Guru (गुरु) prové de “Gu” (foscor) i “Ru” (llum) en el seu sànscrit original. Un guru ensenya a dissipar la foscor de la ignorància mitjançant la llum del veritable coneixement. Parlant des de les costes de Galilea, Jesús ho va exemplificar ensenyant amb un impacte tal que es faria sentir fins i tot 1900 anys més tard i lluny a l’Índia a través de la seva influència en Mahatma Gandhi.
Gandhi i el Sermó de la Muntanya de Jesús
A Anglaterra, 1900 anys després del naixement de Jesús, un jove estudiant de dret de l’Índia, ara conegut com a Mahatma Gandhi (o Mohandas Karamchand Gandhi), va rebre una Bíblia . Quan va llegir els ensenyaments de Jesús, coneguts com el Sermó de la Muntanya , relata
«el Sermó de la Muntanya que em va arribar directament al cor».
MK Gandhi, Una autobiografia O La història dels meus experiments amb la veritat. 1927 p. 63
L’ensenyament de Jesús sobre “posar l’altra galta” va donar a Gandhi una idea de l’antic concepte hindú de no fer mal i no matar. Gandhi va refinar més tard aquest ensenyament en força política a la Satyagraha, el seu ús de la no-cooperació no violenta amb els governants britànics. Diverses dècades de satyagraha van resultar en la independència de l’Índia de la Gran Bretanya, d’una manera majoritàriament pacífica. L’ensenyament de Jesús va desencadenar tot això.
Així doncs, què va ensenyar Jesús?
El sermó de la muntanya de Jesús
Després que Jesús fos provat pel diable , va començar a ensenyar. El seu missatge més llarg registrat als Evangelis s’anomena el Sermó de la Muntanya . Llegiu el sermó complet mentre es mostren els punts destacats aquí. Després, mirem enrere a Moisès per obtenir una comprensió més profunda.
Jesús va ensenyar el següent:
21»Ja sabeu que es va dir als antics: No matis, i el qui mati serà condemnat pel tribunal.
22»Doncs jo us dic: El qui s’irriti amb el seu germà serà condemnat pel tribunal; el qui l’insulti serà condemnat pel Sanedrí, i el qui el maleeixi acabarà al foc de l’infern.
23»Per això, si en el moment de presentar la teva ofrena a l’altar, allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24deixa allí mateix, davant l’altar, la teva ofrena i vés primer a fer les paus amb el teu germà; ja tornaràs després a presentar la teva ofrena.
25»Afanya’t a arribar a un acord amb el qui et vol denunciar, mentre vas amb ell camí del tribunal, no sigui cas que et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. 26En veritat t’ho dic: no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.
L’adulteri
27»Ja sabeu que es va dir: No cometis adulteri.
28»Doncs jo us dic: Tothom qui mira la dona de l’altre amb desig de posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor. 29Si l’ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que tot el teu cos sigui llençat a l’infern. 30I si la mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres que no pas que vagi a parar a l’infern tot el teu cos.
El divorci
31»També es va dir: Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document de divorci.
32»Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, l’empeny a l’adulteri, i el qui es casa amb una repudiada comet adulteri.
Els juraments
33»També sabeu que es va dir als antics: No trenquis els juraments. I encara: Compleix allò que has jurat al Senyor.
34»Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu, 35ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran rei. 36No juris tampoc pel teu cap, perquè tu no en pots fer tornar blanc o negre un sol cabell. 37Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne.
La venjança
38»Ja sabeu que es va dir: Ull per ull, i dent per dent.
39»Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra. 40Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. 41Si algú t’obliga a portar una càrrega durant mil passes, fes-ne amb ell dues mil. 42Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar.
Estimar els enemics
43»Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però detesta els enemics.
44»Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. 45Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. 46Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? 47I, si només saludeu els vostres germans, què feu d’extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans?
48»Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.
