El nou coronavirus, o COVID-19, va aparèixer a la Xina cap a finals del 2019. Només uns mesos després, s’havia estès arreu del món, infectant i matant milions de persones mentre s’estenia per tots els països.
La propagació ultraràpida de la COVID-19 va crear pànic arreu del món. La gent no estava segura de què fer davant d’aquesta pandèmia. Però abans que sorgissin les vacunes, els professionals mèdics insistien que l’èxit en la contenció de la COVID-19 depenia d’una gran estratègia. Tothom al planeta practicava el distanciament social i la quarantena. Això va fer que les autoritats de tot el món establissin normes de confinament i aïllament.
A la majoria de llocs, la gent no podia reunir-se en grups grans i havia de mantenir una distància mínima de dos metres amb els altres. Aquells que van entrar en contacte amb algú que havia donat positiu per COVID-19 s’havien d’aïllar completament del contacte amb els altres.
Simultàniament, els investigadors mèdics es van afanyar a trobar una vacuna. Esperaven que les persones vacunades desenvolupessin resistència al coronavirus. Aleshores, la propagació de la COVID-19 seria menys mortal i s’alentiria.
Aquests procediments extrems per aïllar, posar en quarantena i desenvolupar una vacuna contra el coronavirus proporcionen una il·lustració vivent d’un altre procediment per tractar un virus diferent. Però aquest virus és espiritual. Aquest procediment és al cor de la missió de Jesús i el seu Evangeli del Regne del Cel. El coronavirus era tan greu que les societats de tot el planeta van intentar mesures dràstiques per protegir els seus ciutadans. Per tant, potser val la pena entendre també aquesta contrapart espiritual. No volem ser agafats desprevinguts per aquesta amenaça com ho va ser el món amb la COVID. La pandèmia de la COVID-19 il·lustra temes bíblics abstractes com el pecat, el cel i l’infern, però també la missió de Jesús.
Primer, com la malaltia infecciosa il·lustra el pecat…
Una infecció mortal i contagiosa.
Ningú realment pensava que la COVID-19 fos agradable tenir-la present, però era inevitable. De la mateixa manera, la Bíblia parla molt del pecat i les seves conseqüències, un altre tema que preferim evitar. Una imatge que la Bíblia utilitza per descriure el pecat és la d’una malaltia infecciosa que s’estén. Com la COVID, descriu el pecat com si s’estengués per tota la raça humana i la matés .
12 Per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i per mitjà del pecat hi entrà també la mort; i així la mort s’ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat.
Romans 5:12
6 Ningú no invoca el teu nom
ni es desvetlla per recórrer a tu.
Ens amagues la teva mirada
i permets que ens fonguem
per les nostres culpes.
Isaïes 64:6
Les epidèmies són malalties però no en són la causa. Per exemple, la sida és la malaltia; el VIH és el virus que la causa. La SARS és la malaltia; el coronavirus SARS-1 és el virus que la causa. La COVID-19 és una malaltia amb els seus símptomes. El coronavirus SARS-2 és el virus que hi ha darrere. De la mateixa manera, la Bíblia diu que els nostres pecats (plural) són una malaltia espiritual. El pecat (singular) n’és l’arrel i provoca la mort.
Moisès i la serp de bronze
Jesús va vincular un esdeveniment de l’Antic Testament que connectava la malaltia i la mort amb la seva missió. Aquest és el relat de les serps que infestaven el campament israelita en temps de Moisès. Els israelites necessitaven una cura abans que la mort els aclaparés a tots.
4 Els israelites van partir del mont Or camí del Mar Roig, tot vorejant el territori d’Edom. Però, tot fent camí, el poble va acabar la paciència 5i parlava contra Déu i contra Moisès. Deia:
– Per què ens heu tret d’Egipte? ¿Per fer-nos morir al desert? Aquí no hi ha ni menjar ni aigua, i ens fa fàstic aquesta misèria d’aliment!
6 Llavors el Senyor va enviar contra el poble unes serps verinoses que els picaven, i van morir molts israelites. 7 El poble anà a trobar Moisès per dir-li:
– Hem pecat parlant contra el Senyor i contra tu. Prega al Senyor que allunyi de nosaltres aquestes serps.
