Els jueus han estat perseguits, odiats, temuts i maltractats de moltes maneres, i això està registrat tant a la Bíblia com a la història en general. Per descomptat, moltes persones han experimentat persecució i discriminació a mans d’altres nacions. Però la història demostra una tendència a atacar inevitablement els jueus d’una manera única per sobre d’altres grups. S’ha forjat una paraula especial per etiquetar la discriminació específica contra els jueus: l’antisemitisme . Això demostra la peculiaritat persistent del seu maltractament. Però l’aspecte més desconcertant de l’antisemitisme és que no es limita a un període de temps, una regió del món o simplement a un petit grup de perpetradors.
Una breu llista d’esdeveniments antisemítics
Per exemple, trobem aquests:
- El moviment liderat pel funcionari persa Haman per aniquilar els jueus a l’antic Imperi Persa, cap al 480 aC. El Llibre d’Ester en registra el relat i constitueix la base de l’actual festival jueu de Purim .
- La campanya selèucida grega per eradicar el judaisme de la terra bíblica d’Israel a la dècada del 160 aC. Això va donar lloc a les Guerres Macabees .
- La destrucció romana de Jerusalem i l’expulsió dels jueus l’any 70 dC a l’exili mundial . Més tard, els romans van rebatejar Jerusalem com Aelia Capitolina per eradicar tot allò jueu de Judea.
- La massacre de jueus a tot Europa i també a Jerusalem durant les croades dels segles XII i XIII.
- L’obligació dels jueus a viure en zones segregades i emmurallades de les ciutats de tota Europa. Aquestes situacions es van estendre des de mitjans del segle XVI fins al segle XIX. Es deien “guetos” i aquesta és la base històrica d’aquesta paraula.
- Els “pogroms” o massacres de jueus al segle XIX i principis del segle XX a la Rússia imperial (incloses Ucraïna i Polònia). En els pogroms, milers de jueus van ser assassinats i violats. “Pogrom” és, doncs, una de les poques paraules russes que van arribar a l’anglès a partir d’aquesta persecució russa específica de jueus.
- L’afer Dreyfuss a la dècada de 1890 va provocar una discriminació massiva contra els jueus a França.
- L’expulsió dels jueus del món àrab després del 1948.
- L’expulsió dels jueus d’Espanya el 1492.
- L’expulsió britànica dels jueus d’Anglaterra el 1290.
- L’expulsió dels jueus del sud d’Itàlia el 1541.
- Les expulsions periòdiques de jueus de França, Alemanya i altres regnes d’Europa al llarg de l’Edat Mitjana (vegeu el mapa)
Causes de l’antisemitisme
Però, què causa l’antisemitisme? La Viquipèdia, a la seva sèrie sobre l’antisemitisme , pot mostrar molts exemples d’antisemitisme al llarg de la història i entre cultures, però no pot assenyalar una causa definitiva que l’expliqui. La dificultat de qualsevol explicació és que no pot explicar adequadament ni l’amplitud ni la llarga història de l’antisemitisme. Una causa racial podria explicar l’antisemitisme derivat dels nazis, però no explica l’antisemitisme cristià de l’Edat Mitjana. Una polèmica cristiana/jueva podria explicar l’antisemitisme cristià, però no explica l’antisemitisme francès del segle XIX que va turmentar França durant més d’una dècada en l’afer Dreyfuss . I després hi ha l’antic antisemitisme dels assiris, perses, grecs i romans.
L’explicació de la Bíblia sobre la causa fonamental de l’antisemitisme
Tanmateix, la Bíblia ofereix una explicació senzilla i directa de la causa que hi ha darrere de l’antisemitisme. Abarca el Llibre des del principi fins al final. Al principi, després de la desobediència d’Adam i Eva, Déu va pronunciar una maledicció sobre la Serp. Aleshores va profetitzar un patró d'”enemistat” entre ella i la “Dona”. Aquella dona no era Eva sinó Israel. (detalls aquí)
Després, al final de la Bíblia, al llibre de l’Apocalipsi, una visió fa referència a aquella confrontació. Identifica la “serp” i la “dona”. Aquí teniu la visió:
1 Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles. 2 Havia d’infantar i cridava afligida pels dolors del part.
