En els nostres temps moderns i cultes, de vegades ens preguntem si les creences tradicionals, especialment les que parlen de la Bíblia, són només supersticions antiquades. La Bíblia relata molts miracles increïbles. Però probablement la història de Divendres Sant i les Primícies sobre la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts després de la seva crucifixió sembla la més increïble.
John Singleton Copley, PD-US-expired, via Wikimedia Commons
Hi ha alguna prova lògica per prendre seriosament aquest relat de la resurrecció de Jesús d’entre els morts? Sorprenent per a molts, es pot argumentar amb força que la resurrecció de Jesús realment va succeir. I això prové d’un argument basat en dades històriques. Es basa en proves i raons, no en creences religioses.
Aquesta pregunta val la pena investigar-la detingudament, ja que afecta directament les nostres vides. Al cap i a la fi, tots morirem, independentment dels diners, l’educació, la salut i altres objectius que aconseguim a la vida . Si Jesús ha vençut la mort, això ens dóna una esperança real davant la nostra pròpia mort que s’acosta. Vegem les principals dades històriques i les proves de la seva resurrecció.
El fet que Jesús va existir i va morir d’una mort pública que ha alterat el curs de la història és cert. No cal consultar la Bíblia per comprovar-ho. La història secular registra diverses referències a Jesús i a l’impacte que va tenir en el món del seu temps.
Vegem-ne dos.
Tàcit: Referència històrica a Jesús
El governador i historiador romà Tàcit va fer referència a Jesús quan va registrar com l’emperador romà Neró va executar els cristians del segle I (l’any 65 dC). Neró va culpar els cristians de l’incendi de Roma i després va procedir a una campanya d’extermini contra ells. Això és el que va escriure Tàcit l’any 112 dC:
«Neró… va castigar amb les tortures més exquisides les persones comunament anomenades cristians, que eren odiades per les seves enormitats. Christus, el fundador del nom, va ser executat per Ponç Pilat, procurador de Judea durant el regnat de Tiberi; però la superstició perniciosa, reprimida durant un temps, va tornar a esclatar, no només a través de Judea, on es va originar el mal, sinó també a través de la ciutat de Roma».
Tàcit. Annals XV. 44
Tàcit confirma que:
- Jesús va ser una persona històrica;
- Va ser executat per Ponç Pilat;
- L’any 65 dC (l’època de Neró), la fe cristiana s’havia estès per tot el Mediterrani, des de Judea fins a Roma. A més, ho havia fet amb tanta força que l’emperador romà va sentir que havia d’enfrontar-s’hi.
Fixeu-vos que Tàcit diu aquestes coses com a testimoni hostil. Ho sabem perquè qualifica el moviment que Jesús va iniciar de “superstició maligna”. S’hi oposa però no en nega la historicitat.
Josep: Referència històrica a Jesús
Josep Flavi va ser un líder militar i historiador jueu del segle I dC que va escriure als romans. Va resumir la història dels jueus des dels seus inicis fins a la seva època. En fer-ho, també va tractar l’època i la carrera de Jesús amb aquestes paraules:
En aquell temps hi havia un home savi… Jesús… bo i… virtuós. I molta gent d’entre els jueus i d’altres nacions es van convertir en deixebles seus. Pilat el va condemnar a ser crucificat i a morir. I els que s’havien convertit en deixebles seus no van abandonar el seu discipulat. Van informar que se’ls havia aparegut tres dies després de la seva crucifixió i que era viu.»
Josep. 90 dC. Antiguitats XVIII. 33
Josep confirma que:
- Jesús va existir,
- Era un mestre religiós,
- Els seus deixebles van proclamar públicament la resurrecció de Jesús d’entre els morts.
Així doncs, a partir d’aquestes ullades al passat, sembla que la mort de Jesús va ser un esdeveniment ben conegut. A més, els seus deixebles imposaven públicament l’argument de la seva resurrecció al món grecoromà.
