Benediccions i malediccions de Moisès al Deuteronomi

Moisès va viure fa uns 3500 anys i va escriure els primers cinc llibres de la Bíblia. Els anomenem el Pentateuc o la Torà . El seu cinquè llibre, el Deuteronomi , conté les seves últimes proclamacions fetes just abans de morir. Aquestes van ser les seves Benediccions al poble d’Israel, els jueus, però també les seves Malediccions. Moisès va escriure que aquestes Benediccions i Malediccions donarien forma a la història. Tots els pobles, no només els jueus, hi haurien de prestar atenció. Així que va escriure això perquè tu i jo hi pensem. Les Benediccions i Malediccions completes són aquí. A continuació resumeixo els punts principals.

Les benediccions de Moisès

Moisès va començar descrivint les benediccions que els israelites rebrien si obeïen la Llei. Va donar la llei als llibres anteriors i aquests incloïen els Deu Manaments . Les benediccions provenien de Déu i serien tan grans que totes les altres nacions reconeixerien la seva benedicció. El resultat d’aquestes benediccions seria que:

10Llavors tots els pobles de la terra reconeixeran que portes el nom del Senyor i et respectaran.

Deuteronomi 28:10

… i les malediccions

Tanmateix, si els israelites no obeïen els manaments, rebrien malediccions que coincidirien i reflectirien les benediccions. Les altres nacions veurien aquestes malediccions de manera que:

37Seràs motiu d’estupor, de riota i d’escarni entre tots els pobles on el Senyor t’haurà deportat.

Deuteronomi 28:37

I les Malediccions s’estendrien al llarg de la història.

46Aquestes malediccions seran un senyal i un toc d’alerta per a tu i els teus descendents, per sempre.

Deuteronomi 28:46

Però Déu va advertir que la pitjor part de les malediccions vindria d’altres nacions.

49El Senyor farà que es llanci contra tu, com un voltor, des de l’extrem de la terra, una nació que no entendràs quan et parli, 50un poble dur que no respecta els vells ni s’apiada dels joves. 51Es menjarà els fruits del teu bestiar i de la teva terra, i tu et moriràs de fam. No et deixarà res: ni gra, ni vi, ni oli, ni les cries de les teves vaques ni els teus ramats, tant que et farà desaparèixer. 52Assetjarà totes les teves ciutats fins que s’esfondrin les muralles altes i fortificades darrere les quals et creies segur. Assetjarà totes les ciutats de tot el país que el Senyor, el teu Déu, t’haurà donat.

Deuteronomi 28:49-52

Aniria de mal en pitjor.

63Així com el Senyor tenia el goig de fer-vos feliços i multiplicar-vos, igualment tindrà el goig de destruirvos i aniquilar-vos. Sereu arrencats del país on ara entres per prendre’n possessió.

64»El Senyor et dispersarà entre totes les nacions, d’un cap a l’altre de la terra, i allà donaràs culte a altres déus, estàtues de fusta i de pedra, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. 65Enmig d’aquestes nacions no tindràs tranquil·litat, no trobaràs cap lloc on pugui reposar la planta dels teus peus. El Senyor t’hi farà viure amb el cor anguniós, els ulls sense esclat i l’esperit acovardit:

Deuteronomi 28:63-65

Déu va establir aquestes benediccions i malediccions mitjançant un pacte (un acord) entre Ell i els israelites:

12de fer-te poble seu i de ser ell el teu Déu, tal com t’ha promès i tal com va jurar als teus pares, a Abraham, a Isaac i a Jacob. 13Jo, el Senyor, no faig aquesta aliança, aquest compromís solemne, amb vosaltres sols, 14els qui avui sou aquí davant el Senyor, el nostre Déu, sinó també amb tots els qui avui no són amb nosaltres.

15»Tots sabeu que vam habitar en el país d’Egipte i que hem hagut de passar entre diverses nacions.

Deuteronomi 29:12-15

En altres paraules, aquest pacte seria vinculant per als fills o generacions futures. De fet, Déu va dirigir aquest pacte a les generacions futures, tant israelites com estrangers.

22“Aquesta terra està recremada pel sofre, la sal i el foc; no s’hi pot sembrar, no hi neix res, no hi creix cap herba, com a Sodoma, Gomorra, Admà i Seboïm, destruïdes per la indignació violenta del Senyor.” 23Totes les nacions preguntaran: “Per què el Senyor ha tractat així aquest país? Per què tanta severitat?” 24Llavors els respondran: “Perquè van abandonar l’aliança que el Senyor, el Déu dels seus pares, havia pactat amb ells quan els va fer sortir d’Egipte, 

Deuteronomi 29:22-24

I la resposta serà:

25i van donar culte a altres déus i els adoraren, uns déus que ells no coneixien i que el Senyor no els havia donat. 26Per això la indignació del Senyor es va inflamar contra aquest país i va fer caure damunt d’ells totes les malediccions escrites en aquest llibre. 27El Senyor, amb tot l’ardor de la seva indignació, els arrencà del seu país i els féu anar en una terra estrangera, on són encara avui.”

28»Únicament el Senyor, el nostre Déu, coneix les coses amagades, però nosaltres i els nostres fills coneixem allò que ell ens ha revelat per sempre, a fi que complim tots els manaments d’aquesta Llei.

Deuteronomi 29:25-28

Van succeir les benediccions i les malediccions?

Res de neutral en elles. Les benediccions eren encantadores, però les malediccions eren absolutament severes. Tanmateix, la pregunta més important que ens podem fer és: “Van passar?”. La resposta no és difícil de trobar. Gran part de l’Antic Testament és el registre de la història dels israelites i a partir d’això podem veure què passa en la seva història. També tenim registres fora de l’Antic Testament, d’historiadors jueus com Flavi Josep , historiadors grecoromans com Tàcit i hem trobat molts monuments arqueològics. Totes aquestes fonts coincideixen i pinten una imatge coherent de la història israelita o jueva. Reviseu el resum d’aquesta història, que es dóna mitjançant la construcció d’una línia de temps aquí . Llegiu-lo i avalueu per vosaltres mateixos si les malediccions de Moisès van arribar a passar.

La conclusió de les benediccions i malediccions de Moisès

Però aquest discurs de comiat de Moisès no va acabar amb les malediccions. Va continuar. Aquí teniu la conclusió final de Moisès.

1»Quan es compliran en tu totes aquestes benediccions o malediccions que t’he proposat, si reflexiones enmig de les nacions on el Senyor, el teu Déu, t’haurà dispersat, 2i tu amb els teus fills et converteixes amb tot el cor i amb tota l’ànima al Senyor, el teu Déu, i l’obeeixes en tot allò que avui et mano, 3ell renovarà la teva vida i tindrà misericòrdia de tu. Llavors et tornarà a reunir de tots els pobles on t’havia dispersat. 4Ni que tinguessis la teva gent escampada fins a l’horitzó, el Senyor, el teu Déu, vindria allà a cercar-te i a reunir-te, 5per fer-te entrar en el país que els teus pares havien posseït i que tu també posseiràs. Et farà feliç i et multiplicarà més que els teus pares.

Deuteronomi 30:1-5

Després de Moisès, els successius escriptors de l’Antic Testament van continuar amb aquesta promesa que ell va fer per primera vegada. Hi hauria una restauració després de les malediccions. Aquests escriptors posteriors van fer prediccions audaces, inquietants i detallades. Junts fan un conjunt sorprenent de prediccions que 
estan succeint avui dia .