Vull compartir com l’Evangeli va esdevenir significatiu per a mi. Aquest va ser un viatge marcat per Salomó i la seva recerca incondicional del plaer i la saviesa. Això us permetrà tenir una millor visió personal dels articles d’aquest lloc web. (Ah, i la informació bàsica… em dic Ragnar Oborn, suec, i visc al Canadà. Estic casat i tenim un fill. Vaig estudiar a la Universitat de Toronto, la Universitat de New Brunswick i la Universitat d’Acadia)

Inquietud en una joventut privilegiada

Vaig néixer en una família de professionals de classe mitjana-alta. Originaris de Suècia, vam emigrar al Canadà quan era jove. Després vaig créixer vivint a l’estranger en diversos països: Algèria, Alemanya i Camerun. Finalment, vaig tornar al Canadà per anar a la universitat. Com tothom, volia (i encara vull) experimentar una vida plena. Una vida caracteritzada per la satisfacció, una sensació de pau i de significat i propòsit, juntament amb connexions significatives amb els altres.

Vivint en aquestes diferents societats, religions i secularisme, i sent un lector àvid, em va exposar a moltes idees diferents sobre la “veritat” i què significava una “vida plena”. Vaig observar que jo (i la majoria a Occident) teníem una riquesa, tecnologia i oportunitats sense precedents per assolir aquests objectius. Però la paradoxa era que aquesta vida plena semblava molt difícil d’aconseguir.

Vaig notar que les relacions eren més d’un sol ús i temporals que no pas les de les generacions anteriors. Termes com “cursa de rates” s’utilitzaven per descriure les nostres vides. Em van dir que si podíem aconseguir només “una mica més”, arribaríem. Però quant més? I més de què? Diners? Coneixement científic? Tecnologia? Plaer?

Viure per a què?

De jove, sentia angoixa que probablement es descriu millor com una vaga inquietud. El meu pare era un enginyer consultor expatriat a l’Àfrica. Així que passava l’estona amb altres adolescents occidentals rics, privilegiats i educats. Però la vida allà era força senzilla, amb poca cosa que ens divertís. Així, els meus amics i jo somiàvem amb tornar als nostres països d’origen i gaudir de la televisió, el bon menjar, les oportunitats i la facilitat de la vida occidental. Aleshores estaríem “satisfets”.

Però quan visitava el Canadà o Europa, després de la primera mica d’emoció, la inquietud tornava. I pitjor encara, també ho notava en la gent que hi vivia tot el temps. Sigui el que sigui que tinguessin (que era molt en qualsevol mesura), sempre hi havia una necessitat de més. Vaig pensar que ho trobaria quan tingués una xicota. I durant un temps, això va semblar omplir alguna cosa dins meu, però al cap d’uns mesos, la inquietud tornava. Vaig pensar que quan acabés l’institut, llavors “arribaria”. Aleshores seria quan podria obtenir el carnet de conduir i guanyar independència; llavors la meva recerca s’hauria acabat.

Ara que sóc gran, sento gent que parla de la jubilació com el bitllet cap a la satisfacció. És això? Ens passem tota la vida perseguint una cosa rere l’altra? Seguim pensant que la propera cosa ens la donarà, i després… les nostres vides s’han acabat? Sembla tan inútil!

La saviesa de Salomó

Durant aquests anys, els escrits de Salomó em van impactar profundament. Salomó (950 aC), un rei de l’antic Israel famós per la seva saviesa, va escriure diversos llibres de la Bíblia. A l’Eclesiastès , va descriure aquesta mateixa inquietud que jo estava experimentant.

L’home que ho tenia tot…

Va escriure:

1 Em deia encara a mi mateix: «Vine i tasta l’alegria, assaboreix el benestar.» Però vaig veure que també tot això és en va: 2 les rialles em semblaven una estupidesa, i l’alegria, una cosa sense sentit.

3 Vaig pensar que podia regalar el meu cos amb vi i ajuntar-me amb la follia, bo i conservant el cap clar gràcies a la saviesa. Llavors entendria allò que fa feliços els homes durant els dies comptats de la seva vida sota el cel. 4 Vaig emprendre grans obres: em construïa palaus, plantava vinyes, 5 feia jardins i parcs i hi conreava tota mena d’arbres fruiters; 6feia excavar basses per a regar les plantades d’arbres joves. 7 Vaig comprar esclaus i esclaves, i a casa tenia criats. De ramats de vaques i d’ovelles en posseïa més que tots els qui m’havien precedit a Jerusalem. 8 Vaig amuntegar plata i or, i tresors d’altres reis i governants. Em vaig procurar cantors i cantores, i allò que fa la delícia dels homes: un estol de concubines. 9Vaig arribar a ser més important i més ric que tots els qui m’havien precedit a Jerusalem. I, amb tot això, conservava la meva saviesa. 10Satisfeia tots els desigs dels meus ulls i no refusava cap alegria al meu cor, i aquest era el premi de tot el meu esforç: el meu cor n’estava content.