Antecedents històrics de la Bíblia
Lluc, metge i historiador, proporciona més detalls sobre com va progressar aquesta fe al món antic. Aquí teniu un fragment del llibre dels Fets dels Apòstols de la Bíblia:
1 Pere i Joan parlaven encara al poble, quan se’ls van presentar els sacerdots, el cap de la guàrdia del temple i els saduceus. 2 Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s’havia realitzat en Jesús. 3Els van detenir i els tingueren tancats a la presó fins l’endemà, perquè ja era el vespre.
4 Molts dels qui havien escoltat la Paraula van creure: el nombre dels germans arribà a uns cinc mil, comptant només els homes.
5 L’endemà es van reunir a Jerusalem els dirigents, els notables i els mestres de la Llei. 6Entre ells hi havia el gran sacerdot Annàs, Caifàs, Joan, Alexandre, i tots els membres de les famílies dels grans sacerdots. 7Van posar al mig Pere i Joan i començaren ainterrogar-los:
– Amb quin poder o en nom de qui heu fet vosaltres tot això?
8 Llavors Pere, ple de l’Esperit Sant, els digué:
– Dirigents del poble i notables: 9 ja que avui ens interrogueu pel bé fet a un malalt, preguntant-nos en nom de qui ha estat guarit, 10 sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts. 11 Ell és la pedra menyspreada per vosaltres, els constructors, i que ara és la pedra principal. 12 La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.
13 Ells, veient amb quina valentia parlaven Pere i Joan i adonant-se que eren homes sense cultura ni instrucció, n’estaven estranyats. Reconeixien que havien estat amb Jesús 14 i, com que veien dret al seu costat l’home que havia estat curat, no podien contradir-los en res. 15 Aleshores els van fer sortir fora del Sanedrí i es posaren a deliberar entre ells:
16– Què en farem, d’aquests homes? El miracle que han obrat és evident; la notícia s’ha escampat entre tots els qui viuen a Jerusalem, i nosaltres no la podem negar.
Fets dels Apòstols 4: 1-16
17 El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus, portats per la gelosia, 18 van detenir els apòstols i els tancaren a la presó pública. …33 Ells, en sentir això, es corsecaven de ràbia i estaven decidits a matar-los…..40 Cridaren els apòstols i els feren assotar. Després els van prohibir de parlar en el nom de Jesús i els van posar en llibertat.
Fets dels Apòstols 5: 17-40
Podem veure que les autoritats van fer tot el possible per aturar aquesta nova creença. Aquestes controvèrsies i persecucions inicials van tenir lloc a Jerusalem. Aquesta és la mateixa ciutat on només unes setmanes abans Jesús havia estat executat públicament i enterrat.
A partir d’aquestes dades històriques, podem investigar la resurrecció sospesant totes les alternatives possibles. Aleshores podem decidir quina té més sentit. No hem de prejutjar per “fe” cap resurrecció sobrenatural.
El cos de Jesús i el sepulcre
Només tenim dues alternatives pel que fa al cos de Jesús crucificat i mort. O bé el sepulcre era buit aquell diumenge de Pasqua al matí o bé encara contenia el seu cos. No hi ha cap altra opció.
Suposem que el seu cos va romandre a la tomba. Tanmateix, a mesura que reflexionem sobre els esdeveniments històrics que s’estan desenvolupant, sorgeixen ràpidament dificultats.
Per què els líders romans i jueus de Jerusalem haurien de prendre mesures tan extremes per aturar les històries de resurrecció si el cos encara era a la tomba?
Totes les fonts històriques que hem consultat indicaven hostilitat per part de les autoritats a l’afirmació de la resurrecció. Tot i això, aquesta tomba es trobava just al costat de les proclamacions públiques dels deixebles sobre la seva resurrecció d’entre els morts a Jerusalem! Si el cos de Jesús encara fos a la tomba, hauria estat molt senzill que les autoritats desfiléssin el cos de Crist davant de tothom. Això hauria desacreditat el moviment incipient sense haver d’empresonar-los, torturar-los i finalment martiritzar-los.
