Mateu 21: 23 – 46

L’autoritat de Jesús

(Mc 11,27-33; Lc 20,1-8)

23 Un cop hagué entrat al recinte del temple, mentre ensenyava, se li van acostar els grans sacerdots i els notables del poble i li preguntaren: – Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l’ha donada, aquesta autoritat? 24 Jesús els replicà: – Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això. 25 El baptisme de Joan, d’on venia: de Déu o dels homes? Ells van pensar: «Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?” 

26 Però si diem que venia dels homes, ja podem tenir por de la gent, perquè tothom està convençut que Joan era un profeta.» 27 Per això respongueren a Jesús: – No ho sabem. Llavors els digué: – Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.

Paràbola dels dos fills

28 »Què us en sembla? Un home tenia dos fills. Va anar a trobar el primer i li va dir: »– Fill, vés avui a treballar a la vinya. 29 »Ell li va respondre: »– No hi vull anar. »Però després se’n penedí i va anar-hi. 30 Aquell home anà a trobar el segon i li digué el mateix. Ell va respondre: »– De seguida, senyor. »Però no hi va anar.

31 »Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare? Li responen: – El primer. Jesús els diu: – En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu. 32 Perquè vingué Joan per encaminar-vos a fer el que és just, i no el vau creure; en canvi, els publicans i les prostitutes sí que el van creure. Però vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit ni l’heu cregut.

Paràbola dels vinyaters homicides

(Mc 12,1-12; Lc 20,9-19)

33 »Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny. 34 Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per rebre’n els fruits que li corresponien; 35 però els vinyaters van agafar els servents, i a l’un el van apallissar, a l’altre el van matar, i a l’altre van apedregar-lo. 

36 Novament els envià altres servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar igual. 37 Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: “Al meu fill, el respectaran.” 38 Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la seva heretat.” 39 L’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.

40 »Quan vingui l’amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters? 41 Li responen: – Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps. 42 Jesús els diu: – ¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen?

43 »Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el faci fructificar. 44 Tothom qui caigui sobre aquella pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.

45 En sentir les seves paràboles, els grans sacerdots i els fariseus van comprendre que es referia a ells, 46 i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.

Mateu 22

Paràbola del banquet de noces

(Lc 14,15-24)

1 Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué: 2 – Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill. 3 Va enviar els seus servents a cridar els convidats, però ells no s’hi volgueren presentar. 4 Llavors envià uns altres servents a dir-los: »– Ja tinc preparat el meu banquet: he fet matar els vedells i l’aviram, i tot és a punt. Veniu a les noces!

5 »Però ells no en feren cas i se’n van anar, l’un al seu camp, l’altre al seu negoci; 6 i els altres agafaren els servents, els van maltractar i els van matar. 7 El rei, indignat, envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. 8 Llavors va dir als seus servents: »– El banquet de noces és a punt, però els convidats no n’eren dignes; 9 aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu.

10 »Aquells servents van sortir als camins i van reunir tots els qui van trobar, bons i dolents; i la sala del banquet s’omplí de convidats. 11 »Aleshores el rei va entrar a veure els convidats i s’adonà que allí hi havia un home que no duia vestit de noces, 12i li digué:»– Amic, com és que has entrat aquí sense vestit de noces? »Però ell va callar. 

13 Llavors el rei digué als qui servien: »– Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. 14»Perquè molts són cridats, però pocs són escollits.

El tribut al Cèsar

(Mc 12,13-17; Lc 20,20-26)

15 Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora. 16 I van enviar els seus deixebles i els partidaris d’Herodes a dir-li: – Mestre, sabem que dius la veritat i que ensenyes realment el camí de Déu, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones. 17 Digues-nos què et sembla: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? 18 Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: – Per què em poseu a prova, hipòcrites? 

19 Ensenyeu-me la moneda del tribut. Ells li portaren un denari. 20 Jesús els preguntà: – De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció? 21 Li responen:– Del Cèsar. Llavors els diu:– Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. 22 En sentir aquesta resposta quedaren sorpresos i, deixant-lo, se’n van anar.

Els saduceus i la resurrecció

(Mc 12,18-27; Lc 20,27-38)

23 Aquell dia, uns saduceus l’anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: 24 – Mestre, Moisès va dir: Si un home mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al germà difunt. 25 Doncs bé, hi havia entre nosaltres set germans. El primer es va casar i va morir, i com que no tenia descendència, el seu germà es va casar amb la viuda. 

26 El mateix va passar amb el segon, amb el tercer, i així fins al setè. 27 Després de tots va morir la dona. 28 Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots ells s’hi havien casat? 29 Jesús els respongué: – Aneu equivocats, perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu. 30 Quan arribi la resurrecció, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel.