Mateu 5:21-48
El Sermó de la Muntanya revela l’autoritat
Jesús ensenyava amb la forma “Heu sentit que es va dir… però jo us dic…”. En aquesta estructura, primer citava Moisès i després ampliava l’abast del manament a motius interns, pensaments i paraules. Jesús ensenyava prenent manaments estrictes donats per Moisès i els feia encara molt més difícils de complir !
Però el que és remarcable és la manera com va ampliar els manaments de la Llei de Moisès. Ho va fer basant-se en la seva pròpia autoritat. Simplement va dir “Però us dic…” i amb això va ampliar l’abast del manament. Aquesta autoritat que simplement assumia va ser el que va impactar els seus oients.
28Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, la gent va quedar admirada de la seva doctrina, 29perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.
Mateu 7:28-29
Jesús ensenyava com algú amb gran autoritat. Els profetes bíblics anteriors transmetien missatges de Déu a la gent, però aquí era diferent. Per què podia ensenyar Jesús així? El Salm 2, on es va preveure per primera vegada el “Crist” com a títol, descrivia Déu parlant al Crist així
8»Demana-m’ho, i et daré els pobles per herència,
posseiràs el món d’un cap a l’altre.
Salms 2:8
Déu va donar a “Crist” autoritat sobre les nacions, fins i tot fins als confins de la terra. Així doncs, com a Crist, Jesús va reclamar l’autoritat per ensenyar com ho va fer.
El profeta i el sermó de la muntanya
De fet, molt abans, Moisès havia predit la vinguda del “Profeta”, que seria únic en la manera com ensenyava. Moisès havia escrit
18Jo faré que s’aixequi enmig dels seus germans un profeta com tu; li posaré als llavis les meves paraules i ell els dirà tot el que jo li ordenaré. 19I jo mateix demanaré comptes als qui no escoltin les meves paraules, que ell dirà en nom meu.
Deuteronomi 18:18-19
En ensenyar com ho feia, Jesús va exercir la seva autoritat com a Crist i va complir la profecia de Moisès sobre el Profeta que vindria, que ensenyaria amb l’autoritat de les “paraules a la seva boca” de Déu. Ell era alhora el Crist i el Profeta.
Jesús i Moisès
De fet, Jesús pretenia comparar i contrastar amb Moisès amb tota la manera com va pronunciar el Sermó de la Muntanya. Donar aquest Sermó…
1En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles.
Mateu 5:1
Per què va pujar Jesús a la muntanya? Fixeu-vos en el que havia fet Moisès per rebre els Deu Manaments …
20El Senyor va baixar a la muntanya del Sinaí, al cim de la muntanya. Des d’allà va cridar Moisès, i ell va pujar-hi.
Èxode 19:20
Moisès va “pujar” a la muntanya per rebre els Deu Manaments. Quan Jesús també va “pujar” a la muntanya, va assumir el paper de Moisès. Això té sentit perquè el Profeta que havia de venir seria
… un profeta com tu (Moisès)…
Deuteronomi 18:18
El Profeta havia de ser com Moisès, i com que Moisès va pujar a la muntanya a donar el seu ensenyament, també ho va fer Jesús.
El Pla de Déu demostrat en la seva Harmonia i Unitat
Això demostra una unitat de pensament i intenció que abasta més de mil anys. Només una ment pot abastar un interval de temps tan llarg: la de Déu. Això demostra que aquest és el Seu pla. Els plans que s’originen en persones entren en conflicte amb els d’altres persones. Fixeu-vos en la infinitat de plans polítics i econòmics que es contradiuen entre si. Però aquest pla demostra una unitat i harmonia que s’estén al llarg de la història, un indicador que la Divinitat l’ha posat en marxa.
