Hem estat explorant el tema de la Branca en els profetes de l’Antic Testament. Hem vist que Jeremies, l’any 600 aC, va continuar el tema (que Isaïes va començar 150 anys abans) i va declarar que aquesta Branca seria un Rei. Després, Zacaries va seguir predient que el nom d’aquesta Branca seria Jesús . A més, va predir que la Branca combinaria de manera única els papers de Rei i Sacerdot.
L’endevinalla de Daniel sobre l’arribada programada de l’Ungit
Ara parlem de Daniel. Va viure a l’ exili babilònic , sent un funcionari poderós dels governs babilònic i persa, a més de profeta hebreu.
En el seu llibre, Daniel va rebre el següent missatge:
21Encara pregava, quan Gabriel, l’home que havia vist al començament de la visió, se’m va acostar volant. Era l’hora de l’ofrena del capvespre. 22Ell em va parlar perquè comprengués. Em digué:
»– Daniel, acabo de sortir per fer-t’ho entendre. 23Quan començaves les teves súpliques, Déu ha donat una resposta, i jo he vingut per anunciar-te-la, perquè tu ets el seu preferit. Estigues atent al que et diré i entendràs la visió:
24»”Han de passar setanta setmanes d’anys en la vida del teu poble i de la teva ciutat santa per a posar fi a la infidelitat, cancel·lar el pecat i expiar la culpa; llavors arribarà la bondat eterna, es compliran la visió i la profecia i serà ungit el Sant dels sants.
25»”Sàpigues, doncs, i entén-ho: Des de l’instant que ha estat donada l’or-dre de tornar i reconstruir Jerusalem fins al moment que un serà ungit com a príncep, passaran set setmanes d’anys. Durant seixanta-dues setmanes més, places i fossats seran reconstruïts, però els temps seran difícils. 26Passades les seixanta-dues setmanes d’anys, serà mort un home ungit, sense que hagi estat jutjat. La gent d’un príncep que arribarà, destruirà la ciutat i el santuari. Ell tindrà un final desastrós, però fins aquell moment hi haurà guerra i devastacions.
Daniel 9:21-26
Déu va donar un calendari de quan vindria l'”Ungit” ( = Crist = Messies ). El calendari utilitzava un cicle de set. La profecia deia que començaria un compte enrere amb “l’emissió del decret per restaurar i reconstruir Jerusalem”. Déu va donar a Daniel aquesta profecia al voltant de l’any 537 aC. Però Daniel no va viure per veure l’inici d’aquest compte enrere.
El decret per restaurar Jerusalem
De fet, va ser Nehemies , que va viure gairebé cent anys després de Daniel, qui va veure l’inici d’aquest compte enrere. Era el coper de l’emperador persa Artaxerxes i, per tant, vivia a l’actual Iran. Fixeu-vos en quan va viure a la línia de temps anterior. Ens diu al seu llibre que
1»Un dia del mes de nissan del mateix any vint del regnat d’Artaxerxes, estant el rei a taula va arribar l’ho-ra de servir el vi. Mentre jo, que gaudia del favor reial, oferia vi al rei, 2ell em va dir:
»– Per què fas mala cara? I no és pas que estiguis malalt! Alguna cosa et deu preocupar.
»Jo, molt esglaiat, 3li vaig respondre:
»– Que el rei visqui per sempre! Com vol el rei que no faci cara trista si la ciutat que guarda els sepulcres dels meus pares és una ruïna i les seves portes han estat consumides pel foc?
4»El rei em va preguntar:
»– Doncs què pretens?
»Jo, tot pregant al Déu del cel, 5li vaig respondre:
»– Si el rei ho troba bé, si un servidor he merescut la seva confiança, que m’enviï a Judà a reconstruir la ciutat on hi ha els sepulcres dels meus pares.
6»El rei, que tenia la reina asseguda al costat, em preguntà:
»– Quant de temps durarà el teu viatge? Quan tornaràs?
»Jo li vaig proposar una data que li semblà bé, i em va permetre que hi anés.
Nehemiah 2:1-6
11»Un cop arribat a Jerusalem, no vaig fer res durant tres dies.
Nehemiah 2:11
Així doncs, això registra l'”emissió del decret per restaurar i reconstruir Jerusalem” que Daniel havia profetitzat que arribaria algun dia. Va ocórrer el vintè any de l’ emperador persa Artaxerxes . Els historiadors reconeixen que va començar el seu regnat el 465 aC. Així, el seu vintè any situa aquest decret l’any 444 aC. Déu va donar a Daniel un senyal per a l’inici del compte enrere. Gairebé cent anys després, l’emperador persa, sense conèixer aquesta profecia de Daniel, va emetre aquest decret. L’emperador persa Artaxerxes va posar en marxa el compte enrere que, segons la profecia, portaria l’Ungit .
