Gènesi 27:41- 46

Jacob fuig i se’n va a viure amb Laban

41 Esaú odiava Jacob per la benedicció que el seu pare li havia donat, i es deia: «El meu pare morirà aviat. Llavors mataré el meu germà Jacob.» 42 Però algú va explicar a Rebeca el que deia Esaú, el seu fill gran. Ella va fer cridar Jacob, el seu fill petit, i li va dir: – El teu germà Esaú es vol venjar de tu matant-te. 

43 Creu-me, fill meu: fuig a Haran i vés a trobar el meu germà Laban. 44 Queda’t una temporada amb ell fins que passi la fúria del teu germà. 45 Quan el seu enuig contra tu s’hagi calmat i hagi oblidat el que li has fet, et faré venir a buscar. Per què us hauria de perdre tots dos en un sol dia?

46 Llavors Rebeca va dir a Isaac: – Estic avorrida de la vida per culpa de les dones hitites d’Esaú. Si també Jacob es casa amb una hitita, amb una filla d’aquest país, què m’importa de viure?

Gènesi 28:1- 5

Fi del diluvi

1 Després, Déu es va recordar de Noè i de tots els animals domèstics i feréstecs que eren amb ell dintre l’arca. Llavors va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar. 2 Les aigües abismals de l’oceà deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel; i va parar de ploure. 

3 Les aigües s’anaven retirant de la terra, i al cap de cent cinquanta dies el seu nivell havia baixat. 4 El dia disset del mes setè, l’arca es va encallar a les muntanyes d’Ararat. 5 Les aigües continuaren baixant a poc a poc, fins al mes desè, i el dia primer d’aquest mes aparegueren els cims de les muntanyes.