Jesús cura: per paraula poderosa

L’influent metge i polític francès 
Bernard Kouchner va fundar l’agència d’ajuda mèdica 
Metges Sense Fronteres (Metges Sense Fronteres) arran de la seva estada a la regió de Biafra, a Nigèria, durant la sagnant guerra de Biafra, on treballava per curar i salvar els ferits. MSF s’ha convertit en una agència mundial d’ajuda mèdica coneguda per la seva neutralitat. MSF intentarà tractar i salvar qualsevol bàndol en una zona de conflicte o desastre natural, independentment de la raça o la religió.  

Després de la fundació de MSF, Kouchner va ser ministre de salut de França, tres vegades, tant per a governs francesos d’esquerres com de dretes. L’ONU va nomenar Kouchner com a enviat de l’ONU a Kosovo per establir estructures governamentals funcionals per curar Kosovo després de la brutal guerra de Kosovo de 1998-99 a l’antiga Iugoslàvia. El Jerusalem Post va classificar Kouchner com el 15è jueu més influent del món per les seves contribucions a la curació de persones i nacions.

Malaltia i curació segons les antigues tradicions jueves

La curació de la malaltia ha estat durant molt de temps un tema important per al poble jueu. Penseu en aquestes paraules escrites per Jeremies a la Bíblia fa més de 2500 anys.

Això diu el Senyor: “La teva fractura és incurable i la teva ferida maligna;

no hi ha qui t’empari, procurant gua-rir el teu mal; per a tu no hi ha remei.

Tots els teus amants t’han oblidat, no es preocupen de tu; jo t’he clavat un cop com un enemic, una correcció severa, per les teves nombroses iniquitats, ja que han crescut molt els teus pecats…
Sí, et restabliré la salut i et guariré les ferides –diu el Senyor–; ja que t’han anomenat «la Rebutjada», la Sió que ningú no empara.”

Jeremies 30:12-14, 17

Jeremies, en nom de Déu, va escriure que la nació israelita necessitava una curació nacional. Però com que Israel es va negar a sotmetre’s a aquesta curació en l’època de Jeremies, el seu destí apuntava al dolor i la misèria nacionals. Tanmateix, Jeremies va il·luminar una visió per a una futura curació nacional. Ho va reiterar uns quants capítols més tard.

Però jo mateix li aplicaré el remei per a curar-la; jo els guariré i els mostraré l’abundància de la meva pau i fidelitat.

Jeremies 33: 6

Jesús el Sanador

Cinc-cents anys després que Jeremies escrivís aquestes paraules, va aparèixer Jesús. De les seves moltes característiques excepcionals, destacava la seva capacitat i voluntat de curar la gent. Com Bernard Kouchner i MSF, Jesús dispensava aquesta curació voluntàriament a la gent sense importar la raça, el gènere, la política o els conflictes. A diferència de Kouchner i altres sanadors d’avui dia, el principal mitjà de curació de Jesús era parlant. Examinem alguns exemples principals registrats als Evangelis i després ens remuntem a l’Antic Testament per veure’n el significat.

Anteriorment vam veure que Jesús ensenyava amb gran autoritat, utilitzant una autoritat que només Crist podia tenir. Just després d’acabar d’ensenyar aquest Sermó de la Muntanya, l’Evangeli registra que:

Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo. Llavors es va acostar un leprós, es prosternà davant d’ell i li deia:

– Senyor, si vols, em pots purificar.

Jesús va estendre la mà i el tocà dient:

– Ho vull, queda pur.

A l’instant quedà pur de la lepra. Jesús li digué:

– Vigila de no dir-ho a ningú. Vés només a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l’ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.

Mateu 8:1-4

  Jesús cura amb paraula autoritària

Jesús ara demostra la seva autoritat guarint un home amb lepra. Simplement va dir ” Sigues net ” i l’home va ser purificat i curat. Les paraules de Jesús tenien autoritat per curar i també per ensenyar.

Aleshores, Jesús va tenir una trobada amb un “enemic”. Els romans eren els ocupants odiats de la terra jueva en aquell moment . Els jueus veien els romans de manera similar a com alguns palestins senten els israelians avui dia. Els més odiats (pels jueus) eren els soldats romans, que sovint abusaven del seu poder. Pitjor encara eren els oficials romans, els ” centenaris ” que comandaven aquests soldats. Jesús ara es troba amb un “enemic” com aquest. Així és com es van conèixer:

Jesús cura un centurió

Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l’anà a trobar i li suplicava:

– Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement.

Jesús li diu:

– Vinc a curar-lo.

El centurió li respon:

– Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; però digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè també jo, que estic sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Vés-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa.

Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:

– En veritat us dic que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel, mentre que els fills del Regne seran llançats fora, a la tenebra; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.

Després Jesús digué al centurió:

– Vés-te’n, i que es faci tal com has cregut.

I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.

Mateu 8: 5-13

La curació quan la fe reconeix l’autoritat

La paraula de Jesús tenia tanta autoritat que simplement va dir l’ordre i va succeir des de la distància. Però el que va sorprendre Jesús va ser que només aquest “enemic” pagà tingués la fe per reconèixer el poder de la seva Paraula: que Crist tenia autoritat per dir i que seria. L’home que podríem suposar no té fe (procedent de la gent “equivocada” i la religió “equivocada”), però des del punt de vista de Jesús, un dia s’uniria a un festí celestial, mentre que els de la religió “correcta” i la gent “correcta” no ho farien. Jesús adverteix que ni la religió ni el patrimoni atorguen el cel.