Moisès va intercedir a favor del poble, 8i el Senyor li respongué:
– Fes-te una imatge d’aquestes serps i posa-la dalt d’un estendard. Tothom qui hagi estat picat, si la mira, salvarà la vida.
9Moisès va fer una serp d’aram i la posà dalt d’un estendard. Quan algú havia estat picat, mirava la serp d’aram i salvava la vida.
Nombres 21:4-9
En tot l’Antic Testament, hom es tornava impur per una malaltia infecciosa, per tocar cadàvers o per pecar. Aquestes tres coses estan associades entre si. El Nou Testament resumeix la nostra situació així:
1 Vosaltres en altre temps éreu morts per les vostres faltes i els vostres pecats; 2 vivíeu sotmesos al déu d’aquest món, al sobirà que domina entre el cel i la terra, l’esperit que ara actua en els qui són rebels.
Efesis 2: 1-2
La mort a la Bíblia significa “separació”. Implica tant una mort física (l’ànima se separa del cos) com una mort espiritual (l’ànima se separa de Déu). El pecat és com un virus invisible però real dins nostre. Causa una mort espiritual immediata. Això condueix a una mort física segura amb el temps.
Tot i que preferiríem no pensar-hi, la Bíblia tracta el pecat tan real i mortal com el coronavirus. No ens podem permetre ignorar-lo. Però també n’assenyala la vacuna…
La vacuna – A través de la mort de la llavor
Des del seu principi, la Bíblia va desenvolupar el tema de la Llavor que vindrà . Una llavor és essencialment un paquet d’ADN que es pot desplegar i desenvolupar en una nova vida. L’ADN d’una llavor és informació específica a partir de la qual construeix grans molècules de formes específiques (proteïnes). En aquest sentit, és similar a una vacuna, que són grans molècules (anomenades antígens) d’una forma específica. Déu va prometre que aquesta Llavor que vindrà, anunciada des del principi, resoldria el problema del pecat i la mort.
15 Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló.
Gènesi 3:15
Vegeu aquí més detalls sobre la dona i la seva Llavor. Més tard, Déu va prometre que la Llavor vindria a través d’Abraham per anar a totes les nacions.
18 Tots els pobles de la terra es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se, perquè has obeït el que jo t’havia manat.
Gènesi 22:18
En aquestes promeses, la Llavor és singular. Havia de venir un «ell», no un «ells» o un «allò».
L’Evangeli revela Jesús com la Llavor promesa, però amb un gir inesperat. La llavor moriria.
23 Ell respongué:
– Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. 24En veritat, en veritat us ho dic: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit.
Joan 12:23-24
La seva mort va ser en nom nostre.
9 però contemplem com Jesús, posat un moment per sota dels àngels, ha estat ara coronat de glòria i dignitat, per mitjà de la passió i de la mort. Així Déu ens ha fet la gràcia que ell morís per tothom.
Hebreus 2:9
Algunes vacunes primer maten el virus que contenen. Després, la vacuna amb el virus mort s’injecta al nostre cos. D’aquesta manera, el nostre cos pot produir els anticossos necessaris. El nostre sistema immunitari pot defensar el nostre cos del virus. De la mateixa manera, la mort de Jesús permet que aquesta Llavor ara habiti en nosaltres. Així doncs, ara podem desenvolupar una defensa immunitària contra aquest virus espiritual: el pecat.
9 Els qui han nascut de Déu no pequen, perquè la llavor de Déu es manté dintre d’ells: no poden pecar, perquè han nascut de Déu.
1 Joan 3:9
La Bíblia continua explicant què significa això:
4 Per elles ens han estat concedides les promeses més grans i precioses; gràcies a aquestes promeses podreu fugir de la corrupció que hi ha en el món, provocada per les passions, i sereu partícips de la naturalesa divina.
2 Pere 1:4
Tot i que el pecat ens ha corromput, la vida de la Llavor en nosaltres arrela i ens permet “participar en la naturalesa divina”. La corrupció no només es desfà, sinó que podem ser com Déu d’una manera impossible de qualsevol altra.