Iniciant una nova era per a nosaltres
Tot i que Jesús i Moisès es van donar exemple mútuament en pujar a la muntanya, els qui van rebre els seus ensenyaments no ho van fer. Jesús va fer que els seus deixebles pugessin a la muntanya per estar a prop d’ell quan s’asseia i ensenyava. Però quan Moisès va rebre els Deu Manaments…
21El Senyor digué a Moisès:
– Baixa i adverteix el poble que no es precipitin cap al Senyor per veure’l. Si ho fan, en moriran molts. 22Fins i tot els sacerdots, que es poden acostar al Senyor, s’han de purificar, perquè jo, el Senyor, no hagi de fulminar-los.
Èxode 19:21-22
Les persones que rebien els Deu Manaments no podien acostar-se a la muntanya sota pena de mort, però els seguidors de Jesús podien seure amb ell a la muntanya mentre ensenyava. Això demostrava l’alba d’una nova Era, caracteritzada per la proximitat a Déu, en lloc de la distància d’Ell. Com explica el Nou Testament
18Per ell, uns i altres, units en un sol Esperit, tenim accés al Pare.
19Ara, doncs, ja no sou estrangers o forasters, sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu.
Efesis 2: 18-19
Jesús va mostrar en com els seus oients s’asseien amb ell que ara s’obria el camí perquè esdevinguéssim “membres de la seva casa”.
Però el seu missatge també explicava què esperava dels “membres de la seva llar”.
Tu i jo i el Sermó de la Muntanya
Aquest sermó et pot deixar perplex. Com pot algú viure aquest tipus de manaments que s’adrecen als nostres cors i als nostres motius? Quina era la intenció de Jesucrist? Podem veure la resposta a la seva frase final.
48»Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.
Matthew5:48
Fixeu-vos que això és una ordre, no un suggeriment. Ell ens va exigir que fóssim perfectes !
Per què?
Perquè Déu és perfecte i si hem de ser membres de la seva llar, no hi haurà res menys que perfecte. Sovint pensem que potser n’hi haurà prou amb més bones que males accions. Però si aquest fos el cas, i Déu ens permetés unir-nos a la seva llar, destruiríem la perfecció de la seva Casa i la convertiríem en el desastre que tenim en aquest món. És la nostra luxúria, cobdícia i ira la que destrueix les nostres vides aquí avui. Si ens unim a la seva Casa encara esclaus d’aquesta luxúria, cobdícia i ira, aleshores aquesta Casa esdevindrà ràpidament com aquest món: ple de problemes creats per nosaltres.
De fet, gran part de l’ensenyament de Jesús se centrava en el nostre cor interior en lloc de les cerimònies externes. Penseu en com, en altres llocs, se centra en el nostre cor interior.
20I va afegir:
– Només allò que surt de l’home el fa impur. 21Perquè de dintre el cor de l’home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, 22adulteris, avarícies, maldats, enganys, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. 23Tot això dolent surt de dintre i fa impur l’home.
Marc 7:20-23
Una llar perfecta per a nosaltres
Així doncs, la puresa interior perfecta és l’estàndard requerit per a la Seva llar. Déu només permetrà que els “perfectes” entrin a la seva llar perfecta. Però això planteja un gran problema.
Com entrarem en aquesta Llar si no som perfectes?
La impossibilitat absoluta de ser prou perfectes ens podria fer desesperar.
Però això és el que vol! Quan desesperem de ser mai prou bons, quan deixem de confiar en els nostres propis mèrits, aleshores ens tornem “pobres d’esperit”. I Jesús, en començar tot aquest sermó, va dir:
3– Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.
Mateu 5:3
El principi de la saviesa per a nosaltres no és descartar aquests ensenyaments com si no ens apliquessin. Ho fan! L’estàndard és ” ser perfectes “. A mesura que deixem que aquest estàndard s’assoleixi i ens adonem que no en som capaços, aleshores podrem estar preparats per acceptar l’ ajuda que ell vol donar , en lloc de dependre dels nostres propis mèrits.
Aquest és el pas que el seu ensenyament ens empeny a fer. A continuació , veiem Jesús demostrar l’autoritat que el seu ensenyament havia assumit.