Creador en carn: demostrat per la Paraula de Poder

El científic del segle XX, Albert Einstein, i l’ empresari tecnològic del segle XXI, Mark Zuckerberg, fundador de Facebook/Meta, proporcionen informació sobre les dues lleis més fonamentals del nostre univers, cosa que ens ajuda a entendre millor el que registra la Bíblia a la Creació, així com a entendre la persona de Jesús. Explorem això resumint primer els èxits d’Einstein i Zuckerberg.

Einstein: Massa-Energia del segle XX

Coneixem Albert Einstein (1879-1955), un alemany jueu, per haver desenvolupat la Teoria de la Relativitat. Educat a l’Alemanya i Suïssa abans de la Primera Guerra Mundial, Einstein va destacar en matemàtiques i física. Treballant en una oficina de patents suïssa, va publicar per primera vegada la seva Teoria de la Relativitat el 1905, que preveia estranys esdeveniments físics.  Eddington va verificar la teoria d’Einstein el 1919 quan va observar la llum que es desviava al voltant d’una estrella durant un eclipsi. Aquesta confirmació va fer que Einstein fos mundialment famós i li va concedir el Premi Nobel del 1921.

L’equació resultant de la teoria de la relativitat d’Einstein (E = mc²) revela que la massa i l’energia són intercanviables. Es pot perdre massa per un guany enorme d’energia. Però tot i que la massa-energia es pot intercanviar, la ciència no ha trobat cap procés natural que creï massa-energia. La Primera Llei de la Termodinàmica (o la Llei de la Conservació de la Massa-Energia), la llei més verificada i observada de la ciència física, estableix que la massa-energia no es pot crear. L’energia es pot transformar en diferents tipus d’energia (cinètica, tèrmica, elèctrica, etc.) o en massa, però no es pot crear nova massa-energia. L’energia es pot propagar com a ones, que és com l’energia del sol arriba a la Terra.

Zuckerberg: La informació al segle XXI

Einstein ens va il·luminar la Primera Llei. L’èxit de Zuckerberg amb Facebook mostra l’omnipresencial de la seva llei complementària: la Segona Llei de la Termodinàmica. Nascut el 1984 i també d’origen jueu, l’èxit de Mark Zuckerberg , com un dels emprenedors multimilionaris més destacats del segle XXI en tecnologia de la informació, il·lustra la realitat fonamental d’un element que no és energia de massa: la informació. Com que la informació no és energia de massa i no es pot detectar físicament, molts no consideren que la informació sigui real. D’altres assumeixen que la informació sorgeix simplement després d’una llarga cadena d’esdeveniments afortunats . Aquesta continua sent la pedra angular de la visió darwiniana de l’univers que es promou amb tanta força a la cultura moderna.

Està fora del nostre abast aquí investigar les suposicions d’aquesta cosmovisió, però simplement considerem per un minut tots els multimilionaris com Mark Zuckerberg que han aparegut en les darreres dècades. Es van convertir en multimilionaris perquè van reconèixer la realitat de la informació i van construir sistemes d’informació intel·ligents que tots fem servir ara. La intel·ligència provoca informació, no la sort. L’èxit de Zuckerberg i altres com ell ha creat una indústria completament nova: la tecnologia de la informació. El fet que pocs hagin aconseguit el que han fet hauria de demostrar que la informació no sorgeix simplement per sort. 

De fet, la Segona Llei de la Termodinàmica revela que el món natural, simplement abandonat a les reaccions energètiques naturals, perd informació . Però, aleshores, d’on prové tota la informació fantàsticament complexa que veiem al món natural que aprofita l’energia de la massa (ADN, proteïnes, fotosíntesi, ATP sintasa, etc.)?

Massa-Energia i Informació al principi

El relat de la Creació a la Bíblia dóna una resposta elegant. La Bíblia registra que la creació va tenir lloc gràcies a la parla de Déu. La parla implica essencialment informació i energia transmeses per ones. La informació que transporten les ones pot ser música bonica, un conjunt d’instruccions o qualsevol missatge que algú vulgui enviar. 