Però, sense una vacuna adequada, la nostra única opció contra la Covid és la quarantena. Això també és cert en l’àmbit espiritual. Coneixem aquesta quarantena més comunament com l’infern.
Com és que això és així?
La quarantena : separació del cel i l’infern
Jesús va ensenyar sobre la vinguda del ” Regne del Cel “. Quan pensem en el “cel”, sovint pensem en la seva situació o l’entorn: aquells “carrers d’or”. Però la major esperança del Regne és una societat amb ciutadans de caràcter completament honest i altruista. Reflexioneu sobre la quantitat de mesures que desenvolupem sobre els “regnes” de la terra per protegir-nos els uns dels altres. Tothom té panys a casa seva, alguns amb sistemes de seguretat avançats. Tanquem els cotxes i diem als nostres fills que no parlin amb desconeguts. Cada ciutat té una força policial. Protegim atentament les nostres dades en línia. Penseu en tots els sistemes, pràctiques i procediments que hem implementat als nostres “regnes a la terra”. Ara adoneu-vos que hi són simplement per protegir-nos els uns dels altres. Aleshores, potser tindreu una idea del problema del pecat al cel.
L’exclusivitat del Paradís
Si Déu establís un regne del “cel” i després ens en fes ciutadans, el convertiríem ràpidament en l’infern en què hem convertit aquest món. L’or dels carrers desapareixeria en un tres i no res. Déu ha d’eradicar el pecat en nosaltres igual que les societats intenten eradicar la COVID-19 perquè la societat sigui sana. Ni tan sols una sola persona que “perdés” (el significat del pecat ) aquest estàndard perfecte podria entrar al regne de Déu. Perquè llavors l’arruïnaria. En canvi, Déu ha d’imposar una quarantena perquè el pecat no arruïni el cel.
I què passa amb aquells a qui Déu posa en quarantena i els nega l’entrada? En aquest món, si se’t nega l’entrada a un país, tampoc pots participar en els seus recursos i beneficis. (No pots rebre el seu benestar, tractament mèdic, etc.). Però en definitiva, la gent de tot el món, fins i tot els terroristes que fugen de tots els països, gaudeixen dels mateixos serveis bàsics de la natura. Aquests inclouen coses tan bàsiques i que es donen per fetes com respirar l’aire i veure la llum com tothom.
Què és finalment la separació de Déu
Però qui va fer la llum? La Bíblia afirma
3 Déu digué:
– Que existeixi la llum.
I la llum va existir.
Genesis 1:3
Si això és cert, aleshores tota la llum és Seva, i resulta que ara només l’estem prenent prestada. Però amb l’establiment final del Regne del Cel, la Seva llum serà al Seu Regne. Així doncs, “a fora” hi haurà “foscor”, tal com Jesús va descriure l’infern en aquesta paràbola.
13 Llavors el rei digué als qui servien:
»– Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
Mateu 22: 13
Si hi ha un Creador , aleshores la major part del que donem per fet i assumim que és “nostre” és realment Seu. Comenceu amb una entitat tan bàsica com la “llum”, el món que ens envolta, i aneu a les nostres habilitats naturals com el pensament i la parla. Realment no vam fer res per crear aquestes i les nostres altres habilitats. Simplement ens trobem capaços d’utilitzar-les i desenvolupar-les. Quan el Propietari finalitzi el Seu Regne, reclamarà tot el que és seu.
Quan la COVID-19 esclata i porta mort i estralls entre tots nosaltres, no sentim cap argumentació quan els experts insisteixen en la quarantena. Per tant, no és sorprenent en sentir a Jesús ensenyar en la seva paràbola de l’home ric i Llàtzer que
26 A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí.
Lluc 16:26
La vacunació : l’explicació de Jesús sobre la serp de bronze
Jesús va explicar una vegada la seva missió utilitzant la història anterior sobre Moisès i les serps mortals. Pensa en què hauria passat amb les persones mossegades per les serps.