Cohèlet 2 :1-10

Riqueses, fama, coneixement, projectes, dones, plaer, regne, carrera, vi… Salomó ho tenia tot, i més que ningú del seu temps o del nostre. La intel·ligència d’un Einstein, les riqueses d’un Bill Gates, la vida social i sexual d’un Mick Jagger, juntament amb un pedigrí reial com el del príncep Guillem a la família reial britànica, tot en un. Qui podria superar aquesta combinació? Es podria pensar que Salomó, de totes les persones, hauria quedat satisfet. Però va concloure:

Però miserable fins al punt de la bogeria

1 Reflexions de Cohèlet, fill de David i rei a Jerusalem.

2 Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,

tot és efímer, tot és en va.

3 Què en treu l’home

de tots els treballs

amb què s’afanya sota el sol?

Pròleg: No hi ha res de nou sota el sol

4 Una generació se’n va,

i una altra ve,

però la terra es manté sempre.

5 El sol surt, el sol es pon,

anhelant d’arribar al lloc

d’on tornarà a sortir.

6 El vent bufa de tramuntana,

ara es gira de migjorn;

dóna voltes i més voltes

i refà el camí que havia fet.

7 Els rius corren cap al mar,

i el mar no s’omple mai;

però els rius no cessen

d’anar sempre al mateix lloc.

8 Les paraules són pura rutina

i no val la pena de parlar;

l’ull no s’acontenta del que veu

ni l’orella del que sent.

9 Allò que ha passat tornarà a passar,

allò que s’ha fet tornarà a fer-se:

no hi ha res de nou sota el sol.

10 Quan d’una cosa diuen:

«Mira, això és nou!»,

segur que ja existia abans,

en el temps que ens ha precedit.

11 De les generacions passades

no en queda cap record,

ni en quedarà cap de les futures;

el seu record s’haurà esvaït

entre els qui vindran després.

Tot és en va i afany inútil

12 Jo, Cohèlet, que era rei d’Israel, a Jerusalem, 13 vaig posar-me amb tota l’ànima a investigar amb l’ajut de la saviesa tot el que passa sota el cel: un mal ofici, val a dir-ho, que Déu ha imposat als humans! 14 Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil:

Cohèlet 1:1-14

La vida… Follia i persecució del vent

11 Però, després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball.

12 Em vaig detenir també a comparar la saviesa amb la follia i la niciesa, ja que el successor del rei només ha de fer el que està establert. 13 I em vaig adonar que la saviesa té més avantatges que la niciesa, com la llum en té més que la foscor:

14 «El savi té ulls a la cara,

el neci camina a les fosques.»

Però també em vaig adonar que l’un i l’altre tenen el mateix destí. 15 Em deia, doncs, a mi mateix: «La sort del neci serà també la meva; què en trec d’haver estat tan savi?» I concloïa que també tot això és en va. 16 Perquè el savi morirà igual que el neci, i el pas del temps tot ho esborra: al capdavall, del sa-vi, com del neci, no en perdurarà pas el record. 17 Per això vaig avorrir la vida, perquè vaig trobar menyspreable tot el que fem en aquest món: tot és en va i afany inútil.

18 Vaig detestar tots els treballs amb què m’havia afanyat durant la vida, ja que n’hauré de deixar el fruit a l’home que em succeirà. 19 I qui pot dir si serà savi o neci? Tanmateix, disposarà de tot el que jo he
guanyat sota el sol amb els meus afanys i la meva saviesa. També tot això és en va. 20 Així, doncs, em vaig desanimar veient com m’havia escarrassat durant tota la vida. 21 Pensava que un home s’esforça a treballar amb saviesa, traça i eficàcia, per haver-ho de donar tot en herència a un altre que no s’hi ha esforçat gens. També tot això és en va, i és una gran injustícia. 22 Perquè, de fet, què li queda a l’home de tots els treballs i de tot l’esforç amb què s’afanya sota el sol? 23 De dia no fa més que sofrir i neguitejar-se pels seus afers, i ni de nit el seu cor no reposa. També tot això és en va.

Cohèlet 2:11-23

Salomó ho va provar tot “sota el sol”

Gens feliç! En un dels seus poemes, El Càntic dels Càntics , registra una història d’amor eròtic i ardent que estava tenint. Això seria precisament allò que sembla més probable que li proporcionés satisfacció per a tota la vida. Però al final, l’història d’amor no li va donar una satisfacció sostinguda.

Allà on mirava, ja fos entre els meus amics o en societat, semblava que les aspiracions de Salomó per una vida plena eren el que tothom intentava. Però ell ja m’havia dit que no ho havia trobat en aquells camins. Així que vaig intuir que no ho trobaria allà i que ho hauria de buscar en un camí menys transitat.

A més de tots aquests problemes, em preocupava un altre aspecte de la vida. Aquest també preocupava a Salomó.

19 Perquè el destí dels homes i el destí de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l’home mor. Tots dos
tenien el mateix alè de vida. L’home no és pas més que la bèstia: tots dos són efímers. 20 Tot va al mateix lloc: tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot. 21 Qui sap si l’alè de vida de l’home puja cap amunt mentre que l’alè de vida de les bèsties baixa avall, cap a la terra?

