Crítica textual i la Bíblia
En la nostra era científica i culta, qüestionem moltes de les creences no científiques que tenien les generacions anteriors. Aquest escepticisme és especialment cert pel que fa a la Bíblia. Molts de nosaltres qüestionem la fiabilitat de la Bíblia a partir del que en sabem. Al cap i a la fi, la Bíblia va ser escrita fa més de dos mil·lennis. Però durant la major part d’aquests mil·lennis, no hi ha hagut impremta, fotocopiadores ni editorials. Així doncs, els manuscrits originals es van copiar a mà, generació rere generació. Alhora, les llengües van desaparèixer i en van sorgir de noves, els imperis van canviar i van ascendir noves potències.
Com que els manuscrits originals fa temps que s’han perdut, com sabem que el que llegim avui a la Bíblia és el que realment van escriure els autors originals? Potser la Bíblia va ser modificada o corrompuda. Potser els líders de l’església, els sacerdots, els bisbes o els monjos ho van fer perquè volien canviar-ne el missatge per als seus propòsits.
Principis de la crítica textual
Naturalment, aquesta pregunta és certa per a qualsevol escrit antic. La crítica textual és la disciplina acadèmica que s’encarrega de determinar si un text antic ha canviat des de la seva composició original fins avui. Com que és una disciplina acadèmica, s’aplica a qualsevol escrit antic de qualsevol idioma. Aquest article explica alguns principis bàsics de la crítica textual i els aplica a la Bíblia per determinar-ne la fiabilitat.
Aquest diagrama mostra un exemple d’un document hipotètic escrit l’any 500 aC. El text original no va durar gaire. Per tant, abans que es deteriori, es perdi o es destrueixi, cal fer-ne una còpia manuscrita (MSS) (1a còpia). Una classe professional de persones anomenades escribes feien la còpia. A mesura que passen els anys, els escribes fan còpies (2a i 3a còpia) de la 1a còpia. En algun moment es conserva una còpia de manera que existeix avui dia (la 3a còpia).
Principi 1: Intervals de temps dels manuscrits
En el nostre diagrama d’exemple, els escribes van produir aquesta còpia existent l’any 500 dC. Això vol dir que el més antic que podem saber de l’estat del text és només després del 500 dC. Per tant, el temps comprès entre el 500 aC i el 500 dC (etiquetat amb una x al diagrama) forma el període d’incertesa textual. Tot i que l’original va ser escrit molt abans, tots els manuscrits anteriors al 500 dC han desaparegut. Per tant, no podem avaluar còpies d’aquest període.
Així doncs, el primer principi utilitzat en la crítica textual és mesurar aquest interval de temps. Com més curt sigui aquest interval x , més confiança podem tenir en la correcta preservació del document fins al nostre temps, ja que es redueix el període d’incertesa.
Principi 2: El nombre de manuscrits existents
El segon principi utilitzat en la crítica textual és comptar el nombre de manuscrits existents avui dia. La nostra il·lustració d’exemple anterior mostrava que només hi ha un manuscrit disponible (la tercera còpia). Però normalment, existeix més d’una còpia manuscrita avui dia. Com més manuscrits existeixin avui dia, millors seran les dades manuscrites. Aleshores, els historiadors poden comparar còpies amb altres còpies per veure si aquestes còpies es desvien entre si i quant. Així, el nombre de còpies manuscrites disponibles esdevé el segon indicador que determina la fiabilitat textual dels escrits antics.