Quan et pica una serp verinosa, el verí que entra al cos és un antigen, igual que una infecció vírica. El tractament normal és intentar xuclar el verí. A continuació, lliga fort l’extremitat mossegada perquè el flux sanguini disminueixi i el verí no s’escampi des de la mossegada. Finalment, redueix l’activitat perquè la freqüència cardíaca reduïda no bombegi ràpidament el verí pel cos.
Quan les serps van infectar els israelites, Déu els va dir que miressin la serp de bronze que sostinguda en un pal. Us podeu imaginar una persona mossegada que surt del llit, mira la serp de bronze que hi havia a prop i després es cura. Però hi havia uns 3 milions de persones al campament israelita. (Van comptar més de 600.000 homes en edat militar). Aquesta és la mida d’una gran ciutat moderna. Hi havia moltes possibilitats que els mossegats fossin a diversos quilòmetres de distància i fora de la vista del pal amb la serp de bronze.
L’elecció contraintuïtiva amb les serps
Així doncs, aquells que havien estat mossegats per les serps havien de prendre una decisió. Podien prendre les precaucions estàndard, com ara embenar la ferida amb força i descansar per restringir el flux sanguini i la propagació del verí. O bé havien de confiar en el remei anunciat per Moisès. Per fer-ho, havien de caminar diversos quilòmetres, augmentant el flux sanguini i la propagació del verí, abans de mirar la serp de bronze. La confiança o la manca de confiança en la paraula de Moisès determinaria el curs d’acció de cada persona.
Jesús es va referir a això quan va dir
14 I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, 15perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna.
Joan 3:14-15
Jesús va dir que la nostra situació és com la història de la serp. Les serps que infestaven el campament són com el pecat en nosaltres i en la societat. Estem infectats amb el verí del pecat i en morirem. Aquesta mort és eterna i requereix quarantena del Regne del Cel. Jesús va dir llavors que ser elevat a la creu era com la serp de bronze elevada en un pal. De la mateixa manera que la serp de bronze podia curar els israelites del seu verí mortal, ell també pot curar el nostre. Els israelites del campament havien de mirar la serp enlairada. Però per fer-ho haurien de confiar explícitament en la solució proporcionada per Moisès. Haurien d’actuar de manera contraintuïtiva en no alentir el ritme cardíac. Va ser la seva confiança en el que Déu va proporcionar el que els va salvar.
La nostra elecció contraintuïtiva amb Jesús
És el mateix per a nosaltres. No mirem físicament la creu, sinó que confiem en aquesta provisió donada per Déu per salvar-nos de la infecció del pecat i la mort.
5 mentre que al qui no ha fet cap obra, però creu en aquell qui fa justos els qui eren dolents, Déu li compta la seva fe com a justícia.
Romans 4:5
En lloc de confiar en la nostra capacitat per combatre la infecció, confiem en Déu, que va fer la vacuna a la Llavor. Confiem en ell amb els detalls de la vacuna. És per això que “Evangeli” significa “Bones notícies”. Qualsevol persona que hagi estat infectada amb una malaltia mortal però ara senti que hi ha disponible una vacuna que salva vides i que es dóna gratuïtament, això és una bona notícia.
Vine i ho veuràs
Per descomptat, necessitem una raó per confiar tant en el diagnòstic com en la vacuna. No gosem donar la nostra confiança ingènuament. Tal com consta en una de les primeres discussions sobre aquest tema
45 va trobar Natanael i li digué:
– Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret.
46 Natanael li replicà:
– De Natzaret en pot sortir res de bo?
Felip li diu:
– Vine i ho veuràs.
Joan 1:45-46
L’Evangeli ens convida a venir a veure-ho, a examinar aquesta Llavor. Aquí teniu alguns articles que us ajudaran a fer-ho, com ara:
- la resurrecció ,
- fiabilitat de la Bíblia ,
- resum general de l’Evangeli ,
- vista a través d’una història d’amor .
- Vist a través de la lent del zodíac.
- Passant metòdicament per cada dia de la Setmana Santa
Vine i veuràs com ho va fer Natanael fa tant de temps.