Considera, a més, que milers de persones es van convertir a creure en la resurrecció física de Jesús a Jerusalem en aquell moment. Imagineu que haguéssiu estat un dels que escoltaven Pere entre la multitud, preguntant-se si el seu increïble missatge era creïble. (Al cap i a la fi, va venir amb persecució). No hauríeu aprofitat almenys el vostre descans per dinar per anar a la tomba i mirar vosaltres mateixos si el cos encara hi era?
Si el cos de Crist encara fos a la tomba, aquest moviment no hauria guanyat cap seguidor en un entorn tan hostil amb aquestes contraproves incriminatòries a mà .
Així doncs, que el cos de Crist romangui a la tomba porta a absurditats. No té sentit.
Van robar el cos els deixebles?
Per descomptat, hi ha altres possibles explicacions per a una tomba buida a part d’una resurrecció. Tanmateix, qualsevol explicació per a la desaparició del cos també ha de tenir en compte aquests detalls: el segell romà sobre la tomba, la patrulla romana que custodiava la tomba, la gran pedra (d’1 a 2 tones) que cobria l’entrada de la tomba i els 40 kg d’agent embalsamant que hi havia al cos. La llista continua. L’espai no ens permet examinar tots els factors i escenaris per explicar la desaparició del cos. Però l’explicació més contemplada sempre ha estat que els mateixos deixebles van robar el cos de la tomba. Després el van amagar en algun lloc i van poder enganyar els altres.
Suposem aquest escenari. Eviteu, per argumentar, algunes de les dificultats per explicar com el grup de deixebles desanimats que van fugir per salvar la vida quan Jesús va ser arrestat, van poder reagrupar-se i elaborar un pla per robar el cos. Tres dies després de fugir quan va ser arrestat, van planejar i executar una incursió de comando molt agosarada. Van superar totalment la guàrdia romana. Després van trencar el segell, van moure la roca enorme i es van endur el cos embalsamat. Tot això sense patir cap víctima (ja que tots van romandre vius per convertir-se en testimonis públics sense lesions poc després). Suposem que ho van aconseguir i que després van sortir a tot el món per iniciar una nova fe basada en el seu engany.
La motivació dels deixebles: la seva creença en la resurrecció
Molts de nosaltres avui pensem que el que va motivar els deixebles va ser la necessitat de proclamar la germanor i l’amor entre els homes. Però si mirem enrere el relat de Lluc i de Flavi Josep, veurem que el tema controvertit era que “els apòstols ensenyaven al poble i proclamaven en Jesús la resurrecció dels morts”. Aquest tema és primordial en els seus escrits. Fixeu-vos en com Pau, un altre apòstol, valora la importància de la resurrecció de Jesús:
3 Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, 4 i fou sepultat; ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures, 5 i s’aparegué a Cefes i després als Dotze… 14 I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida… la vostra fe és il·lusòria…19 Si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes… 32 De què em serviria haver lluitat amb feres a Efes, si només hagués estat per motius humans? Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem!
1 Corintis 15: 3-32 (57 dC)
Qui voldria morir per allò que un sap que és mentida?
Clarament, els deixebles van donar importància a la resurrecció de Jesús, i al seu testimoni, com a element central del seu missatge. Assumim que això era realment fals. Els deixebles realment havien robat el cos de la tomba, de manera que les proves contra el seu missatge no els podien exposar. Aleshores, potser haurien enganyat amb èxit a tot el món. Però ells mateixos, en els seus cors i ments, haurien sabut que allò que predicaven, escrivien i creaven un gran commoció era fals. Tot i això, van donar les seves vides (literalment) per aquesta missió. Per què ho haurien fet, si haguessin sapigut que la base era falsa?
