La missió de Jesús en la resurrecció de Llàtzer

Stan Lee (1922-2018) es va fer mundialment famós a través dels superherois de Marvel Comics que va crear. Nascut i criat en una família jueva de Manhattan, de jove va rebre la influència dels herois d’acció de la seva època. Stan Lee va treballar amb altres talents jueus com Jack Kirby (1917-1994) i Joe Simon (1913-2011). Aquests tres homes van crear la majoria dels personatges de superherois. Aquells les gestes, el poder i el vestuari dels quals ens vénen tan fàcilment a la ment a partir de pel·lícules d’èxit posteriors. Spiderman, X-Men, The Avengers, Thor, Capità Amèrica, els Eternals, Fantastic Four, Iron Man, Hulk, Ant-Man, Black Panther, Dr. Strange i Black Widow: tots ells van sorgir de les ments i els esbossos d’aquests tres brillants artistes de còmics.

Tots hem vist aquestes pel·lícules de Marvel Studio. Tots aquests superherois tenen habilitats extraespecials i s’enfronten a dolents que també posseeixen poders especials, donant lloc a conflictes espectaculars i vívids. El superheroi, mitjançant la perseverança, el poder, l’habilitat, la sort i el treball en equip, troba alguna manera de derrotar el dolent, i la majoria de les vegades, salva la Terra i els seus habitants en el procés. En resum, a l’univers Marvel creat per Stan Lee, Jack Kirby i Joe Simon, el superheroi té una missió a dur a terme, un enemic a derrotar i persones a salvar.

Hem estat observant la persona de Jesús  a través de la seva perspectiva jueva . Busquem entendre’l en el context de les contribucions que els jueus han fet al món. Molts potser no se n’adonen, però el conjunt de superherois de Marvel que gaudim avui és una altra contribució que els jueus han fet a la humanitat. Els seus temes de superherois amb les seves missions i vilans, ressonen de manera totalment natural amb el nostre esperit humà. També planteja preguntes sobre la missió en el món real actual d’aquesta persona jueva que és Jesús..

Quina era la missió de Jesús? Quin malvat va venir a derrotar?

Jesús va ensenyar , va curar i va fer molts miracles . Però la pregunta encara romania a la ment dels seus deixebles, dels seus seguidors i fins i tot dels seus enemics.

Per què havia vingut? 

Molts dels profetes anteriors, inclòs Moisès, també van realitzar miracles poderosos . Moisès ja havia donat la llei , i el mateix Jesús va dir que «no havia vingut a abolir la llei» . Aleshores, quina era la seva missió?

Ho veiem en com ajuda el seu amic Llàtzer. El que va fer té rellevància per a tu i per a mi avui dia.

Jesús i Llàtzer

Llàtzer, l’amic de Jesús, va emmalaltir molt. Els seus deixebles esperaven que Jesús guarís el seu amic, tal com havia curat molts altres . Però Jesús no va curar el seu amic a propòsit perquè es pogués entendre la seva missió més àmplia. L’Evangeli ho registra així:

1Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. 2 Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.

3 Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:

– Senyor, aquell que estimes està malalt.

4 Jesús, en sentir-ho, digué:

– Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.

5 Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. 6 Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. 7Després digué als deixebles:

– Tornem a Judea.

8 Ells li diuen:

– Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi?

9 Jesús contestà:

– ¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món, 10 però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum.

11 Dit això, va afegir:

– Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit, però vaig a despertar-lo.

12 Els deixebles li digueren:

– Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.

13 Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. 14 Llavors Jesús els digué obertament:

– Llàtzer és mort, 15 i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo!

16 Tomàs, l’anomenat Bessó, va dir als altres deixebles:

– Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!

Jesús és la resurrecció i la vida

17 Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. 18 Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, 19 i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. 20 Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. 21 Marta digué a Jesús:

– Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. 22 Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.

23 Jesús li diu:

– El teu germà ressuscitarà.

24 Marta li respon:

– Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.

25 Li diu Jesús:

– Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26 i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?

27 Ella li respon:

– Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.

El dol per Llàtzer

28 Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa:

– El Mestre és aquí i et crida.

29 Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo. 30 Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. 31 Els jueus que eren amb Maria a casa per consolar-la, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. 32 Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué:

– Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.

33 Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. 34 Llavors preguntà:

– On l’heu posat?

Li diuen:

– Senyor, vine i ho veuràs.

35 Jesús començà a plorar. 36 Els jueus deien:

– Mireu com l’estimava.

37 Però alguns d’ells replicaren:

– Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís?

38 Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa.

La resurrecció de Llàtzer

39 Jesús digué:

– Traieu la llosa.

Marta, la germana del difunt, li diu:

– Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.

40 Li respon Jesús:

– ¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?

41 Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué:

– Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. 42 Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.

43 Havent dit això, cridà amb tota la força:

– Llàtzer, surt a fora!

44 I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lliga-da amb un mocador. Jesús els diu:

– Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.

Joan 11: 1-44

Enfrontant-se a la mort

Les germanes esperaven que Jesús vingués ràpidament a curar el seu germà. Però Jesús va ajornar el seu viatge expressament, permetent que Llàtzer morís, i ningú no va poder entendre per què. Però aquest relat ens permet veure dins del seu cor i veiem que estava enfadat. 

