Els jueus celebren diverses festes que provenen d’esdeveniments únics de la seva història. Una de les seves festes més conegudes és la Pasqua jueva . Els jueus celebren aquesta festa en memòria del seu alliberament de l’esclavitud a Egipte fa uns 3500 anys. Registrada a l’Èxode , la Pasqua jueva va marcar el punt àlgid de les Deu Plagues del Faraó i Egipte. Per a la Pasqua jueva, Moisès va ordenar a cada família israelita que matessin un xai i pintés amb la seva sang als marcs de les portes de casa seva. La mort llavors passaria de llarg de casa seva.
Però les cases sense sang als marcs de les portes veurien morir el fill gran.
La primera Pasqua jueva va tenir lloc en un dia específic del calendari jueu: el 14 de Nisan. Déu, a través de Moisès, va ordenar als jueus que celebressin aquesta festivitat cada any el 14 de Nisan. Ara, com a part de la seva cultura, els jueus continuen celebrant la Pasqua jueva cada 14 de Nisan. Com que l’antic calendari jueu és lunisolar , el 14 de Nisan es mou en el calendari modern, i té lloc en algun moment entre març i abril.
Jesús a la Pasqua
Hem estat mirant Jesús a través de la seva prespectiva jueva i estem repassant cada dia de la seva Setmana Santa. El dia 6 d’aquella setmana, divendres, era el 14 de Nisan, la Pasqua jueva. Fem un petit repàs abans de tractar els esdeveniments d’aquell divendres.
Quan Jesús va entrar a Jerusalem el diumenge, el primer dia d’aquella setmana, es va aturar al cim del mont Moriah, on 2000 anys abans Abraham havia profetitzat que allà es faria un gran sacrifici (en temps futur) . Després de la seva entrada, Jesús va declarar:
31 Ara arriba la condem-na d’aquest món, ara el príncep d’aquest món serà llançat a fora.
Joan 12:31
El “món” giraria al voltant de la lluita que tindria lloc en aquella muntanya, entre ell mateix i Satanàs, el “príncep d’aquest món”, que havia posseït a Judes el dia 5 per colpejar el Crist .
The Last Supper
Divendres, dia 6 de la Setmana de Passió, va començar amb Jesús compartint el seu últim sopar amb els seus deixebles. Creiem que l’últim sopar va ser dijous al vespre. Però com que el dia jueu començava a la posta de sol, el seu divendres començava el que consideraríem dijous al vespre. Aquí teniu part del discurs de Jesús en aquell àpat.
27 Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies i els la donà tot dient:
– Beveu-ne tots, 28 que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom en perdó dels pecats.
Mateu 26: 27-28
Després va explicar a través de l’exemple i ensenyant com estimar-nos els uns als altres i va parlar del gran amor de Déu per nosaltres. Tot això està registrat aquí a l’Evangeli. Després, va pregar per tots els seus seguidors ( llegiu-ho aquí ).
Al jardí de Getsemaní
Aleshores, va començar la seva vetlla de tota la nit al Jardí de Getsemení, just a les afores de Jerusalem.
Heinrich Hofmann, PD-US-expired, via Wikimedia Commons
36 Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué:
– Seieu aquí mentre vaig allà a pregar.
37 Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i angoixa. 38 Llavors els digué:
– Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.
Mateu 26:36-38
39 S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient:
– Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.
40 Després va cap als deixebles i els troba dormint. Diu a Pere:
– Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? 41 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble.
42 Se n’anà per segona vegada i va pregar dient:
– Pare meu, si aquesta copa no pot passar lluny sense que jo la begui, que es faci la teva voluntat.
43 Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven.
44 Els deixà i se’n tornà a pregar per tercera vegada, dient les mateixes paraules. 45 Llavors va cap als deixebles i els diu:
– Dormiu ara i reposeu! S’acosta l’hora, i el Fill de l’home serà entregat en mans dels pecadors. 46 Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.
Matthew 26:36-46
Els deixebles els costava continuar desperts i la vetlla tot just havia començat! L’Evangeli descriu llavors com Judes el va trair.
The arrest in the Garden
2 Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. 3Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans i alguns guardes que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. 4Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta:
– Qui busqueu?
5 Li respongueren:
– Jesús de Natzaret.
Els diu:
– Sóc jo.
També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. 6 Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. 7 Jesús tornà a preguntar-los:
– Qui busqueu?
Li digueren:
– Jesús de Natzaret.
8 Ell respongué:
– Ja us he dit que sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que aquests se’n vagin.