Set “Sets” i seixanta-dos “Sets”
L’endevinalla que es va donar a Daniel indicava que caldrien «set set i seixanta-dos set» abans que es revelés l’Ungit.
Què és un ‘set’?
Els escrits de Moisès van instituir un cicle de set anys. Cada setè any la terra havia de descansar de l’agricultura perquè el sòl pogués reposar els seus nutrients . Així doncs, un “set” és un cicle de 7 anys. Tenint això en compte, veiem que des del principi el temps es comptava en dues parts. La primera part eren “set set anys” o set períodes de 7 anys. Això, 7 * 7 = 49 anys, va ser el temps que es va trigar a reconstruir Jerusalem després del decret inicial de l’emperador persa. A això van seguir seixanta-dos “set anys”, de manera que el compte enrere total va ser de 7 * 7 + 62 * 7 = 483 anys. En altres paraules, des del principi, hi hauria 483 anys fins a la revelació de l’Ungit.
Un any de 360 dies
Hem de fer un petit ajust al calendari. Com moltes nacions feien en l’antiguitat, els profetes utilitzaven un any de 360 dies. Existeixen diferents maneres de calcular la durada d’un “any” per a un calendari. El que va utilitzar Daniel era un calendari egipci comú de 360 dies. Per tant, 483 anys de “360 dies” són 483 * 360 / 365,24 = 476 anys solars del calendari internacional que s’utilitza avui dia.
L’arribada programada de Crist
Ara podem calcular quan es va profetitzar que vindria el Rei. En passar de l’era “aC” a l’era “dC” només hi ha 1 any des de l’1 aC fins a l’1 dC (no hi ha cap any “zero”). La taula ara resumeix els càlculs.
| Any d’inici | 444 aC (20è any d’Artaxerxes) |
| Durada de temps | 476 anys solars |
| Arribada prevista al Calendari Internacional | (-444 + 476 + 1) (‘+1’ perquè no hi ha cap CE 0) = 33 |
| Any previst | 33 dC |
Càlculs per a la vinguda esperada de l’Ungit segons els Set de Daniel
Jesús de Natzaret va arribar a Jerusalem muntat en un ase en el que s’ha convertit en la coneguda celebració del Diumenge de Rams . Aquell dia es va anunciar i va entrar a Jerusalem com el seu Rei. L’any era l’any 33 dC .
L’Ungit: Arribant a ser…?
Ara fixeu-vos en alguna cosa única en aquesta endevinalla relacionada amb el rei que vindria. Daniel havia predit després de la seva arribada després del cicle dels set que:
26Passades les seixanta-dues setmanes d’anys, serà mort un home ungit, sense que hagi estat jutjat. La gent d’un príncep que arribarà, destruirà la ciutat i el santuari. Ell tindrà un final desastrós, però fins aquell moment hi haurà guerra i devastacions.
Daniel 9:26
Diu, clarament, que l’Ungit serà ” execut a mort i no tindrà res “. Aleshores, els estrangers destruiran el santuari (el Temple jueu) i la ciutat (Jerusalem), deixant el lloc desolat. Examineu la història dels jueus per veure que això realment va passar. Quaranta anys després de la crucifixió de Jesús, els romans conqueridors van incendiar el Temple, van destruir Jerusalem i van exiliar els jueus a un exili mundial. Després del seu exili, la terra va quedar desolada. Els esdeveniments van succeir a la vinguda de Jesús i l’any 70 dC exactament com va profetitzar Daniel l’any 537 aC. Moisès també havia predit aquesta catàstrofe a les seves Malediccions 1500 anys abans.
Bàsicament, només Déu podia preveure els esdeveniments durant aquests centenars d’anys entre Daniel, l’emperador Artaxerxes, Nehemies, el Diumenge de Rams i la destrucció romana de Jerusalem. Tot i que van viure amb cent anys de diferència, van declarar i van iniciar el compte enrere que revelaria el Rei. Uns 570 anys després que Daniel rebés el seu missatge, Jesús va entrar a Jerusalem com a Rei, precisament segons l’horari de Daniel. Juntament amb la predicció del nom de Jesús per part de Zacaries, aquests profetes van desenvolupar un grup de prediccions realment detallades. Déu les va posar per escrit amb molta antelació perquè tothom pogués tenir l’oportunitat de veure les empremtes dactilars de Déu en acció.
A continuació, examinem els detalls que Isaïes va exposar centenars d’anys abans sobre com moriria l’Ungit. David, a través dels Salms, va fer el mateix.
[i] Dates d’Artaxerxes del Dr. Harold W. Hoehner, Aspectes cronològics de la vida de Crist . 1977. 176 pàg.