3 També aparegué al cel un altre senyal: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes, 4 i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra.
El drac es va aturar davant la dona que havia d’infantar per devorar-li el fill així que nasqués. 5 La dona va posar al món un fill, un noi que ha de governar tots els pobles amb una vara de ferro. El fill de la dona va ser endut cap a Déu i cap al seu tron,
Apocalipsi 12: 1-5
9 El gran drac, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya el món sencer, va ser llançat a la terra, i també els seus àngels hi foren llançats amb ell.
13 Quan el drac es veié llançat a la terra, va perseguir la dona que havia infantat el noi;
Apocalipsi 12: 9, 13
L’hostilitat es va focalitzar particularment en el Fill de la Dona
El fill nascut de la Dona és Jesús. La Dona és la nació jueva, de la qual va venir Jesús. La Serp, també anomenada “el drac”, s’identifica com Satanàs . Al Jardí, Déu havia dit que hi hauria “enemistat” entre la dona (Israel) i la serp (Satanàs). La història ha anat documentant l’antisemitisme sempre recurrent. El fet que provingui d’una àmplia varietat de condicions socials i nacions perpetradores demostra la realitat perdurable d’aquesta enemistat.
Però Déu també va predir enemistat envers la descendència, o fill, de la Dona. Veiem com aquesta enemistat augmenta el dijous, dia 5 de la Setmana Santa, quan el Drac s’aixeca per colpejar el Fill. Hem estat mirant Jesús a través de la seva prespectiva jueva. La Bíblia el presenta com l’ arquetip de la nació jueva (trobareu la síntesi d’aquesta tesi aquí ). Per tant, no és sorprenent que la descendència d’aquella Dona també experimenti la mateixa enemistat.
Judes: Controlat pel Drac
La Bíblia retrata Satanàs com un esperit governant que manipula l’odi i la intriga entre bastidors. Satanàs havia conspirat perquè tothom l’adorés, inclòs Jesús . Quan això va fracassar, es va disposar a assassinar-lo, manipulant la gent per dur a terme el seu pla. Satanàs va utilitzar Judes el cinquè dia per atacar Jesús, just després que ell parlés sobre el seu retorn . Aquí teniu el relat:
1 S’acostava la festa dels Àzims, anomenada la Pasqua. 2 Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven com podrien fer-s’ho per a matar Jesús, perquè tenien por del poble.
3 Llavors Satanàs va entrar dins de Judes, l’anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze. 4 Aquest se n’anà a tractar amb els grans sacerdots i els caps de la guàrdia sobre com els podria entregar Jesús. 5 Ells se’n van alegrar i convingueren de donar-li diners. 6 Judes s’hi comprometé i buscava l’ocasió d’entregar-los-el sense que es produís un avalot de la gent.
Lluc 22: 1-6
Satanàs va aprofitar el seu conflicte per “posseir” a Judes per trair Jesús. Això no ens hauria de sorprendre. La visió de l’Apocalipsi descriu Satanàs així:
7 Aleshores va esclatar una batalla al cel: Miquel i els seus àngels combatien contra el drac. El drac també lluitava juntament amb els seus àngels, 8 però no va poder guanyar, i perderen el lloc que ocupaven al cel. 9 El gran drac, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya el món sencer, va ser llançat a la terra, i també els seus àngels hi foren llançats amb ell.
Apocalipsi 12:7-9
La Bíblia compara Satanàs amb un drac poderós prou astut per enganyar a tot el món. Com aquella antiga serp, ara es va cargolar per atacar. Va manipular Judes per destruir Jesús, tal com ho registra l’Evangeli:
16 I des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.
Mateu 26:16
L’endemà, divendres, dia 6 de la setmana, era la festa de Pasqua. Com atacaria Satanàs, a través de Judes? Ho veiem a continuació .
Resum del dia 5
La cronologia mostra com el cinquè dia d’aquesta setmana, el gran drac, Satanàs, es va cargolar per colpejar el seu enemic Jesús, la Llavor de la Dona.
Satanàs, el Gran Drac, posseeix a Judes per colpejar Jesús