Crítica textual dels escrits grecoromans clàssics en comparació amb el Nou Testament
Aquests principis s’apliquen a qualsevol escrit antic. Així doncs, comparem ara els manuscrits del Nou Testament amb altres manuscrits antics que els estudiosos accepten com a fiables. Aquesta taula enumera alguns dels més coneguts…
| Autor | Quan s’escriu | Còpia més antiga | Interval de temps | # |
| Cèsar | 50 aC | 900 dC | 950 | 10 |
| Plató | 350 aC | 900 dC | 1250 | 7 |
| Aristòtil* | 300 aC | 1100 dC | 1400 | 5 |
| Tucídides | 400 aC | 900 dC | 1300 | 8 |
| Heròdot | 400 aC | 900 dC | 1300 | 8 |
| Sòfocles | 400 aC | 1000 dC | 1400 | 100 |
| Tàcit | 100 dC | 1100 dC | 1000 | 20 |
| Plini | 100 dC | 850 dC | 750 | 7 |
Dades manuscrites d’escriptors antics coneguts acceptades com a fiables
McDowell, J. Evidence That Demands a Verdict . 1979. p. 42-48
*de qualsevol obra
Aquests escriptors representen els principals escriptors clàssics de l’antiguitat. Bàsicament, els seus escrits van donar forma al desenvolupament de la civilització europea i occidental. Però, de mitjana, només ens han arribat en 10-100 manuscrits. A més, les còpies més antigues existents es conserven a partir d’uns 1000 anys després que s’escrivís l’original. Els tractem com el nostre experiment de control, ja que comprenen escrits que constitueixen la base de la història i la filosofia. Per tant, acadèmics i universitats de tot el món els accepten, els utilitzen i els ensenyen..
Manuscrits del Nou Testament
La taula següent compara els manuscrits del Nou Testament segons els mateixos principis de la crítica textual. Després, ho compararem amb les nostres dades de control, igual que en qualsevol investigació científica.
| MSS | Quan s’escriu | Data dels manuscrits manuscrits | Interval de temps |
| Joan Rylan | 90 dC | 130 dC | 40 anys |
| Papir de Bodmer | 90 dC | 150-200 dC | 110 anys |
| Chester Beatty | 50-60 dC | 200 dC | 20 anys |
| Còdex Vaticà | 50-90 dC | 325 dC | 265 anys |
| Còdex Sinaiticus | 50-90 dC | 350 dC | 290 anys |
Dades textuals dels manuscrits més antics del Nou Testament
Comfort, PW L’origen de la Bíblia , 1992. p. 193
Tanmateix, aquesta taula només ofereix un breu resum d’alguns dels manuscrits del Nou Testament existents. El nombre de manuscrits del Nou Testament és tan gran que seria impossible enumerar-los en una sola taula.
Testimoni de l’estudi acadèmic
Com afirma un acadèmic que va dedicar anys a estudiar aquest tema:
«Avui dia tenim més de 24.000 còpies manuscrites de porcions del Nou Testament… Cap altre document de l’antiguitat ni tan sols comença a apropar-se a aquestes xifres i testimonis. En comparació, la ILÍADA d’Homer és la segona amb 643 manuscrits que encara sobreviuen»
McDowell, J. * Evidència que exigeix un veredicte *. 1979. pàg. 40
McDowell, J. * Evidència que exigeix un veredicte *. 1979. pàg. 40
Un destacat acadèmic del Museu Britànic ho corrobora:
«Els estudiosos estan convençuts que posseeixen substancialment el text veritable dels principals escriptors grecs i romans… però el nostre coneixement dels seus escrits depèn d’un grapat de manuscrits, mentre que els manuscrits del Nou Testament es compten per… milers»
Kenyon, FG (exdirector del Museu Britànic) La nostra Bíblia i els manuscrits antics . 1941 p. 23
Aquestes dades pertanyen específicament als manuscrits del Nou Testament. Aquest article analitza la crítica textual de l’Antic Testament.
Crítica textual del Nou Testament i Constantí
Cal destacar que un gran nombre d’aquests manuscrits són extremadament antics. Per exemple, considerem la introducció del llibre que transcriu els documents grecs més antics del Nou Testament.
«Aquest llibre proporciona transcripcions de 69 dels manuscrits més antics del Nou Testament… datats des de principis del segle II fins a principis del segle IV (100-300 dC)… que contenen aproximadament 2/3 del text del Nou Testament»
Comfort, PW «El text dels primers manuscrits grecs del Nou Testament». pàg. 17. 2001
Això és significatiu perquè aquests manuscrits són anteriors a l’emperador romà Constantí (ca. 325 dC). També precedeixen l’ascens al poder de l’Església Catòlica. Alguns es pregunten si Constantí o l’Església Catòlica van alterar el text bíblic. Podem comprovar-ho comparant els manuscrits anteriors a Constantí (325 dC) amb els posteriors. Tanmateix, trobem que no han canviat. Els manuscrits, per exemple, de l’any 200 dC, són els mateixos que els posteriors.