La Bíblia registra que Déu “va parlar” i, per tant, va transmetre informació i energia propagades com a ones. Això va provocar una ordenació de la massa i l’energia en l’univers complex que veiem avui. Això va ocórrer perquè l'”Esperit de Déu” planava o vibrava sobre la massa. La vibració és tant una forma d’energia com constitueix l’essència del so. Llegiu el registre des d’aquest punt de vista.

Relat de la creació: El creador parla

Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües.

Déu digué:

– Que existeixi la llum.

I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit.

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el primer dia.

Déu digué:

– Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres.

I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre. Déu donà a la volta del firmament el nom de cel.

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.

Déu digué:

– Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents.

I va ser així. Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.

Déu digué:

– Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra.

I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo.

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.

Déu digué:

– Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, i que des de la volta del cel il·luminin la terra.

I va ser així. Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra, governessin el dia i la nit i separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo.

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.

Déu digué:

– Que les aigües produeixin éssers vius que s’hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel.

Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo. Déu els beneí dient-los:

– Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra.

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.

Déu digué:

– Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs.

I va ser així. Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo.

Gènesi  1:1-25

La Bíblia explica que Déu va crear la humanitat a “imatge de Déu” perquè poguéssim reflectir el Creador. Però la nostra reflexió continua sent limitada, ja que no podem controlar la natura simplement parlant-li. 

Jesús també ‘parla’

Però Jesús sí que ho va fer, demostrant una autoritat per parlar més enllà de l’ ensenyament i la curació. Ho va fer perquè el poguéssim entendre a partir del relat de la creació on Déu va transmetre informació i energia per configurar l’univers. Veiem com els Evangelis registren aquests esdeveniments.

Un dia Jesús va pujar en una barca amb els seus deixebles i els digué:

– Passem a l’altra riba del llac.

I es feren llac endins. Mentre navegaven, Jesús s’adormí. Llavors caigué sobre el llac un temporal de vent, i els entrava tanta aigua que es trobaven en perill. Ells van anar a despertar-lo i li deien:

– Mestre, mestre, ens enfonsem!

Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; a l’instant es van calmar, i arribà la bonança. Jesús els digué:

– On és la vostra fe?

Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l’un a l’altre:

– Qui és aquest, que fins i tot dóna ordres als vents i a l’aigua i l’obeeixen?

Lluc 8:22-25

La paraula de Jesús manava fins i tot al vent i a les onades! No és estrany que els deixebles estiguessin plens de por. 

… Creant Massa-Energia

En una altra ocasió va mostrar un poder similar amb milers de persones. Aquesta vegada no va comandar el vent i les onades, sinó el menjar.

Després d’això, Jesús se’n va anar a l’altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades. El seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els seus deixebles. Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus.

Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que acudia cap a ell, digué a Felip:

– On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests?

De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer.

Felip li va respondre:

– Ni amb dos-cents denaris no n’hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú.

Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu:

– Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent?

Jesús digué:

– Feu seure tothom.

En aquell indret hi havia molta herba i s’hi assegueren; només d’homes, eren uns cinc mil. Llavors Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles:

– Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res.

Ells els van recollir i amb els bocins d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d’haver menjat.

Quan la gent veié el senyal que ell havia fet, començaren a dir:

– Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món.

Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.

John 6: 1-15

Què significava?

En crear la massa del no-res, Jesús demostra el mateix domini sobre la massa-energia que Déu va tenir a la Creació. Quan la gent va veure que Jesús podia multiplicar els aliments simplement parlant, van saber que era únic. Però què significava això? Jesús ho va explicar més tard aclarint el poder de les seves paraules.

És l’Esperit qui dóna vida; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida.

Joan 6:63

I

A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi.

John 6:57

Jesús afirmava encarnar en carn i ossos el Creador triple (Pare, Paraula, Esperit) que havia donat existència al cosmos per paraula. Ell era el Creador viu en forma humana. Ho va demostrar expressant el seu poder sobre el vent, les ones i la matèria.

Considerant amb les nostres ments…

Avui dia, la gent sovint entén el relat de la creació de la Bíblia simplement com una mitologia antiga de gent senzilla. Però aquest relat s’alinea perfectament amb la nostra comprensió més recent de com la informació i l’energia es propaguen en forma d’ones. L’elegant relat no es complica quan repeteix “Déu va dir…”, de manera que la gent senzilla i no científica ho va entendre. Però també té un significat real per a nosaltres a la llum de la comprensió de la massa, l’energia i la informació del segle XXI.