31 »I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit el que Déu us va dir: 32 Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob? Ell no és Déu de morts, sinó de vius. 33 La gent, que ho va sentir, estava admirada de la seva doctrina.

El primer manament

(Mc 12,28-34; Lc 10,25-28)

34 Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts, 35 i un d’ells, que era mestre de la Llei, per provar-lo li va fer aquesta pregunta: 36 – Mestre, quin és el manament més gran de la Llei? 37 Jesús li digué: – Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. 38 Aquest manament és el més gran i el primer. 

39 El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix. 40 Tots els manaments de la Llei i dels Profetes depenen d’aquests dos.

El Messies, fill de David

(Mc 12,35-37; Lc 20,41-44)

41 Mentre els fariseus estaven reunits, Jesús els va fer aquesta pregunta: 42 – Què en penseu, del Messies: de qui ha de ser fill? Li responen: – De David. 43 Ell els diu:– ¿Com és, doncs, que David, mogut per l’Esperit, l’anomena “Senyor” quan diu: 44 »El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, mentre poso els enemics sota els teus peus?

45 »Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu? 46 Ningú no va ser capaç de respondre-li res, ni es van atrevir des d’aquell dia a fer-li cap més pregunta.

Mateu 23

Acusacions contra els mestres de la Llei i els fariseus

1 Aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles 2 i digué: – Els mestres de la Llei i els fariseus s’han assegut a la càtedra de Moisès. 3 Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. 4 Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit. 5 En tot actuen per fer-se veure de la gent: s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; 6 els agrada d’ocupar el primer lloc als banquets i els primers seients a les sinagogues, 7 i que la gent els saludi a les places i els doni el títol de “rabí”, o sigui “mestre”.

8 »Però vosaltres no us feu dir “rabí”, perquè de mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; 9 ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel; 10 ni us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist. 11 El més important d’entre vosaltres, que es faci el vostre servidor. 

12 El qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humiliï serà enaltit. 13 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l’entrada del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi. (14) 

15 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que recorreu mar i terra per guanyar un sol prosèlit i, quan el teniu, el feu mereixedor de l’infern el doble que vosaltres! 16 »Ai de vosaltres, guies cecs, que dieu: “Si algú fa una prometença jurant pel santuari, no està obligat a res; però si la fa jurant per l’or del santuari, queda obligat”! 17 Estúpids i cecs! Què és més important: l’or que hi ha al santuari o el santuari que fa sagrat l’or? 

18 I dieu encara: “Si algú fa una prometença jurant per l’altar, no està obligat a res, però si la fa jurant per l’ofrena que hi ha damunt l’altar, queda obligat.” 19 Cecs! Què és més important: l’ofrena de damunt l’altar o l’altar que fa sagrada l’ofrena? 20 Per tant, qui fa una prometença per l’altar, jura per l’altar i per tot el que hi és ofert, 

21 i qui fa una prometença pel santuari, jura pel santuari i per aquell qui hi resideix, 22 i qui fa una prometença pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu. 23 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que pagueu el delme de la menta, del fonoll i del comí, però heu abandonat les coses essencials de la Llei: la justícia, l’amor i la fidelitat! Calia complir això sense deixar allò altre. 24 Guies cecs, que coleu un mosquit i us empasseu un camell.

25 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que purifiqueu per fora copes i plats mentre per dins els teniu plens de rapacitat i cobdícia! 26 Fariseu cec, purifica primer l’interior de la copa, i així també l’exterior serà pur. 27 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d’ossos de morts i de tota mena d’impuresa! 28 Igualment vosaltres, de fora sembleu justos, però per dintre sou plens d’hipocresia i de maldat.

29 »Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que edifiquen sepulcres als profetes i decoreu els monuments funeraris dels justos, 30 i dieu: “Si haguéssim viscut en temps dels nostres pares, no hauríem vessat amb ells la sang dels profetes”! 31 Dient això doneu testimoni contra vosaltres mateixos que sou els fills dels qui van assassinar-los. 32 Doncs bé, acabeu d’omplir la mesura dels vostres pares! 33 Serps, cria d’escurçons! Com podeu escapar-vos de ser condemnats a l’infern?

34 »És per això que jo us envio profetes, savis i mestres: a uns els matareu i crucificareu, a d’altres els assotareu a les vostres sinagogues i els perseguireu de ciutat en ciutat. 35 Per això caurà damunt vostre la sang de tots els justos vessada arreu de la terra, des de la sang del just Abel fins a la de Zacaries, fill de Baraquies, que vau assassinar entre el santuari i l’altar. 36 En veritat us dic que tot això caurà sobre aquesta generació.

Lamentació sobre Jerusalem

(Lc 13,34-35)

37 »Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut. 38 Doncs bé, la vostra casa és abandonada i queda deserta. 39 Us dic que des d’ara no em veureu més fins que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!