Amb qui estava enfadat? Amb les germanes? Amb la multitud? Amb els deixebles? Amb Llàtzer? 

No, estava enfadat amb la mort mateixa. A més, aquesta és una de les dues úniques vegades que està registrat que Jesús va plorar. Per què va plorar? Va ser perquè va veure el seu amic atrapat per la mort. La mort va despertar en ell tant la ira com la tristesa.

La mort, l’enemic final

Curar les persones de malalties , per bo que sigui, només ajorna la seva mort. Curada o no, la mort finalment s’emporta tothom, sigui bo o dolent, home o dona, vell o jove, religiós o no. Això ha estat cert des d’Adam , que es va fer mortal a causa de la seva desobediència. Tots els seus descendents , inclosos tu i jo, estem presos com a ostatges per un enemic: la Mort. 

Contra la mort, sentim que no hi ha resposta, ni esperança. Quan algú està malalt només queda l’esperança, per això les germanes de Llàtzer tenien esperança en la curació. Però amb la mort, no sentien cap esperança. Això també és cert per a nosaltres. A l’hospital, hi ha una mica d’esperança, però al funeral no n’hi ha. La mort és el nostre enemic final. Aquest era l’enemic que Jesús va venir a derrotar per nosaltres. Per això va declarar a les germanes que:

25 Li diu Jesús:

– Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà;

Joan 11:25

Jesús havia vingut per destruir la mort i donar vida a tots els qui la volien. Va demostrar la seva autoritat per a aquesta missió ressuscitant públicament Llàtzer d’entre els morts. S’ofereix a fer el mateix per tots els altres que voldrien la vida en lloc de la mort.

Més gran que els superherois

Pensa-hi! Jesús va lluitar contra un adversari contra el qual ni tan sols Stan Lee, amb la seva brillant i àmplia imaginació, podia imaginar enfrontar els seus superherois. Alguns d’ells, malgrat els seus poders, van sucumbir a la mort. Odin, Iron Man, el Capità Amèrica i alguns dels Eternals no només van ser derrotats pels vilans, sinó que també van ser captius fins a la mort.

L’audàcia de Jesús tal com es presenta als Evangelis és aquesta: sense cap força, agilitat, tecnologia o armes insòlites especials, els escriptors dels evangelis el presenten enfrontant-se tranquil·lament a la mort mateixa, simplement parlant.

Que Stan Lee no intentés cap trama de superheroi d’aquest tipus demostra que l’Evangeli no es va originar de l’enginy humà. Fins i tot els més imaginatius de nosaltres no poden visualitzar una confrontació reeixida amb aquest enemic. La mort regna de manera suprema fins i tot sobre els superherois de l’Univers Marvel. Sembla inversemblant, doncs, que els escriptors de l’evangeli, sense les oportunitats d’expandir la seva imaginació com Stan Lee i nosaltres, haguessin estat capaços d’evocar una gesta així simplement a les seves ments.

Respostes a Jesús

Tot i que la mort és el nostre enemic final, molts de nosaltres ens enfrontem a “enemics” més petits. Aquests provenen de qüestions (polítices, religioses, ètniques, etc.) que passen al nostre voltant. Això també va ser cert en l’època de Jesús. A partir de les seves respostes podem veure quines eren les seves principals preocupacions. El relat de l’Evangeli registra les diferents reaccions.

45 Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. 46 Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.

47 Llavors els grans sacerdots i els fariseus van convocar el Sanedrí i es preguntaven:

– Què podem fer? Aquest home fa molts senyals. 48 Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble.

49 Llavors un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué:

– Vosaltres no enteneu res. 50¿No us adoneu que us convé que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?

51Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. 52 I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. 53 Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien. 54 Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles.

55 Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació. 56Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres:

– Què us sembla? No vindrà pas a la festa.

57 Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.

Joan 11:45-57

El drama continua augmentant

Així doncs, la tensió va augmentar. Jesús va declarar que ell era la «vida» i la «resurrecció» i que venceria la mort mateixa. Els líders van respondre conspirant per matar-lo. Molta gent el va creure, però molts altres no sabien què creure. 

Ens hauríem de preguntar si fóssim testimonis de la resurrecció de Llàtzer què escolliríem fer. Seríem com els fariseus, centrats en alguna altra cosa, perdent l’oferiment de vida des de la mort? O “creuríem”, posant la nostra esperança en el seu oferiment de resurrecció? Fins i tot sense entendre-ho tot? Les diferents respostes que es registren en l’Evangeli en aquell moment són les mateixes respostes al seu oferiment que fem avui.

Aquestes controvèrsies van créixer a mesura que s’acostava la Pasqua, la mateixa festa que Moisès va inaugurar 1500 anys abans. La història de Jesús continua mostrant com ell, d’una manera impregnada d’un drama insuperable, va portar un pas més enllà aquesta trobada amb la Mort. Aquest pas ens arriba a tu i a mi, i al control de la Mort sobre nosaltres.

Ho va fer durant l’última setmana de la seva vida, amb accions insòlites que fins i tot Dr. Strange no es podria creure. Mirem l’última setmana de la seva vida dia a dia, i coneixem el moment extraordinari de la seva entrada a Jerusalem.