Cohèlet 3:19-21

Woody Allen en comparació amb Salomó

La mort és absolutament definitiva i regna absolutament sobre nosaltres. Com va dir Salomó, és el destí de totes les persones, bones o dolentes, religioses o no. Woody Allen va dirigir i estrenar la pel·lícula  You Will Meet A Tall Dark Stranger (Coneixeràs l’home dels teus somnis).  És una mirada divertida i seriosa a la mort. En una entrevista al Festival de Cinema de Cannes, va revelar els seus pensaments sobre la mort amb el seu conegut humor.

«La meva relació amb la mort continua sent la mateixa: hi estic fermament en contra. Tot el que puc fer és esperar-la. No hi ha cap avantatge en envellir: no et fas més intel·ligent, no et fas més savi, no et fas més dolç, no et fas més amable… no passa res. Però et fa més mal l’esquena, tens més indigestió, la teva vista no és tan bona i necessites un audiòfon. Envellir és un mal negoci i et recomano que no ho facis si ho pots evitar.»

BBC News, 2010

Després va concloure amb com s’hauria d’afrontar la vida tenint en compte la inevitabilitat de la mort.

«Cal tenir les pròpies il·lusions per viure. Si mires la vida amb massa honestedat i massa claredat, la vida es torna insuportable perquè és una empresa força sinistra. Aquesta és la meva perspectiva i sempre ha estat la meva perspectiva sobre la vida: tinc una visió molt sinistra i pessimista… Crec que [la vida] és una experiència sinistra, dolorosa, de malson i sense sentit, i que l’única manera de ser feliç és si et dius algunes mentides i t’enganyes a tu mateix.»

BBC News, 2010

Així doncs, aquestes són les nostres úniques opcions? O bé prendre el camí honest de Salomó resignat a la desesperança i la futilitat més absolutes. O bé prendre el de Woody Allen i “dir-me algunes mentides i enganyar-me a mi mateix” per poder viure sota una “il·lusió” més feliç! Cap de les dues semblava gaire atractiva. Estretament vinculada a la mort hi havia la qüestió de l’eternitat. Hi ha realment un Cel o (més alarmant) hi ha realment un lloc de judici etern, un Infern?

Durant el meu últim any d’institut, vam tenir l’encàrrec de recopilar cent peces literàries (poemes, cançons, contes, etc.). La major part de la meva col·lecció tractava aquests temes. Em va permetre “conèixer” i escoltar moltes altres persones que també lluitaven amb aquestes mateixes preguntes. I els vaig conèixer, de tota mena d’èpoques, antecedents educatius, filosofies d’estil de vida i gèneres.

L’Evangeli – Preparats per considerar-lo

També he inclòs algunes de les dites conegudes de Jesús registrades als evangelis bíblics com ara:

10 El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en
tinguin a desdir.

Joan 10:10

Em va anar adonant que potser, només potser, aquí hi havia una resposta a les preguntes que em feia. Al cap i a la fi, evangeli (que fins aleshores només era una paraula religiosa més o menys sense sentit) significava literalment “bones notícies”. L’Evangeli era realment una bona notícia? O eren més o menys rumors? Per respondre a això, sabia que havia de viatjar per dos camins.

L’experiència amb l’Evangeli

Primer, necessitava començar a desenvolupar una comprensió informada de l’Evangeli. Segon, havent viscut en diferents cultures religioses, havia conegut gent i llegit autors que tenien moltes objeccions i idees oposades a l’Evangeli bíblic. Aquestes eren persones informades i intel·ligents. Necessitava pensar críticament sobre l’Evangeli, sense ser només un crític sense sentit o un creient sense sentit.

Hi ha una sensació molt real que quan un s’embarca en aquest tipus de viatge mai s’hi arriba del tot, però he après que l’Evangeli sí que proporciona respostes a aquestes qüestions que va plantejar Salomó. El seu objectiu principal és, en realitat, abordar-les: una vida plena, la mort, l’eternitat i preocupacions pràctiques com l’amor en les nostres relacions familiars, la culpa, la por i el perdó. L’afirmació de l’Evangeli és que és una base sobre la qual podem construir les nostres vides. Potser no necessàriament  agraden  les respostes que proporciona l’Evangeli. Potser no  hi estem  d’acord o no les creiem  . Però, atès que aborda aquestes preguntes tan humanes, seria una ximpleria desinformar-se’n.

També vaig aprendre que l’Evangeli de vegades em feia sentir força incòmode. En un moment en què tantes coses ens sedueixen perquè ens ho prenguem amb calma, l’Evangeli va desafiar sense complexos el meu cor, la meva ment, la meva ànima i la meva força, i tot i que ofereix Vida, no és fàcil. Si us preneu el temps per considerar l’Evangeli, és possible que trobeu el mateix. Un bon lloc per començar és mirar  una frase clau que resumeixi el missatge de l’Evangeli.