Joan 20:19 – 31
Jesús s’apareix als deixebles
19 Al capvespre d’aquell mateix dia –que era el primer dia de la setmana, el diumenge–, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: – Pau a vosaltres. 20 Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21 Ell els tornà a dir: – Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.
22 Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: – Rebeu l’Esperit Sant. 23 A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts. 24 Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. 25 Ells li van dir: – Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: – Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.
26 Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: – Pau a vosaltres. 27 Després diu a Tomàs: – Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
28 Tomàs li va respondre: – Senyor meu i Déu meu! 29 Jesús li diu: – Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Epíleg
30 Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals que no es troben escrits en aquest llibre. 31 Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.
Joan 21:1 – 25
Jesús s’apareix a un grup de deixebles
1 Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició va ser d’aquesta manera: 2 Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. 3 Simó Pere els diu: – Me’n vaig a pescar. Els altres li diuen: – Nosaltres també venim amb tu. Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res.
4 Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà a la riba del llac, però els deixebles no sabien que era ell. 5 Llavors Jesús els digué: – Nois, no teniu res per a menjar? Li respongueren: – No. 6 Ell els digué: – Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Tiraren, doncs, la xarxa i no podien estirar-la de tants peixos com hi havia.
7 Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: – És el Senyor. Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la túnica, l’única peça que duia, i es llançà a l’aigua. 8 Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. 9 Quan baixaren a terra, veieren unes brases amb peix coent-s’hi, i pa.
10 Jesús els diu: – Porteu peix del que acabeu de pescar. 11 Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar. 12 Jesús els digué: – Veniu a menjar. Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Qui ets, tu?», perquè sabien que era el Senyor. 13 Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.
14 Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.
Jesús i Pere
15 Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: – Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests? Ell li respongué: – Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: – Pastura els meus anyells. 16 Per segona vegada li pregunta: – Simó, fill de Joan, m’estimes? Ell li respon: – Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: – Pastura les meves ovelles.
17 Li pregunta Jesús per tercera vegada: – Simó, fill de Joan, m’estimes? Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué: – Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo. Li diu Jesús: – Pastura les meves ovelles. 18 En veritat, en veritat t’ho dic: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan siguis vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
19 Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir: – Segueix-me.
Jesús i el deixeble estimat
20 Llavors Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s’havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traeix?» 21 Pere, en veure’l, diu a Jesús: – Senyor, i d’aquest, què en serà? 22 Jesús li respon: – Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? Tu segueix-me.
23 Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va pas dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?»
Cloenda
24 Aquest és el deixeble que dóna testimoni d’aquestes coses i les ha escrites. I sabem que el seu testimoni és digne de fe. 25 Jesús va fer encara moltes altres coses. I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer.
Fets dels Apòstols 1:1 – 11
Pròleg. Ascensió de Jesús
1 En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar 2 fins al dia que fou endut al cel, després d’haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l’Esperit Sant.
3 Després de la passió es presentà a ells i els donà moltes proves que era viu: durant quaranta dies se’ls va aparèixer i els parlava del Regne de Déu. 4 Un dia, mentre menjava amb ells, els donà aquesta ordre: – No us allunyeu de Jerusalem; espereu-hi aquell que el Pare ha promès i que us vaig anunciar: 5 Joan va batejar amb aigua, però vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.
6 Ells, doncs, que es trobaven reunits, li preguntaren: – Senyor, és ara el temps en què restabliràs el Regne a favor d’Israel? 7 Ell els contestà: – No és cosa vostra de saber els temps i els moments que el Pare ha fixat amb la seva autoritat. 8 Però vosaltres, quan l’Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l’extrem de la terra.
9 Quan hagué dit això, es va enlairar davant d’ells; un núvol se l’endugué, i els seus ulls el deixaren de veure. 10 Encara s’estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n’anava, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits blancs 11 i els digueren: – Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n’hi anava.