9i li diu:
– Et donaré tot això si et prosternes i m’adores.
10Li diu Jesús:
– Vés-te’n, Satanàs! Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell.
11Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i l’assistien.
Mateu 4:1-11
Mentre Moisès havia estat a la muntanya del Sinaí durant 40 dies rebent els Deu Manaments , Israel va començar a adorar el Vedell d’Or. Tal com relata la Bíblia
1El poble, veient que Moisès trigava a baixar de la muntanya, es va aplegar al voltant d’Aaron i li digué:
– Fes-nos uns déus que vagin davant nostre, perquè d’aquest Moisès que ens ha tret del país d’Egipte no sabem què se n’ha fet.
2Aaron els respongué:
– Traieu les arracades d’or de les orelles de les vostres dones, dels vostres fills i de les vostres filles i porteu-me-les.
Èxode 32:1-2
Així doncs, van procedir a fer i adorar el Vedell d’Or. Israel va fracassar fins i tot abans que comencés la prova. En resistir aquesta tercera temptació , Jesús va tornar a visitar aquella prova. I a través d’ell, Israel va superar la prova.
«Crist» significa «ungit» per governar, de manera que Jesús té dret a governar. Satanàs va temptar Jesús amb allò que li pertocava legítimament, però Satanàs el va temptar perquè prengués una drecera equivocada per al seu govern, i estava temptant Jesús perquè l’adorés per aconseguir-lo. Jesús va resistir la temptació de Satanàs citant (una vegada més) Moisès.
Jesús , algú que ens entén
Aquesta temptació de Jesús és crucial per a nosaltres. La Bíblia diu sobre Jesús:
18I havent passat ell mateix la prova del sofriment, ara pot ajudar els qui són provats.
Hebreus 2:18
And
15No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. 16Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu, perquè es compadeixi de nosaltres i ens concedeixi, quan sigui l’hora, la gràcia i l’ajuda que necessitem.
Hebreus 4:15-16
Sovint assumim que podem aconseguir la reconciliació amb Déu pels nostres propis mèrits. O confiem en un funcionari religiós per ser el nostre Mediador davant Déu. Però Jesús és el Summe Sacerdot que ens simpatitza i ens entén. Ens ajuda en les nostres temptacions precisament perquè ell mateix ha estat temptat, però sense pecat. I així podem tenir confiança davant Déu amb Jesús com el nostre Summe Sacerdot perquè va patir les temptacions més difícils, però mai va cedir ni va pecar. És algú que ens entén i ens pot ajudar amb les nostres pròpies temptacions i pecats. És l’únic espiritualment qualificat per ser el nostre Sacerdot. La pregunta és: El deixarem fer?
Conclusió
Hem vist com van ser les temptacions de Jesús, com el seu naixement , la seva fugida durant la infància i el seu baptisme , la seva afirmació de ser la realització d’Israel, com s’hauria d’haver desenvolupat Israel. Els seus 40 dies al desert també van marcar el model dels 40 dies sense menjar de Moisès mentre rebia els Deu Manaments. Jesús va seguir el model de Moisès, així com d’Israel. Ho analitzem amb més profunditat quan Jesús comença el seu ministeri d’ensenyament . Concloem la nostra investigació aquí .
[i] «La Dona» també és una referència a Israel. Israel és representat com una dona promesa amb Déu (Isaïes 62:5, Ezequiel 16:32, Jeremies 3:20) i també és representat així a Apocalipsi 12. Per tant, hi ha dues identitats igualment vàlides per a «la dona» del Gènesi 3:15.