La gent es lliura a causes perquè creu en la causa per la qual lluiten. Alternativament, ho fan perquè esperen algun benefici de la causa. Si els deixebles haguessin robat i amagat el cos, ells més que ningú sabrien que la resurrecció era falsa. Considera des de les seves pròpies paraules quin preu van pagar els deixebles per la difusió del seu missatge. Pregunta’t si pagaries un preu tan personal per una causa que sabíeu que era falsa:
El preu personal pagat pels deixebles
El preu personal que van pagar-ne els deixebles
8 Ens veiem oprimits pertot arreu, però no esclafats; sense camins a seguir, però no sense sortida; 9 perseguits, però no atrapats; tirats per terra… 24 Cinc vegades he rebut dels jueus els trenta-nou assots, 25 tres vegades m’han flagel·lat, una vegada m’han apedregat, tres vegades he naufragat i he passat una nit i un dia sencers a la deriva en alta mar…26 M’he trobat sovint fent llargs viatges a peu, en perills de rius i perills de lladres, perills de part de la gent del meu llinatge i perills de part dels pagans, perills a la ciutat i perills en despoblat, perills a la mar, perills de part dels falsos germans; 27 treballs i fatigues, sovint nits en blanc, fam i set, sovint sense menjar, passant fred i sense roba… 29 Quan algú és feble, jo també m’hi sento. Si fan caure algú, tot jo m’encenc.
II Corinthians 4: 8–9; 11:24-29
El coratge heroic dels deixebles: Ells devien creure-s’ho
Com més considero el seu heroisme inquebrantable durant dècades de patiment i persecució, més em sembla impossible que no creguessin sincerament en el seu missatge. Cap deixeble va cedir al final i va “confessat” per evitar l’execució. Cap d’ells va obtenir cap avantatge mundà dels seus missatges, com ara riquesa, poder i una vida fàcil. Que tots ells poguessin mantenir el seu missatge de manera tan ferma i pública durant tant de temps demostra que hi creien. Ho consideraven una convicció inexpugnable. Però si hi creien, certament no podrien haver robat i desfer-se del cos de Jesús. Un reconegut advocat penalista, que ensenyava als estudiants de dret de Harvard a investigar les debilitats dels testimonis, va dir això sobre els deixebles:
«Els annals de la guerra militar amb prou feines ofereixen un exemple d’una constància heroica, paciència i coratge inquebrantables com aquesta. Tenien tots els motius possibles per revisar acuradament els fonaments de la seva fe i les proves dels grans fets i veritats que afirmaven»
Greenleaf. 1874. Un examen del testimoni dels quatre evangelistes segons les regles de prova administrades als tribunals de justícia. p. 29
… Comparat amb el silenci històric dels que tenen el poder
Relacionat amb això hi ha el silenci de les autoritats, jueves i romanes. Aquests testimonis hostils mai van intentar seriosament explicar la història “real” ni mostrar com s’equivocaven els deixebles. Com afirma el Dr. Montgomery,
«Això subratlla la fiabilitat del testimoni de la resurrecció de Crist que es va presentar contemporàniament a les sinagogues, enmig de l’oposició, entre interrogadors hostils que sens dubte haurien destruït el cas… si els fets haguessin estat d’una altra manera»
Montgomery, 1975. Raonament legal i apologètica cristiana. p88-89
No tenim l’espai per considerar totes les facetes d’aquesta qüestió. Tanmateix, l’audàcia inquebrantable dels deixebles i el silenci de les autoritats hostils contemporànies diuen molt per creure que Crist ha ressuscitat. Val la pena fer-hi un examen seriós i reflexiu. Una manera de fer-ho és entendre-ho en el seu context bíblic. Un bon lloc per començar són els signes
d’ Abraham , així com els de Moisès . Tot i que van viure més de mil anys abans de Jesús, van predir profèticament la seva mort i resurrecció.
Isaïes també va profetitzar la resurrecció 750 anys abans que passés.