9 S’havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un de sol.»
10 Llavors Simó Pere es va treure una espasa que portava i d’un cop tallà l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. 11 Jesús digué a Pere:
– Guarda’t l’espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat?
12 Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, 13 i el dugueren primer a casa d’Annàs, que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any.
Joan 18:2-13
Jesús havia anat al jardí a pregar. Allà, Judes va portar soldats per arrestar-lo. Si a nosaltres ens amenacen en ser arrestats, podem intentar lluitar, fugir o amagar-nos. Però Jesús no va fer res d’això. Va admetre que ell era la persona que buscaven. La seva clara confessió (“Jo sóc ell”) va espantar els soldats i això va fer que els seus deixebles es poguéssin escapar. Jesús es va sotmetre a ser arrestat i se’l van endur per interrogar-lo.
El primer interrogatori
L’Evangeli relata com el van interrogar:
19 Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. 20 Jesús li contestà:
– Jo he parlat al món obertament. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat. 21 Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m’escoltaven de quines coses els parlava; ells saben el que he dit.
22 Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient:
– ¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?
23 Jesús li respongué:
– Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?
24 Llavors Annàs l’envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot.
Joan 18:19-24
Així doncs, van enviar Jesús al gran sacerdot per a un segon interrogatori.
El segon interrogatori
Allà el van interrogar davant de tots els dirigents. L’Evangeli també registra aquest segon interrogatori:
53 Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s’hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei. 54 Pere el va seguir de lluny fins a dintre el pati del palau del gran sacerdot i s’estava assegut amb els guardes, escalfant-se vora el foc.
55 Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en trobaven cap, 56 perquè molts declaraven en fals contra ell, però les seves declaracions no concordaven. 57 Alguns s’aixecaren a presentar contra ell aquesta falsa acusació:
58 – Nosaltres vam sentir que deia: “Jo destruiré aquest santuari, fet per mans d’home, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans d’home.”
59 Però ni així no concordava la seva declaració.
60 Llavors el gran sacerdot es posà dret, va anar cap al mig i preguntà a Jesús:
– ¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?
61 Però ell callava i no va respondre res. Novament, el gran sacerdot l’interrogà i li digué:
– ¿Tu ets el Messies, el fill del Beneït?
62 Jesús respongué:
– Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel.
63 Aleshores el gran sacerdot s’esquinçà els vestits tot exclamant:
– Per què necessitem més testimonis? 64 Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla?
Tots van sentenciar que mereixia pena de mort.
65 Llavors alguns van començar a escopir-li, a tapar-li la cara, a donar-li cops de puny i a dir-li:
– Fes de profeta!
I els guardes li pegaven bufetades.
Mark 14:53-65
Jesús s’anomena a si mateix el “Fill de l’Home” en aquest intercanvi. Aquest és un títol ple de significat profètic, que explorem aquí .
Tanmateix, els líders jueus van condemnar Jesús a mort. Però com que els romans els governaven, només el governador romà podia aprovar una execució. Així doncs, van portar Jesús al governador romà Ponç Pilat.
Jesús interrogat pel governador romà
11 Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar:
– ¿Tu ets el rei dels jueus?
Jesús li respongué:
– Tu ho dius.
12 Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.
13 Aleshores Pilat li diu:
– ¿No sents quants testimonis presenten contra tu?
14 Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n’estava tot sorprès.
15 Cada any, per la festa de Pasqua, el governador acostumava a deixar lliure el pres que la gent volia. 16 Llavors tenien un pres famós, un tal Barrabàs. 17 Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué:
– Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies?
18 Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.
19 Mentre Pilat seia al tribunal, la seva muller li féu arribar aquest missatge:
– Desentén-te del cas d’aquest just. Avui, en somnis, he patit molt per causa d’ell.
20 Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús. 21 El governador els preguntà:
– Quin d’aquests dos voleu que us deixi lliure?
Ells respongueren:
– Barrabàs!
22 Pilat els diu:
– I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer?
Tots van respondre:
– Que el crucifiquin!
23 Ell replicà:
– Però quin mal ha fet?
Ells cridaven encara més fort:
– Que el crucifiquin!
24 Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir:
– Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra.
25 Tot el poble respongué:
– Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!
26 Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.
Mateu 27:11-26
La crucifixió, mort i sepultura de Jesús
L’Evangeli registra els detalls de la crucifixió de Jesús.
27 Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. 28 El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata 29 i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient:
– Salve, rei dels jueus!
30 Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap.
31 Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.
Mateu 27: 27-31
La crucifixió de Jesús
After Peter Paul Rubens , FAL, via Wikimedia Commons
21 I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp. 22 Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota –que vol dir «lloc de la Calavera». 23 Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué.