Jesús també va curar líders jueus. De fet, un dels seus miracles més poderosos va tenir lloc quan va ressuscitar la filla morta d’un líder de la sinagoga. L’Evangeli ho registra així:

Jesús ressuscita la filla morta d’un líder de la sinagoga

De tornada, la gent va acollir Jesús, ja que tothom l’esperava. Llavors va arribar un home que es deia Jaire i que era cap de la sinagoga. Es llançà als peus de Jesús i li suplicava que anés a casa seva, perquè la seva filla única, que tenia uns dotze anys, s’estava morint. Mentre hi anava, la gent l’estrenyia tant que l’ofegava.

… Interromput per la curació d’una dona que sagna

Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys i s’havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no havia estat capaç de curar-la. La dona es va acostar per darrere a Jesús i li tocà la borla del mantell, i a l’instant l’hemorràgia se li va estroncar. Jesús preguntà:

– Qui m’ha tocat? Tots negaven que ho haguessin fet, i Pere digué:

– Mestre, però si tota la gent t’estreny i t’empeny!

Jesús insistí:

– Algú m’ha tocat; sé que una força ha sortit de mi.

La dona, veient-se descoberta, s’a-costà tremolosa a Jesús, es prosternà als seus peus i va explicar davant de tota la gent per què l’havia tocat i com havia quedat guarida a l’instant.

Jesús li digué:

– Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau.

…Back to the dead daughter

Encara Jesús parlava, que n’arriba un de casa del cap de la sinagoga a dir-li:

– La teva filla és morta. No amoïnis més el Mestre.

Però Jesús ho va sentir i li respongué:

– No tinguis por; tingues només fe, i ella se salvarà.

Arribat a la casa, no va permetre que ningú hi entrés amb ell, fora de Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la nena. Tots ploraven i feien planys per ella, però Jesús els digué:

– No ploreu. No és morta, sinó que dorm.

Ells es burlaven de Jesús, perquè sabien que era morta. Llavors Jesús l’agafà per la mà i la cridà dient:

– Noia, aixeca’t!

Ella recobrà la vida i es posà dreta a l’instant. Jesús va manar que li donessin menjar. Els seus pares quedaren esbalaïts, però Jesús els ordenà que no expliquessin a ningú el que havia passat.

Lluc 8: 40-56

Un cop més, simplement amb una Paraula de Manament, Jesús va ressuscitar una noia jove d’entre la mort. No va ser la religió o la manca de religió, ser jueu o no, el que va impedir que Jesús guarís miraculosament la gent. Allà on trobava fe o confiança, independentment del seu sexe, raça o religió, exercia la seva autoritat per curar.

Jesús cura molts, inclosos els seus amics

L’Evangeli relata que Jesús va anar a casa de Pere, qui més tard es convertiria en el seu principal deixeble. Quan hi va arribar, va veure una necessitat i va servir. Tal com es relata:

Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d’aquest era al llit amb febre. Llavors li tocà la mà, i la febre va deixar-la. Ella es va aixecar i es posà a servir-lo.

Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaïes: Ell va portar les nostres febleses i prengué damunt seu les nostres malalties.

Mateu 8:14-17

Jesús tenia autoritat sobre els mals esperits, que expulsava de la gent simplement ” amb una paraula “. Avui dia fem servir més sovint el terme “salut mental” en lloc de “mals esperits”, però l’objectiu continua sent el mateix: el benestar mental i emocional. L’Evangeli ens recorda que els profetes havien predit que la seva curació de les nostres malalties seria un signe de l’arribada de Crist. 

Isaïes prediu curacions

El profeta bíblic Isaïes havia profetitzat 750 anys abans de Jesús, però parlant en primera persona (jo, jo) en nom del Crist que vindria (=’ungit’ ) va profetitzar que:

L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu,

perquè el Senyor m’ha ungit. M’ha enviat

a portar la bona nova als pobres, a curar els cors desfets,

a proclamar als captius la llibertat i als presos el retorn de la llum,

a proclamar l’any de gràcia del Senyor,

el dia que el nostre Déu farà justícia, a consolar

tots els qui estan de dol,

a posar una diadema en lloc de cendra als qui porten dol per Sió,

a donar-los perfums de festa en lloc de penes,

vestits de triomf en lloc del desconsol. Els diran «Roures magnífics,

glòria del Senyor que els ha plantat».

Isaïes 61:1-3

Isaïes havia predit que el Crist (=ungit) que vindria portaria ” bones notícies ” (=evangeli) als pobres i consolaria, alliberaria i alliberaria la gent. Molts avui dia no creuen els relats evangèlics de les curacions de Jesús. Tanmateix, no eren simplement mites pietosos de la imaginació de Mateu i Lluc. Estan en línia amb els escrits profètics molt anteriors que van predir aquestes curacions com un signe inequívoc per identificar el Crist. La capacitat de Jesús per curar va respondre al diagnòstic donat per Jeremies, va complir la predicció d’Isaïes i ens ofereix esperança de curació si responem amb fe a la seva demostració d’autoritat. 

Paraula de Déu

Que guarís tan sovint simplement parlant “una Paraula” demostra l’afirmació de l’Evangeli que no només era el Crist sinó també

Al principi existia la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.

Joan 1:1

Jesús tenia tanta autoritat que també se l’anomenava ” Paraula de Déu “. A continuació, veiem com la mateixa Natura es va sotmetre a la seva Paraula.