Joan 13

Jesús renta els peus als deixebles

1 Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem.

2 Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, 3 Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, 4 s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; 5 després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. 6 Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: – Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?

7 Jesús li respon: – Ara no entens això que faig; ho entendràs després. 8 Pere li diu: – No em rentaràs els peus mai de la vida! Jesús li contesta: – Si no et rento, no tindràs part amb mi. 9 Li diu Simó Pere: – Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap.

10 Jesús li diu: – Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots. 11 Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.» 12 Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i tornà a taula. Llavors els digué: – ¿Enteneu això que us he fet? 

13 Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. 14 Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. 15 Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres. 16 En veritat, en veritat us ho dic: el criat no és més important que el seu amo, ni l’enviat més important que el qui l’envia. 

17 Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica! 18 »No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: El qui compartia el meu pa, m’ha traït el primer. 19 Us ho dic ara, per endavant, perquè, quan passi, cregueu que jo sóc. 20 En veritat, en veritat us ho dic: qui acull els qui jo enviaré, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat.

Anunci de la traïció de Judes

(Mt 26,20-25; Mc 14,17-21; Lc 22,14.21-23)

21 Després de dir això, Jesús es contorbà i afirmà: – En veritat, en veritat us dic que un de vosaltres em trairà. 22 Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia. 23 Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula al costat d’ell. 24 Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla. 25 Ell es reclina sobre el pit de Jesús i li diu: – Senyor, qui és?

26 Jesús respon: – És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré. Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. 27 En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d’ell. Jesús li digué: – Allò que estàs fent, fes-ho de pressa.

28 Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això. 29 Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, o bé que donés alguna cosa als pobres. 30 Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit.

Discurs de comiat (13,31-17,26)

El manament nou

31 Quan Judes va ser fora, Jesús digué: – Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. 32 Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. 33 Fills meus, encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: “Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.” 34 Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. 35 Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres.

Anunci de les negacions de Pere

(Mt 26,31-35; Mc 14,27-31; Lc 22,31-34)

36 Simó Pere li diu: – Senyor, on vas? Jesús li respon: – Allà on jo vaig, ara tu no em pots seguir. Em seguiràs més tard. 37 Pere li replica: – Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida! 38 Jesús li contesta: – ¿Tu vols donar la vida per mi? En veritat, en veritat t’ho dic: no cantarà el gall que no m’hagis negat tres vegades.

Joan 14

Jesús, el camí que porta al Pare

1 »Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. 2 A casa del meu Pare hi ha moltes estances; si no hi fossin, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? 3 I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. 4 I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.

5 Tomàs li pregunta: – Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta? 6 Jesús li respon: – Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. 7 Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist. 8 Li diu Felip: – Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més.

9 Jesús li respon: – Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? 10 ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. 11 Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. 12 En veritat, en veritat us ho dic: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare. 13 I tot allò que demanareu en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. 14 Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré.

La promesa de l’Esperit

15 »Si m’estimeu, guardareu els meus manaments, 16 i jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. 17 Ell és l’Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres. 18 No us deixaré pas orfes; torno a vosaltres. 19 D’aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. 

20 Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. 21 El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell. 22 Judes, no l’Iscariot, li pregunta: – Senyor, què ho fa que et vulguis manifestar a nosaltres però no al món?

23 Jesús li respon: – Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell. 24 El qui no m’estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m’ha enviat. 25 »Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, 26 però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.

27 »Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dóna. Que els vostres cors s’asserenin i no temin. 28 Heu sentit que us deia: “Me’n vaig, però torno a vosaltres.” Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. 29 Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu. 30 Ja no parlaré gaire més temps amb vosaltres, perquè arriba el príncep d’aquest món. No és que ell tingui poder sobre mi, 31però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig el que el Pare m’ha manat.

»Aixequeu-vos, anem-nos-en d’aquí!

Joan 15

Jesús, el cep veritable

1 »Jo sóc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. 2 Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més. 3 Vosaltres ja sou nets gràcies a la paraula que us he comunicat. 4 Estigueu en mi com jo estic en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. 

5 Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. El qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. 6 Si algú no està en mi, és llençat fora i s’asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen. 7 Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. 8 La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.

 9 Tal com el Pare m’estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. 10 Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. 11 »Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. 12 Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. 

13 Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. 14 Vos-altres sou els meus amics si feu el que jo us mano. 15 Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. 16 No m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. 17 Això us mano: que us estimeu els uns als altres.