Els jueus han liderat el progrés de la humanitat per comprendre i aplicar els elements bàsics que conformen la realitat (massa, energia i informació), exemplificats per Einstein i Zuckerberg.

Alguns temen aquest lideratge jueu i, per tant, difonen una por antisemita cap als jueus. Però, com que aquests avenços han beneït i enriquit tothom, una millor explicació del lideratge jueu prové de la promesa de benedicció a Abraham.

Els Evangelis presenten Jesús com l’arquetip del poble jueu ( aquí tenim la conclusió ). Com a tal, també va dirigir el seu enfocament a l’energia de masses i la informació. En fer-ho, va demostrar la seva afirmació de ser el mateix Agent que originalment va “donar la paraula” al nostre món per existir. Més endavant veurem com reflecteix de manera estranya els esdeveniments de la setmana de la Creació mitjançant el que fa durant la seva setmana de Passió.

… i cors

Els deixebles de Jesús van tenir dificultats per entendre això. L’Evangeli registra que just després d’alimentar els 5000:

Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar-los se’n va anar a la muntanya a pregar. Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra. Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, com si volgués passar de llarg. Quan ells el veieren caminant sobre l’aigua, es van pensar que era un fantasma i es posaren a cridar; tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué:

– Coratge! Sóc jo. No tingueu por.

Llavors pujà a la barca amb ells, i el vent va parar. Ells quedaren completament desconcertats. És que no havien comprès allò dels pans: tenien el cor endurit.

Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar. Així que desembarcaren, la gent el va reconèixer. Ells començaren a recórrer tota la regió, i la gent anava duent-li els malalts en lliteres allà on sentien a dir que era. A tot arreu on arribava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a la plaça i li suplicaven que els deixés tocar ni que fos la borla del seu mantell. I tots els qui el tocaven quedaven curats.

Marc 6:45-56

Els nostres cors durs

Diu que els deixebles “no van entendre”. La raó per no entendre no era que no fossin intel·ligents; no era perquè no veiessin el que passava; no perquè fossin mals deixebles; ni tampoc perquè no creguessin en Déu. Diu que els seus “cors estaven endurits” . Els nostres propis cors durs també ens impedeixen entendre la veritat espiritual.

Aquesta és la raó fonamental per la qual la gent del seu temps es dividia al voltant de Jesús. Més que la comprensió intel·lectual, hi ha la necessitat d’eliminar l’obstinació dels nostres cors.

Per això, l’obra preparatòria de Joan va ser vital. Va cridar la gent a penedir-se confessant el seu pecat en comptes d’amagar-lo. Si els deixebles de Jesús tenien cors durs que necessitaven penedir-se i confessar el pecat, quant més vosaltres i jo?

Aleshores, què cal fer?

Confessió per estovar el cor i guanyar comprensió

He trobat que resar aquesta confessió dels Salms és útil. Potser meditar o recitar-ho també funcionarà al teu cor.

Per al mestre de cor. Salm del recull de David. De quan el profeta Natan anà a trobar-lo després que David hagués tingut relacions amb Betsabé.

Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor;

per la teva gran misericòrdia, esborra’m les faltes.

Renta’m ben bé de les culpes,

purifica’m dels pecats.

Fes que torni a sentir els crits de festa,

que exultin els ossos que havies humiliat.

Aparta la mirada dels meus pecats,

esborra les meves culpes.

Déu meu, crea en mi un cor ben pur,

fes renéixer en mi un esperit ferm.

Salms 51: 1-4, 10-12

Necessitem aquest penediment per entendre què significa que, com a Paraula Viva, Jesús revela Déu en carn i ossos.

També va venir a inaugurar el «Regne de Déu», per definició un exercici polític. Aquest és un altre àmbit on els jueus han liderat el camí, exemplificat per Karl Marx. El fem servir com a lent per mirar el «Regne de Déu» en comparació amb els regnes dels homes, a continuació …