Per tant, ni l’Església Catòlica ni Constantí van canviar la Bíblia. Això no és una declaració religiosa, sinó que es basa únicament en les dades dels manuscrits. La figura següent il·lustra la cronologia dels manuscrits dels quals prové el Nou Testament actual.
Implicacions de la crítica textual bíblica
Així doncs, què podem concloure d’això? Certament, almenys en allò que podem mesurar objectivament, el Nou Testament es verifica en un grau molt més alt que qualsevol altra obra clàssica. El veredicte es pot resumir millor amb el següent:
«Ser escèptic respecte al text resultant del Nou Testament és permetre que tota l’antiguitat clàssica caigui en l’obscuritat, ja que cap altre document del període antic està tan ben documentat bibliogràficament com el Nou Testament»
Montgomery, Història i cristianisme . 1971. p. 29
El que vol dir és que si dubtem de la fiabilitat de la preservació de la Bíblia, hauríem de descartar tot el que sabem sobre la història clàssica. Tot i això, cap historiador informat ho ha fet mai. Sabem que els textos bíblics no s’han alterat al llarg de les èpoques, les llengües i els imperis. Ho sabem perquè els manuscrits més antics existents precedeixen aquests esdeveniments. Per exemple, sabem que cap monjo medieval massa zelós, ni cap papa conspirador, va afegir els miracles de Jesús a la Bíblia. Tenim manuscrits que són anteriors a tots els monjos i papes medievals. Com que tots aquests primers manuscrits contenen els miracles de Jesús , aquests conspiradors medievals imaginaris no els podrien haver inserit.
I què passa amb la traducció de la Bíblia?
Però, què passa amb els errors que comporta la traducció? Per què hi ha tantes versions diferents de la Bíblia avui dia? L’existència de moltes versions significa que és impossible determinar què van escriure els autors originals?
Primer, aclarim un error comú. Molts pensen que la Bíblia actual ha passat per una llarga sèrie de passos de traducció. Imaginen que cada nova llengua traduïda és traduïda de l’anterior. Així que visualitzen una sèrie més o menys així: grec -> llatí -> anglès medieval -> anglès shakespearian -> anglès modern -> altres llengües modernes.
Els lingüistes tradueixen la Bíblia a diverses llengües avui dia directament des de les seves llengües originals. Així, per al Nou Testament, la traducció procedeix al grec -> llengua moderna. Per a l’Antic Testament, la traducció procedeix a l’hebreu -> llengua moderna ( més detalls, incloses les traduccions ortodoxes, aquí ). Però el text base grec i hebreu és estàndard. Per tant, les diferents versions de la Bíblia provenen de com els lingüistes decideixen traduir-les a la llengua moderna.
Fiabilitat de la traducció
A causa de la vasta literatura clàssica escrita en grec (la llengua original del Nou Testament), és possible traduir amb precisió els pensaments i les paraules originals dels autors originals. De fet, les diferents versions modernes ho demostren. Per exemple, llegiu aquest versicle conegut a les versions més comunes i observeu la lleugera variació en la redacció, però la coherència en la idea i el significat:
23 La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.
Romans 6:23 (Nova Versió Internacional)
23 La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.
Romans 6:23 (Nova Versió Estàndard Americana)
23 La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.
Romans 6:23 (Nova Traducció Viva)
Podeu veure que no hi ha cap desacord entre les traduccions perquè diuen exactament el mateix utilitzant només paraules lleugerament diferents.
Conclusió
En resum, ni el temps ni la traducció han corromput les idees i els pensaments expressats en els manuscrits bíblics originals. Aquestes idees no ens estan essent amagades avui dia. Sabem que la Bíblia actual comunica amb precisió allò que els seus autors van escriure realment en aquell moment.
Però és important adonar-se del que aquest estudi no demostra. Això no demostra necessàriament que la Bíblia sigui la Paraula de Déu.
Tanmateix comprendre la fiabilitat textual de la Bíblia proporciona un punt de partida des del qual podem començar a investigar la Bíblia. Podem veure si aquestes altres preguntes també es poden respondre . També podem informar-nos sobre el seu missatge . Ja que la Bíblia afirma que el seu missatge és la benedicció de Déu per a tu, què passa si hi ha la possibilitat que sigui cert? Potser val la pena prendre’s el temps per aprendre alguns dels esdeveniments importants de la Bíblia. Un bon lloc per començar és al seu principi.