L’odi del món

18 »Si el món us odia, tingueu present que m’ha odiat primer a mi que a vosaltres. 19 Si fóssiu del món, el món us estimaria com a cosa seva. Però vosaltres no sou del món: jo us he escollit del món, i per això el món us odia. 20 Recordeu allò que us he dit: “El criat no és més important que el seu amo.” Si m’han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres. Si haguessin guardat la meva paraula, també guardarien la vostra. 21 Però tot això us ho faran per causa del meu nom, ja que no coneixen aquell qui m’ha enviat. 

22 Si jo no hagués vingut a parlar-los, no tindrien pecat, però ara no tenen excusa del seu pecat. 23 Els qui m’odien a mi també odien el meu Pare. 24 Si jo no hagués fet entre ells les obres que ningú més no havia fet, no tindrien pecat; però ara, tot i haver-les vistes, ens tenen odi tant a mi com al meu Pare. 25 S’havien de complir les paraules escrites en els llibres de la seva Llei: M’odien sense motiu.

26 »Quan vingui el Defensor, l’Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi. 27 I també vosaltres sereu testimonis, perquè heu estat amb mi des del principi.

Joan 16

1 »Us he dit tot això perquè no sucumbiu en la prova. 2 Us expulsaran de les sinagogues; més encara, arriba l’hora que els qui us matin es pensaran que donen culte a Déu. 3 Tot això ho faran perquè no ens han conegut ni al Pare ni a mi. 4 Us he dit tot això perquè, quan arribi aquella hora, recordeu que ja us ho havia predit.

L’acció de l’Esperit

»Això, no us ho vaig dir des del principi, perquè fins ara era amb vosaltres. 5 Però ara me’n vaig al qui m’ha enviat, i cap de vosaltres no em pregunta on vaig, 6 encara que la tristesa us omple el cor perquè us he parlat així. 7 Amb tot, us dic la veritat: us convé que me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré. 

8 I quan ell vindrà, posarà el món en evidència pel que fa al pecat, a la justícia i a la condemna: 9 pel que fa al pecat, perquè no creuen en mi; 10 pel que fa a la justícia, perquè me’n vaig al Pare, i ja no em veureu més; 11 i pel que fa a la condemna, perquè el príncep d’aquest món ja ha estat condemnat.

12 »Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. 13 Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. 14 Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. 15 Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: “Allò que us anunciarà, ho rep de mi.”

De la tristesa a l’alegria

16 »D’aquí a poc temps ja no em veureu, però poc després em tornareu a veure. 17 Llavors alguns dels seus deixebles es digueren entre ells: – Què significa això que ens diu: “D’aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure”? I què vol dir: “Me’n vaig al Pare”? 18 I anaven preguntant-se: – Què vol dir: “D’aquí a poc temps”? No sabem pas de què parla.

19 Jesús sabia que volien interrogar-lo, i els digué:– Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: “D’aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure.” 20 En veritat, en veritat us dic que plorareu i us doldreu, mentre que el món s’alegrarà. Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria. 21 La dona, quan ha d’infantar, està afligida, perquè ha arribat la seva hora; però així que la criatura ha nascut, ja no es recorda més del sofriment, joiosa com està perquè en el món ha nascut un nou ésser. 

22 També ara vosaltres esteu tristos, però el vostre cor s’alegrarà perquè us tornaré a veure. I la vostra alegria, ningú no us la prendrà. 23Aquell dia no em fareu cap més pregunta.»En veritat, en veritat us ho dic: tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. 24Fins ara no heu demanat res en nom meu; demaneu i rebreu, i la vostra alegria serà completa.

Jesús ha vençut el món

25 »Us he parlat de tot això amb imatges, però arriba l’hora que ja no us diré res més valent-me d’imatges, sinó que us parlaré del Pare amb tota claredat. 26 Aquell dia demanareu en nom meu, però us dic que no hauré de pregar al Pare per vosaltres: 27 és el Pare mateix qui us estima, ja que vosaltres m’heu estimat i heu cregut que jo he sortit de Déu. 

28 He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me’n torno al Pare. 29 Els seus deixebles li diuen: – Ara sí que parles clar i no amb imatges. 30 Ara veiem que ho saps tot i que no necessites que ningú et faci preguntes. Per això creiem que has sortit de Déu. 31 Jesús els respongué: – Ara creieu? 

32 Arriba l’hora, més ben dit, ja ha arribat, que us dispersareu cadascú pel seu costat, i em deixareu sol. Però jo no estic sol, perquè el Pare és amb mi. 33 Us he dit tot això perquè en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món.