24 Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus, a veure què treia cadascú. 25 Eren les nou del matí quan el crucificaren.
26 El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.»
27 Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra. (28) 29 Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient:
– Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, 30 salva’t a tu mateix i baixa de la creu!
31 Igualment se’n burlaven els grans sacerdots entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient:
– Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar. 32 El Messies, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!
També l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell.
La mort de Jesús
33 Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda. 34I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força:
– Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? –que traduït vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»
35 En sentir-ho, alguns dels presents deien:
– Mireu com crida Elies.
36 Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient:
– Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu.
37 Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.
38 Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix. 39El centurió, que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué:
Marc 15: 21-39
“Perforat” al costat
L’Evangeli de Joan registra un detall fascinant de la crucifixió. Diu:
31 Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. 32 Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. 33 Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, 34 però un dels soldats li traspassà el costat amb una llançada, i a l’instant en va sortir sang i aigua. 35 El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu.
Joan 19:31-35
Joan va veure com els soldats romans travessaven el costat de Jesús amb una llança. En van sortir sang i aigua separades, cosa que indicava que havia mort d’insuficiència cardíaca.
L’enterrament de Jesús
L’Evangeli registra l’esdeveniment final d’aquell dia: el seu enterrament.
57 Arribat el capvespre, vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús. 58 Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l’hi donessin. 59 Josep prengué el cos, l’embolcallà amb un llençol per estrenar 60 i el va dipositar en un sepulcre nou, que ell s’havia fet tallar a la roca. Després va fer rodolar una gran pedra a l’entrada del sepulcre i se n’anà. 61 També eren allà Maria Magdalena i l’altra Maria, assegudes enfront del sepulcre.
Mateu 27: 57-61
Dia 6 – Divendres Sant
Cada dia del calendari jueu començava a la posta de sol. Així doncs, el dia 6 començava amb Jesús compartint el seu darrer sopar amb els seus deixebles. Al final d’aquell dia, ja havia estat arrestat, jutjat moltes vegades durant la nit, crucificat, traspassat amb una llança i enterrat. El dolor, la tristesa, la humiliació i la mort van marcar aquest dia i, per tant, la gent el recorda en solemne contemplació. Però aquest dia s’anomena “Divendres Sant”. Però, com es pot anomenar “Sant” un dia de traïció, tortura i mort? Trobem una pista al Salm 22 , escrit 1000 anys abans de Jesús.
Per què Divendres Sant i no “Divendres Malvat”?
El fet que Jesús begués de la “copa” que li havia donat el seu Pare va salvar el món. Va ser el 14 de Nisan, el mateix dia de la Pasqua , quan els xais sacrificats van salvar el poble de la mort 1500 anys abans. És el mateix dia en què els jueus van recordar la seva alliberació de la mort. El moment de la crucifixió de Jesús es va coordinar amb la Pasqua jueva. És per això que la Pasqua se celebra molt a prop del Divendres Sant, amb la variació explicada a la nota a peu de pàgina següent [i]
El senyal al mont Morià a la Pasqua
El lloc de la seva crucifixió va ser al Mont Morià, just a les afores de les portes de Jerusalem. Aquest va ser el lloc on, 2000 anys abans, un xai havia substituït Isaac quan Abraham el va oferir a Déu . La crucifixió de Jesús coordina clarament per data amb els xais pasquals sacrificats i per ubicació amb el xai sacrificat per Isaac. Això és un senyal que la crucifixió de Jesús forma el centre del pla de Déu. No és fe sense sentit creure-ho, sinó que simplement permet que aquests fets històrics parlin el seu significat. El gràfic del divendres, dia 6 de la Setmana Santa, mostra aquesta coordinació al llarg dels segles.
Les històries dels homes conclouen amb les seves morts, però no amb Jesús. Després va venir el dissabte, el dia 7 .
[i] Jesús va ser crucificat el dia de Pasqua, el 14 de Nisan del calendari lunisolar jueu. Però el calendari estàndard utilitzat internacionalment és el calendari gregorià, amb els seus 365,24 dies a l’any. Així, al segle III dC , les autoritats de l’església van idear una altra manera de calcular el Divendres Sant i la Pasqua per a aquest calendari. El Diumenge de Pasqua es va fixar com el primer diumenge després de la primera lluna plena després de l’equinocci del 21 de març . Com que els mesos jueus són lunars, el 14 de Nisan sempre coincidirà amb lluna plena. Amb el mètode revisat per calcular la data de Pasqua, les festes de Pasqua i Pasqua solen ser properes. Però generalment no són el mateix dia.